L’article conté spoilers. No llegiu el text de les sèries que no hagueu vist fins l’última temporada.

Des de La Finestra us anem apropant ja les novetats de la temporada televisiva 2011-12 que aquest any torna a venir molt carregada. Però no volem oblidar-nos de les sèries que en el seu dia van ser novetat i ara ja porten algunes temporades formant part del nostre menú televisiu setmanal.

Dedicarem doncs uns quants articles a valorar com han tornat les sèries que ja coneixem i que aquesta tardor venen de nou disposades a enganxar-nos un any més:

Anatomia de Grey (Temporada 8 )

Entrem ja al vuitè any entre els passadissos del Seattle Grace i si una cosa cal aplaudir d’”Anatomia de Grey” a les últimes temporades és com l’equip ha sabut desfer-se dels personatges que feien nosa o ja no podien evolucionar més i d’aquesta manera mantenir un molt alt nivell. De fet per aquest any s’especulava que “Anatomia de Grey” podria quedar-se sense el personatge de Grey (Ellen Pompeo) i tot i així no hagués estat un trasbals insuperable.

El món dels metges, com el dels advocats, és un tema arxitractat a la televisió i perquè una ficció d’hospital aguanti tant en antena ha d’aportar qualitat i trets diferencials que aconsegueixin el suport de l’audiència. Shonda Rhimes ho ha aconseguit i amb el pas de les temporades s’han superat les èpoques en que el Seattle Grace semblava l’escenari d’un culebrot sentimental i, encara que les relacions amoroses segueixen tenint el seu pes a la sèrie, s’aborden molts més temes i de manera molt interessant. A més, cada tanda aporta un grapat de capítols cinc estrelles de factura i guió impecables que encara poden sorprendre, com la impactant finale de la sisena temporada, el capítol rodat en mode documental de la setena entrega, un altre narrat a temps real o el capítol musical també de l’any passat.

La clau és que hi ha un grup de personatges sòlid que encara ens interessa als espectadors i als que es pot posar davant de noves situacions per veure’ls reaccionar i evolucionar de formes que ens enganxen capítol a capítol. El conjunt del cast actual és molt sòlid i encara que potser es pot destacar la Cristina i la Bailey com a reines de la sèrie, la resta de personatges està a l’alçada.

L’any passat va acabar força malament per a les dues parelles principals. Entre Derek (Patrick Dempsey) i Meredith s’ha creat una gran distancia després que ella malmetés l’assaig clínic d’ell per curar l’Altzheimer, i a més podrien perdre la nena que van adoptar. Cristina (Sandra Oh) i Owen (Kevin McKidd) tampoc passen un bon moment quan ella es queda embarassada i tenen diferents opinions sobre si avortar o no. L’Alex (Justin Chambers) es converteix en un paria quan tots el deixen de banda per haver delatat la Meredith. La Teddy (Kim Raver) viu en un núvol enamorada de l’home amb qui es va casar per conveniencia mèdica. La Bailey (Chandra Wilson) passa per un bon moment en l’amor però insegura a la feina quan el cap Weber (James Pickens Jr.) abandona el càrrec i ella se sent marginada. La Kepner (Sarah Drew) haurà d’aprendre a fer-se respectar com a nova cap de residents. I el Mark (Eric Dane), la Callie (Sara Ramirez) i l’Arizona (Jessica Capshaw) formen un curiós trio de pares de la petita Sofia.

Més que centrar-se en un nou grup de novells, aquesta temporada està posant el focus en el grup incial que ara ja està al cinquè any i això significa que els tocarà escollir especialitat, fer front a les seves primeres cirurgies en solitari i anar-se construint un prestigi com a metges participant en investigació i publicant articles. L’Alex sembla que es decanta per la pediatria, la Cristina per la cardiologia i l’Avery (Jessee Williams) dubta entre la cirurgia plàstica i la neurologia, però podria haver-hi sorpreses. I això és clar, sense abandonar els temes més personals que també n’hi ha i molts. Per ara la temporada ja ha arrancat amb un primer capítol tens quan una esllavissada obre un gran forat al mig de Seattle causant un gran nombre de ferits, i també un divertit episodi on els homes del Seattle Grace exploren el seu costat femení. Així que “Anatomia de Grey” segueix prometent una bona combinació d’ingredients per mantenir el nivell una temporada més.

Hawaii 5.0. (Temporada 2)

Hawaii 5.0, el remake del clàssic homònim, és una d’aquelles sèries que molts vam començar a veure de tant en quant i sense una gran expectació la temporada passada, però que va acabar engantxant-nos. Té les dosis adequades d’acció i entreteniment per convertir-se en el passatemps ideal, una sèrie que sense grans complicacions ofereix escenes d’acció trepidants sense abusar dels efectes especials, una mica d’intriga, paisatges paradisiacs i uns personatges amb un rol ben definit capaços d’oferir moments de tensió, d’intriga policial i també d’humor.

La temporada anterior va acabar amb el cop d’efecte de la detenció de Steve (Alex O’Loughlin) per l’assassinat de la governadora de Hawaii, i aquesta segona arrenca just després. L’equip protagonista haurà de fer front a les conseqüències dels fets d’alehores: Steve a demostrar la seva inocència i reincorpar-se a un grup que ara funcionarà amb un nou cap (Richard T. Jones) i noves normes; Danny (Scott Cann) a haver deixat marxar la seva dona embarassada cap al continent, Kono (Grace Park) a haver estat expulsada de la policia i Chin Ho Kelly (Daniel Dae Kim) a veure com la seva cosina s’ensorra i frequenta males companyies i al haver de navegar entre els interessos de la policia que l’ha readmès i la seva lleialtat als companys del 5.0.

En aquest retorn per una segona temporada, “Hawaii 5.0” està mantenint el nivell i fins i tot sumant algun plus als elements que la van convertir en un èxit l’any passat. Amb els personatges principals ben presentats i ubicats cadascun en el seu paper, ara toca aprofundir més en els seus caràcters i dilemes personals. S’ha afegit al cast fixe dues cares molt conegudes, les de Masi Oka (el Hiro de “Herois” que és Max, el nou investigador científic) i de Terry O’Quinn (el John Locke de ‘Lost’ aquí Comandant de l’exèrcit, mentor de Steve i antic company del seu pare). L’equip també compta amb una nova noia, l’agent Lori Weston (Lauren German). I entre tot plegat, ja hem tingut alguna sorpresa, més acció, casos que van variant perquè l’equip es pugui moure per terra, mar i aire, casos que tracten segrestos, assassinats, màfies, narcotràfic, crims passionals, etc. i també molt Hawaii, del que a cada capítol anem aprenent una mica més sobre la seva cultura i manera de fer.

Si sou dels que l’any passat us va enganxar “Hawaii 5.0” podeu seguir endavant perquè conserva l’esperit i ve disposada a millorar.

Glee (Temporada 3)

Glee” és una sèrie que amb el pas de les temporades ha anat decebent a bastants dels seus seguidors dels inicis, entre els que em compto. La presentava al 2009 Ryan Murphy, el creador de “Nip / Tuck” i de seguida va aconseguir una temporada completa amb un èxit d’audiència fulgurant que més tard encara generaria el llençament de discos, gira dels protagonistes per tot Estats Units i la renovació de cop per dues temporades més.

Però “Glee” ha passat de la ironia i mala baba inicial al centrar-se en un grup d’inadaptats que intenten realitzar-se a través del grup musical de l’escola, a una sèrie que sembla ficar moralines amb calçador capítol rera capítol. La gran majoria de personatges s’han tornat repetitius, sense evolució i en algun cas fins i tot molestos, com el de Kurt Humell que sembla només una caricatura per anar despatxant el missatge políticament correcte sobre l’acceptació de l’homosexualitat setmana a setmana. O la Rachel Berry que no ha canviat un milímetre la seva repelent manera de fer. Això acompanyat de la desfilada de famosos que en cada capítol havia de fer l’aparició estrella de torn entre números musicals forçats al mig de la trama.

L’any passat, la segona temporada acabava amb la fulminant derrota dels nois a la competició nacional, després que Finn i Rachel escenifiquesin el retorn de la seva relació amb un petó en plena actuació a les Nacionals. Així que sant torne’m-hi, aquest any l’equip ha de tornar a repetir el procés de cada any: assajar cançons, idear coreografíes, superar les proves Regionals i després obrir-se pas fins a les Nacionals on poder aquest any es coronaran campions per fi o tornaran a caure per intentar-ho de nou.

Aquest any les dificultats pels nois vindran sobretot de la mà de les envejes i desavinences entre ells. La mare de Rachel, Shelby (Idina Menzel) s’instal.la al McKinley per muntar un cor paral.lel al que podrien incorporar-se alguns membres del Glee Club descontents amb la manera de fer de Will Schuster (Matthew Morrison). Aquest i la Emma per fi viuen com a parella, tot i les dificultats que plantegen les obsessions d’ella. La Sue Sylvester (Jane Lynch) tornarà al seu odi natural cap al cor i intentarà de nou posar-los tots els entrebancs possibles. El nòvio de Kurt, Blaine (Darren Criss), canvia d’institut i passa a ser nou membre del Glee Club. Una rebel Quinn (Dianna Agron) i Puckerman (Mark Salling) hauran de replantejar-se la seva relació amb la nena que van donar en adopció. I Brittany (Heather Morris) i Santana (Naya Rivera) seguiran amb l’estira i arronsa de la seva relació que navega entre l’amistat o anar més enllà. I en general els nois han de començar a pensar en el seu futur ja que només els queda un curs per graduar-se, com Rachel (Lea Michele) i Kurt (Chris Colfer) que tenen clar que volen estudiar a l’escola musical de Nova York o Mike Chang (Harry Shum Jr.) que haurà de decidir si fer carrera com a ballarí o fer-se metge per contentar els seus pares.

En el que portem de temporada per ara s’han desfet dels molestos “convidats estrella” i s’està donant de nou protagonisme a personatges com la Britanny o la Mercedes (Amber Riley) per aportar més varietat als números musicals i dividir més els moments estelars. En línies generals, “Glee” segueix desprenent bastant de tuf a sèrie alliçonadora i més que per la ironia i la mala llet sembla que l’aposta d’aquest any serà pel drama i els conflictes entre protagonistes. En resum, pels moments vistos fins ara i els que sabem que estan per venir dona la impressió que els seus responsables volen fer de “Glee” una sèrie més adulta i que tracti temes més seriosos. A més de tot això, la sèrie ha de fer l’important pas de sembrar alguna base sòlida si vol seguir endavant l’any vinent quan els protagonistes actuals abandonin l’institut. Haurem de veure com evoluciona tot plegat, encara que sembla clar que el Glee dels inicis és cosa del passat.

The Good Wife (Temporada 3)

La primera vegada que vaig escriure sobre ‘The Good Wife’ apuntava un ‘però’ a la sèrie: que tenia un enfocament excessiu cap al públic femení amb casos una mica fluixos que també es centraven en dones. Aleshores portavem vistos només 4 o 5 capítols de la sèrie i era aviat per valorar, perquè s’ha de reconèixer que aquesta no ha parat de créixer i millorar a mida que anava avançant, fins a convertir-la, en la meva opinió, en una de les ficcions imprescindibles de la graella actual.

The Good Wife’ no és una sèrie d’advocats, és molt més: intriga política, conflictes familiars i anàlisi de la societat actual a través de la representació a la sèrie dels poders fàctics (la llei, els polítics, els mitjans de comunicació, els lobby, etc.) i posant exemples a través dels casos que s’afronten en cada episodi als tribunals.

The Good Wife’ té doncs una base sòlida en els seus guions i en la realització, i sobretot també en un repartiment format per grandíssims actors que fan creibles els seus personatges plens de matissos. I no només en els principals, a més la temporada anterior ens va regalar grans moments de la mà de secundaris com Michael J. Fox, Martha Plimpton, Mamie Gummer o Gary Cole. I sobretot un esplèndid en majúscules Alan Cumming que ha transformat el seu personatge d’Eli Gold en un dels actius més valuosos de la sèrie.

L’any passat tancava amb l’esperadissim moment en què per fi Alicia (Julianna Margulies) i Will (Josh Charles) decideixen portar la seva relació platònica al pla físic. I aquesta tercera arrenca amb la parella havent de fer front a la seva nova situació, per ara encara d’amagat. La relació d’Alicia i Will no la coneixen ni els fills d’ella, ni Diane (Christine Baranski), la sòcia de Will al bufet, ni per suposat l’encara marit d’ella, Peter Florrick (Chris Noth). Aquest es trova concentrat en establir-se de nou com a fiscal, càrrec que va haver d’abandonar per força després d’un escàndol sexual i acusacions de corrupció i que ara vol reemprendre fent bandera de l’honestedat. Però algunes veus començaran a temptar-lo per optar al càrrec de congressista. Mentrestant, al seu equip a la fiscalia, seguirà comptant amb Cary (Matt Czuchry) antic company d’Alicia ressentit amb Lockhart&Gartner i disposat a enfrontar-s’hi sempre que calgui. Per la seva banda, el bufet ha incorporat Eli Gold com a membre de l’equip encarregat de casos de gestió de crisis i relacions publiques, temes en els que sabem que es mou com peix a l’aigua. I també segueixen comptant amb els serveis com a investigadora infalible de Kalinda (Archie Panjabi), tot i que la situació d’aquesta és delicada després que Alicia i ella discutissin en saber-se l’afer que va tenir amb Peter.

The Good Wife’ va tenir una segona temporada excel.lent i ara li toca a aquesta tercera demostrar que pot mantenir el nivell. Per ara l’arrancada ha estat molt bona, col.locant els personatges en noves posicions que donaran lloc a situacions interessants. I tots els elements principals segueixen en joc, des de les bones interpretacions dels protagonistes a guions que saben moure’s amb intel.ligència pels diferents aspectes de la sèrie, casos judicials ben treballats i tot de temes ben actuals com la crisi económica, els entrellats polítics, els conflictes religiosos globals o les xarxes socials presents a les trames. Totalment recomanable seguir-hi enganxats.

The Vampire Diaries (Temporada 3)

The Vampire Diaries” és una d’aquelles sèries que els americans en dirien ‘guilty pleasure’; una sèrie que si et pares a analitzar-la és sencillota, amb moments que ratllen la bajanada i plantejaments de no trencar-s’hi massa el cap. Però que un s’avicia a veure-la i passar-s’ho bé setmana a setmana sense demanar gaires complexitats a canvi.

Basant-se en les novel.les de L.J. Smith, tot començava amb la tornada al poble de Mystic Falls de dos germans vampirs, els Salvatore, el bo Stefan (Paul Wesley) i el retorçat Damon (Ian Somerhalder). Tots dos s’interessaven per l’Elena Gilbert (Nina Dobrev), viva imatge de la Katherine, la noia que els va convertir en vampirs i descendent d’una de les families de fundadors del poble. A partir d’allà la sèrie comparteix el drama d’adolescents d’institut amb molts elements de sobrenatural i una inacabable desfilada de criatures: vampirs al principi, bruixes, homes llop després i éssers híbrids l’origen dels quals es remonta a segles i segles enrera. La fórmula no té gaire secret, personatges joves i atractius més tota la dimensió tant de moda de les criatures sobrenaturals.

Així la sèrie ha anat teixint les dues primeres temporades amb un embolica que fa fort de llegendes, misticisme, conflictes adolescents i màgia. La tanda anterior acabava en desgracia durant el ritual en què l’hibrid Klaus (Joseph Morgan) pretenia deslliurar-se de la maledicció a que estan sotmesos els homes llops i els vampirs. Stefan seguia a Klaus disposat a trobar una cura pel seu germà Damon, mossegat per un home llop, la tia Jenna moria i la Katherine tornava a escapar un cop més.

Aquesta temporada arrenca una mica després d’aquells fets i presenta com a principal novetat un canvi de rol en els personatges dels dos germans protagonistes. Ara Stefan explorarà el seu costat fosc mentre recorre el país al costat de Klaus, amb qui l’uneix un vincle més estret del què creia. I en canvi Damon, tot i que els que l’envolten no s’ho acabin de creure, procura fer el bé per recuperar el seu germà i mantenir segura l’Elena i els seus amics. I ja se sap que si el nòvio està lluny, no et vol veure i va fent coses horribles, mentre tens a casa el germà interessant disposat a cuidar-te, és molt probable que l’atracció acabi apareixent. Cosa que la gran majoria de l’audiència espera amb candeletes perquè s’ha de reconèixer que els personatges mordaços i una mica dolents com el Damon o la Katherine sempre tenen més atractiu.

En l’apartat de galeria de criatures sobrenaturals ara toca sumar-hi els fantasmes. I és que després de que la Bonnie (Kat Graham) el resucités, ara el Jeremy (Steven R. McQueen) pot veure i parlar amb el més enllà, començant per les seves ex-nòvies, la Vicki i l’Anna. Per la seva banda la Caroline (Candice Accola) seguirà essent la noia del grup que intenta mantenir els ànims de tothom mentre s’enfronta a un pare que no accepta que sigui una vampir i a una perillosa relació sentimental amb l’home llop Tyler (Michael Trevino). El grup també comptarà amb l’ajuda d’Alaric (Matthew Davis), disposat a venjar la mort de la Jenna i protegir els joves del poble. I els pocs humans que queden a Mystic Falls, com el Matt (Zach Roerig), faran front una temporada més al dilema entre el rebuig al sobrenatural i el saber el què són els seus veïns.

En resum, amb un gir als personatges però més del mateix una altra temporada, que potser no serà molt coherent, ni complexe ni madur, però té la seva gràcia i entreté i si ja us va convèncer en les dues primeres temporades podeu seguir gaudint un any més sense sentir-vos gaire culpables.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies