Penúltim dia del festival i la mitjana de les pel·lícules d’avui és bona: zombis, horrors extraterrestres i trolls ens han donat el més positiu del dia mentre que la mescla del món bèl·lic i terror ens ha deixat un dels productes menys interessants de tot el Festival. Ja només queda un dia i es nota el cansament tant de l’organització com dels periodistes que visiten Sitges des del dijous 6. Tot i així, les bones pel·lícules son ben rebudes i això és el que ha passat amb Troll Hunter, una producció fantàstica.
Juan de los Muertos
Des de Cuba també s’apunten a la moda dels zombis amb una pel·lícula molt entretinguda, amb bons acudits i acció contínua. En una Havana infestada de zombis, Juan decideix muntar un petit negoci sota l’eslògan “matem als seus éssers estimats”. S’iniciarà una aventura de superació personal i familiar, el viatge de dos amics (i els seus fills) per sobreviure, com han fet sempre des de joves. Alejandro Brugués ens presenta una pel·lícula molt entretinguda, que no és original però tampoc busca res més enllà que resultar un divertiment. A més, l’acció està present en tot el metratges i està ben rodada i ben resolta, tot i que es nota que treballaven amb un pressupost bastant limitat. Els aspectes més negatius són la repetició d’acudits fins que deixen de ser graciosos i alguns moments massa tòpics als que no els han trobat una perspectiva diferent. Aquests petits defectes no suposen cap entrebanc per disfrutar (i molt) amb Juan de los Muertos.
El Páramo
Un comando especial arriba a una base militar completament buida on troben inscripcions i altres conjurs per protegir-se dels morts. Una aparició inesperada iniciarà una sèrie de tensions entre els soldats que desconfiaran els un dels altres i sentiran que l’enemic està al costat. Jaime Osorio Márquez intenta construir una història que mantingui a l’espectador en tensió des del minut 1 fins al final. El problema és que no hi ha cap moment de descans i aquesta tensió és molt gratuïta, perquè desafortunadament durant bona part del metratge no passa res. Això provoca l’efecte contrari, que un cop passat l’equador del film, un es desentengui del que està passant i acabi avorrint als protagonistes. Rodada amb un excés de primers plans i de crits, insults i efectes de so massa estridents, El Páramo es portarà el dubtós guardó de ser la pel·lícula que menys m’ha agradat del Festival (empatada amb Verbo, això sí).
Apollo 18
L’any 1972, els Estats Units van enviar dos astronautes a la Lluna. D’aquest viatge no va quedar cap testimoni. Però anys després van sorgir unes cintes que mostraven l’horror que van haver de patir els dos astronautes. Seguint la moda dels falsos documentals, Gonzalo López-Gallego ens ofereix una pel·lícula basada en uns (pretesos) enregistraments que aquests dos astronautes havien fet i que durant tots aquests anys havien estat amagats. Evidentment això redueix la llibertat del director perquè està molt limitat als plànols que donaven les càmeres que feien servir els protagonistes, tot i que es permet diferents llicències per millorar l’experiència. Limitacions a banda, el treball d’ambientació està molt aconseguit i el muntatge final expressa perfectament la tensió que viuen els protagonistes i la trasllada als espectadors. Ja hem vist molt pel·lícules similars, però, per sort, aquest Apollo 18 ens permet passar una bona estona de nervis.
The Troll Hunter
Un nou fals documental ens mostra a uns estudiants noruecs que volen investigar sobre caçadors furtius d’óssos. Les diferents pistes el portaran a seguir Hans, tot i que descobriran que els óssos són la menor de les seves preocupacions. En aquest cas, André Ovredal aconsegueix portar-nos una proposta diferent, que deixa enrere les insinuacions i es dedica a mostrar el que tothom espera des de ben al principi. Amb uns efectes bastant efectius (sí, els trolls estan ben fets), una mitologia interna divertida i coherent, uns paisatges fantàstics, bona qualitat tècnica i unes actuacions solvents, Troll Hunter és divertida i espectacular, una pel·lícula completament recomanable que es mereix més d’un reconeixement i la propera estrena al nostre país. Vosaltres també creureu que el que passa a la pel·lícula és real. O, al menys, ho desitjareu.
Envía una resposta