Acaben els 10 dies del Festival de Sitges amb moltes pel·lícules  i majoritàriament bones estones. De fet, precisament en aquest darrer dia hem vist dues de les millors pel·lícules de la mostra, Drive i The Artist, tan emocionants i perfectes que van ser rebudes amb aplaudiments i molta satisfacció per part del públic del festival.

Drive

Sitges 2011 Drive

Drive és un thriller d’acció i una pel·lícula profundament romàntica. Ryan Gosling treballa a un taller, és especialista i per les nit fa petites feines com a conductor per a delinqüents. A l’edifici on viu coneix a una noia amb qui comença a mantenir una relació. La tornada del marit (que estava a presó) complicarà aquesta relació i portarà problemes inesperats. Driver està plena d’acció però també de moments pausats marcats per mirades, estilitzats diàlegs i plans allargats; és moderna però també té una marcada estètica retro (títols de crèdit, música,…); està perfectament cuidada en tots els aspectes tècnics però també és salvatge, gairebé primària. Drive té un guió meravellós, que equilibra els elements d’acció i els de desenvolupament de personatges de tal manera que tot el que passa sorprèn; també té un repartiment excel·lent, començant per Ryan Gosling, en un paper complicat caracteritzat per diàlegs breus i poca gestualitat, i seguint per Carey Mulligan, Peter Cranston o Ron Perlman. Drive està rodada amb elegància i amb tensió, donant-nos tot un espectre d’emocions que mantenen i potencien la connexió emocional amb els personatges. Una gran pel·lícula que arribarà al nostre país a finals de novembre.

The Artist

Sitges 2011 The Artist

The Artist és un altre exemple de com el cinema pot emocionar i meravellar. Ambientada entre finals dels any 20 i principis del 30 del segle passat, la pel·lícula ens relata el pas del cinema mut a les pel·lícules parlades i com això afecta a les carreres de dos actors, una estrella del cinema mut i una promesa de les noves produccions. Rodada com si de cinema mus es tractés, és a dir, en blanc i negre, sense diàlegs parlats però sí llegits i música acompanyant l’acció, The Artist és prodigiosa per la seva capacitat d’explicar una història gràcies al treball tan expressiu dels actors i la planificació detallada del director, Michael Hazanavicious.  Tot glamur i drama, The Artist és un homenatge al cinema fet des del millor cinema, un plaer pels sentits i una de les millors pel·lícules d’aquest any.

Palmarès

Ahir també es van atorgar els premis del festival, un palmarès bastant encertat amb la seva parcel·la de guardons polèmics com donar el premi al millor guió a una pel·lícula com The Woman. Kevin Smith guanya el premi a millor pel•lícula amb Red State, un premi merescut perquè el director ha fet una pel·lícula d’acció, molt crítica amb tots els estaments i un sentit de l’humor, molt negre, que dóna lloc a un final molt atrevit. També destacaré el triomf del director coreà Na Hong-jin per The Yellow Sea, una de les fermes candidates a millor pel·lícula i un exemple de thriller d’acció emocionant i molt intens.  A continuació els premis més importants, i la llista completa en aquest enllaç.

Sitges 2011 Red State

Millor Pel•lícula

Red State, de Kevin Smith

Premi Especial del Jurat

Attack the Block, de Joe Cornish

Millor Director

Na Hong-jin per The Yellow Sea

Millor Actor

Michael Parks per Red State (Kevin Smith)

Millor Actriu

Brit Marling per Another Earth (Mike Cahill)

Millor Guió

Lucky Mckee i Jack Ketchum, per The Woman (Lucky Mckee)

Valoració final

Han estat 10 dies de festival, 36 pel·lícules vistes, moltes hores de bon cinema i algunes de cinema bastant insuportable. La mitjana és bastant acceptable i hi ha alguns títols excepcionals. Les millors pel·lícules que hem vist a Sitges han estat Contagio, Another Earth, The Yellow Sea, Melancholia, Womb, Drive i The Artist. Després hi ha moltes altres interessants i que valen la pena (com Extraterrestre o Troll Hunter) i altres, que no mencionaré perquè ja les he criticat suficientment en les cròniques diàries. En resum, la selecció d’aquest any ha donat més alegries que decepcions i demostra el gran nivell que es pot trobar i l’encert de l’equip organitzatiu. Ja estem desitjant que arribi el 2012.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies