Un estudiant modèlic i excel·lent esportista irromp armat en el seu campus. Mata a tres innocents i sembra el pànic en la universitat. Quines són les seves motivacions? Que ha desencadenat aquest atac violent i inesperat? Va tenir algun còmplice? A aquestes preguntes miraran de trobar resposta un psicòleg expert en Patologies de la Conducta i la cap d’una unitat de la Brigada d’Homicidis de la Policia Nacional en l’arrencada de ‘Homicidis’, nova ficció d’investigació criminal de Telecinco protagonitzada per Eduardo Noriega i Celia Freijeiro.

Copiar o inspirar-se més o menys exhaustivament en la feina d’altres és un fet comú. Tots ho hem fet en un moment o altre. Qui no recorda aquells exàmens fets en comunió amb un altre? Però copiar és també un art, hi ha gent que ha nascut per fer-ho i d’altres que són tant destralers que els acaben enganxant, i suspenent-los.

Amb el tema sèries la producció espanyola s’ha rendit a una evidència, hi ha una mena d’espectador que està acostumat a les sèries nord-americanes. L’única manera de captar aquest espècimen que ha convertit internet en la seva plataforma per fer-se la graella televisiva a mida és copiar.  I es pot copiar malament, com ha estat el cas de “Cheers” o pot fer-se amb força habilitat com han fet a “Gran Hotel”, sèrie de la que us parlarem la propera setmana. Entre aquests dos casos, però hi ha un punt mig, un ni fu ni fa: “Homicidios”.

La sèrie de Telecinco, protagonitzada per Eduardo Noriega, s’inspira en aquestes sèries policials que tenen com assessor del grup policial oficial un consultor extern. Un personatge carismàtic, curiós, que no segueix massa les normes però que veu amb més clarividència que tota la policia junta. “Castle” és una d’aquestes sèries, però si hem de buscar una referència clara d’”Homicidios” ens hauríem de centrar en “El mentalista”. Aquest Tomás Sóller (i costa molt sentir aquest nom i no pensar en un altre Sawyer més perdut) vol ser un reflex de Patrick Jane. Professor de psicologia, expert en assassins en sèrie i implicat personalment en el cas d’aquesta trama del “Cazador”, un assassí que lligarà tota la temporada. A banda la sèrie té un cas autoconclusiu cada setmana. L’equip policial que envoltarà al psiquiatre està capitanejat per l’inspectora Eva Hernández (Celia Freijeiro), que és , a més, una exparella de Sóller i amb qui ha de tenir la tradicional tensió sexual no resolta que existeix en un munt de sèries. La sèries arrenca quan un estudiant modèlic pren una pistola i atempta contra els seus companys i el seu entrenador.

Homicidios” està en aquell punt en què un pensa que la sèrie no està malament però podria estar millor, molt millor. Amb un pilot una mica dubitatiu la sèrie té els seus pros i contres.

Entre els pros més visibles és que hi ha un esforç d’allunyar-se dels personatges i trames típiques de sèries espanyoles, una realització acurada amb preocupació pel que es mostra i sobretot en com es mostra, la gran presència d’exteriors i, mirar de donar oportunitat a rostres no tant coneguts.

Per contra ens trobem en l’excessiva durada dels capítols (70 minuts és massa i més si afegim els anuncis interminables). Els guions acaben estirats, plens de converses i deduccions que no calen, no et creus i que alenteixen el ritme de manera preocupant i esgotadora en certs moments. Uns guions que per altra banda que no han sabut donar al dolent, a aquest “Cazador” l’entitat suficient que requereix. En certa manera sembla que busquin que repetint un cop i un altre a l’espectador com és de dolent, l’espectador s’ho cregui i la veritat és que ara com ara és una ombra indefinida sense el carisma que té per exemple Red John a “El mentalista”.

La contra més gran està en l’apartat interpretatiu, en tots en general – Celia Freijeiro és l’excepció- però en Eduardo Noriega en particular. El noi no és que sigui un prodigi de versatilitat –no ens enganyem, no ho ha estat mai- però les seves frases sonen recitades i com si no se les creies -que acabaré pensant que és un problema comú dels actors espanyols en les sèries. Tenint en compte que ell és el nucli fonamental de la sèrie, aquest és un problema important. Aquestes sèries basen el seu èxit en el carisma absolut d’aquest personatge afegit en l’equip policial i la seva química amb ells. En el cas d’”Homicidios” aquest punt no acaba de funcionar com caldria.

L’estrena de la sèrie de Noriega va ser vista 2.763.000 espectador, un 15,9% de la quota de pantalla. La sèrie ha anat perdent espectadors de manera constant i l’estrena en la mateixa franja de la sèrie d’Antena 3, “Gran Hotel” li ha fet força mal (la sèrie es va estrenar amb un 20% de quota). L’últim capítol emès només va reunir 1.605.000 espectadors (un 10% de quota) amb el que Telecinco ha decidit relegar-la al late night.

En resum, “Homicidios” és una millora respecte al tipus de sèries a les que ens té acostumats les cadenes nacionals. No és un “Cheers” gràcies a Déu. S’apropa a les sèries nord-americanes que mirem la majoria de nosaltres, però la conclusió és que encara els queda per aprendre. Perquè no només s’ha de saber copiar també s’ha de saber donar personalitat pròpia al que es copia.



HOMICIDIOS

Creadors:Miguel Sáez
Director: Alberto Ruiz Rojo
Intèrprets: Eduardo Noriega, Celia Freijeiro, Carlos García, Enrique Berrendero, Vicky Luengo, Marian Aguilera, Esmeralda Moya, Miguel de Miguel, Mingo Ràfols, Anna Allen, Mariano Venancio
Durada dels capítols: 70 minuts (13 capítols previstos)
Data d'estrena:20 de setembre de 2011

Web oficial


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies