En els darrers dies, els R.E.M. (Rapid Eye Movement) han tornat a l’actualitat musical i aquest cop no ha estat pel llançament d’un nou treball. El 21 de setembre del 2011, el grup liderat per Michael Stipe anunciava oficialment la seva separació definitiva.
Els inicis de R.E.M.
Els orígens de R.E.M. es remunten a l’any 1980 a una botiga de discos de Athens, Georgia. Allà treballava Peter Buck, i un dia un client anomenat Michael Stipe va entrar, es van posar a xerrar i van descobrir que tenien gustos musicals molt similars. Poc després els dos es van topar amb dos estudiants de la Universitat de Georgia que tocaven junts des de l’ institut: Mike Mills i Bill Berry. Els quatre van decidir quedar per assajar de tant en tant i col·laborar en algunes cançons.
Després d’algunes actuacions ocasionals en festes i pubs, la seva fama es va estendre tant ràpid que van haver de buscar manager, un nom que Stipe va treure a l’atzar d’un diccionari i una furgoneta sense seients per anar de gira pel sud dels Estats Units.
Al 1981 gabaven el seu primer single Radio Free Europe que tot i comptar amb una petita edició limitada a 1.000 còpies va cridar l’atenció de la crítica fins al punt que el New York Times el va escollir entre els 10 millors singles de l’any.
El 1982 es van llençar a l’enregistrament d’un primer EP, Chronic Town farcit de ritmes folk-rock i punk, del qual els crítics musicals van destacar el seu estil fresc, misteriós, innovador i desinhibit.
Així els R.E.M. es col·locaven a l’avantguarda del què més tard s’estendria sota l’etiqueta de rock alternatiu i es començava a forjar una discografia que donaria una llarga llista d’èxits.
Discografia bàsica
Murmur (1983)
L’àlbum de debut va tenir un èxit tan fulgurant que Rolling Stone el va escollir disc de l’any de 1983 i amb el temps un dels millors discs dels 80.
Llistat de cançons: Radio Free Europe / Pilgrimage / Laughing / Talk about the passion / Moral Kiosk / Perfect Circle / Catapult / Sitting Still / 9-9 / Shaking Through / We walk / West of the fields
Recknoning (1984)
Només un any més tard, els R.E.M. llençaven un segon disc enregistrat en només 12 dies. Unànimement aplaudit per la crítica alternativa, aquell Reckoning confirmava la tendència ascendent del grup, tot i que els corrents més comercials encara no confiaven del tot en aquell estiu alternatiu ni en les estranyes lletres composades per Stipe. Els R.E.M. creuaven per primer cop l’Atlàntic per venir a actuar a Europa.
Llistat de cançons: Harborcoat / 7 Chinese Bros. / So. Central Rain / Pretty Persuasion / Time after time / Second guessing / Letter never sent / Camera / (Don’t go back to) Rockville / Little America
Fables of the reconstruction (1985)
Pel tercer àlbum en tres anys, els R.E.M. van decidir un canvi de productor i de rumb musical. El grup es traslladà a Londres per una gravació que va costar molt més del què havien previst i que va arribar a causar tantes tensions que de poc provoquen el trencament de la banda. Aquell disc es recorda com a menys vitalista que els anterior, amb lletres per les quals Stipe es va inspirar en faules i llegendes del Sud.
Llistat de cançons: Feeling Gravity’s Pull / Maps and legends / Driver 8 / Life and how to live it / Old man Kensey / Can’t get there from here / Green Grow the rushes / Kohoutek / Auctioneer / Good Advices / Wendell Gee
Life’s rich pageant (1986)
Després de superar els entrebancs del seu disc anterior, els R.E.M. van tornar a ritmes més pop i vitalistes en el seu quart àlbum. Per fi començaven a arribar a un públic més massiu amb algun dels singles continguts aquí com Superman o Fall on me.
Llistat de cançons: Begin the begin / These Days / Fall on me / Cuyahoga / Hyena / Underneath the bunker / The flowers of Guatamala / I Believe / What if we give it away? / Just a touch / Swan Swan H / Superman
Document (1987)
Document es convertí ja en el primer disc de platí dels R.E.M., assolint xifres de vendes sense precedents pel grup. En aquell cinquè àlbum Stipe va remarcar més que mai la seva orientació política en les seves lletres i per la història en van quedar temes tan apreciats com The one I love o tot un himne dels R.E.M. com It’s the end of the world.
Llistat de cançons: Finest worksong / Welcome to the occupation / Exhuming McCarthy / Disturbance at the Heron House / Strange / It’s the End of the world as we know it / The one I love / Fireplace / Lightnin’ Hopkins / King of birds / Oddfellows local 151
Green (1988)
Tot i el seu èxit, els R.E.M. no acabaven d’estar satisfets amb els resultats fora dels Estats Units. Així, quan va vèncer el seu contracte amb la casa I.R.S. van decidir signar amb un segell més gran, Warner Bros. en busca d’una major repercussió internacional. Mentre l’anterior discogràfica treia al mercat un recull de grans èxits sota el nom de Epynomous, a la Warner els van animar a experimentar nous sons, potenciar el to polític de les seves lletres i planificar una gira de presentació visualment molt potent. El resultat de tot plegat va ser Green, tot un hit com Stand, una gira memorable que va seguir al llançament del disc i més de 4 milions de còpies venudes.
Llistat de cançons: Pop Song 89 / Get Up / You are the everything / Stand / World Leader Pretend / The wrong child / Orange Crush / Turn you inside out / Hairshirt / I remember California / Untitled
Out of time (1991)
Després d’un ritme frenètic de disc per any, i de la última gira els R.E.M. van decidir prendre’s un respir abans de tornar a gravar. Però el retorn va ser per la porta gran i amb aquest Out of time van aconseguir per primer cop arribar al capdamunt de les llistes de vendes tant a Estats Units com al Regne Unit, amb 12 milions de còpies venudes a tot el món. També arribaven per primer cop els videoclips televisats i les nominacions als Grammy, dels quals en van recollir 3. Aquest era l’àlbum que incloïa dos emblemes de la banda com són Shiny Happy people i sobretot Losing my religion.
Llistat de cançons: Radio song / Losing my religion / Low / Near wild heaven / Endgame / Shiny happy people / Belong / Half a world away / Texarcana / Country feedback / Me in honey
Automatic for the People (1992)
Tot i contenir lletres més fosques i intimistes, el següent disc dels R.E.M. no va fer sinó consolidar el seu èxit i en repetides ocasions la crítica l’ha declarat com el millor treball de la seva discografia. Se’n van extreure singles con Drive, Man on the moon, Everybody Hurts o The sidewinter sleeps tonite que són alguns dels grans èxits del grup. Curiosament ni per aquest disc ni per l’anterior no van fer cap gira de concerts, el que va alimentar tot tipus de rumors des de que la banda es separava fins a que Michael Stipe estava a punt de morir.
Llistat de cançons: Drive / Try not to breathe / The sidewinder sleeps tonite / Everybody Hurts / New Orleans Instrumental No1 / Sweetness follows / Monty got a raw deal / Ignoreland / Star me kitten / Man on the moon / Nightswimming / Find the river
Monster (1994)
Amb el següent àlbum, els R.E.M. van voler tornar al rock en majúscules, amb guitarres distorsionades i tocs de glam. Bang and blame i, sobretot, What’s the frequency Kenneth van ser els temes bandera d’aquest Monster, que també incloïa Let me in, una cançó dedicada al desaparegut Kurt Cobain, amic de Stipe. Les vendes seguien acompanyant (nou milions de còpies) i les llistes d’èxits enfilaven els seus singles al capdamunt. Així per fi, els R.E.M. es van decidir a llançar-se a la carretera per primera vegada en sis anys amb un tour que va ser tot un èxit, tot i diversos problemes de salut que van patir els components de la banda.
Llistat de cançons: What’s the frequency, Kenneth? / Crush with eyelines / King of comedy / I don’t sleep, I dream / Star 69 / Strange currencies / Tongue / Bang and blame / I took your name / Let me in / Circus envy / You
New adventures in HI-FI (1996)
Durant la gira que seguí a Monster ja es va anar coent el que seria el nou àlbum d’estudi. Però abans, els R.E.M. havien de renovar contracte amb la seva discogràfica Warner Bros. i ho van fer per la xifra record en aquella època de 80 milions de dòlars. El nou àlbum contenia singles com Bittersweet me o How the west was won… però també el tema E-Bow the letter dedicat a un altre amic desaparegut de Stipe, l’actor River Phoenix. Però New Adventures in Hi-Fi va vendre força menys que el disc anterior (5 milions de còpies) i alguns es van apressar a dir que això era la confirmació de que el rock alternatiu ja estava de capa caiguda.
Llistat de cançons: How the west was won and where it got us / The wake-up bomb / New test leper / Undertow / E-Bow the letter / Leave / Departure / Bittersweet me / Be mine / Binky the doormat / Zither / So fast, so numb / Low desert / Electrolite
I només quedaren 3
A finals del 1987, Bill Berry va decidir deixar la banda, segons les seves paraules perquè havia arribat a un punt en què ja no sentia el mateix entusiasme que al principi i perquè sentia que ja havia complert amb escreix els seus somnis de triomfar en el món de la música. Tot i així digué a la resta del grup que ell no marxaria si allò havia de significar que la resta també ho deixés.
Així que quan Stipe, Mills i Buck van decidir tirar endavant sense Berry, van fer alguns canvis en el seu so i van afrontar la gravació d’un nou disc, no sense dificultats i tensions. Però finalment se’n van sortir, amb un nou productor i bateries ocasionals, ara els R.E.M. eren 3.
I així van veure la llum 3 discs nous, algunes bandes sonores com la de Man on the moon i un nou recopilatori de grans èxits. No obstant, els 3 enregistraments que protagonitzen aquesta etapa del grup han estat criticats i considerats molt menors als seus treballs anteriors. Però han proporcionat també grans temes:
Up (1998)
El primer fou Up, produït per Pat McCarthy. Daysleeper va ser el primer single d’aquell àlbum que suposà un clar descens en les vendes (900,000 còpies als Estats Units i 2 milions arreu del món) i la sensació d’un cert fracàs comercial.
Llistat de cançons: Airportman / Lotus / Suspicion / Hope / At my most beautiful / The apologist / Sad professor / You’re in the air / Walk unafraid / Why not smile / Daysleeper / Diminished / Parakeet / Falls to climb
Reveal (2001)
A Up el seguí Reveal, un treball enregistrat a Canadà i Irlanda al llarg del 2000 que veié la llum a principis del 2001. Aquest, confirmà la tendència de que la música dels R.E.M. anava trobant més bona acollida en altres països que a casa seva, sobretot al Regne Unit. Dels 4 milions de còpies que es van vendre de Reveal, només una quarta part ho foren als Estats Units. Imitation of life fou el single més destacat de l’àlbum.
Llistat de cançons: The lifting / I’ve been high / All the way to Reno (You’re gonna be a star) / She just wants to be / Disappear / Saturn Return / Beat a drum / Imitation of life / Summer turns to high / Chorus and the ring / I’ll take the rain / Beachball
Al 2003, el segell Warner va editar un grans èxits sota el nom de In Time: The best of R.E.M. 1998-2003 on també s’hi van incloure dues noves cançons, Animal i Bad Day.
Around the sun (2004)
Around the sun, els va sortir segons la pròpia banda és més lent i primitiu del què havien pretès. Les fortes conviccions polítiques del grup es manifestaven un cop més en les lletres on es carrega contra la guerra d’Irak i el govern dels Estats Units. Leaving New York va ser la carta de presentació del disc. Aquell mateix any el van seguir una sèrie de concerts en suport del candidat demòcrata a la Casa Blanca, John Kerry, i després una nova gira mundial deu anys més tard del Monster Tour.
Llistat de cançons: Leaving New York / Electron blue / The Outsiders / Make it all Okay / Final straw / I wanted to be wrong / Wanderlust / Boy in the well / Aftermath / High Speed train / The worst joke ever / The ascent of man / Around the sun
Accelerate (2008)
Penúltim disc d’estudi dels de Georgia. Produït per Jacknife Lee, productor entre d’altres de discos d’ U2, The Hives, Kasabian,… Com va passar amb el treball anterior, aquest també es va veure fortament influenciat per la situació política i social d’Estats units.
Llistat de cançons: Living Well Is the Best Revenge /Man-Sized Wreath / Supernatural Superserious / Hollow Man / Houston / Accelerate / Until the Day is Done / Mr. Richards / Sing For The Submarine / Horse To Water / I’m Gonna DJ
Collapse into now (2011)
Precedit pel Live at the Olympia, disc en directe on es recullen els assajos del grup mentre preparava la gira del seu disc Accelerate, el disc Collapse into now es va publicar el mes de març d’aquets any. El quinzè disc d’estudi del grup té l’honor de convertir-se en el seu darrer treball, si és que en un futur els R.E.M. no es replantegen la seva tornada.
Llistat de cançons: Discoverer / All the Best / Überlin / Oh My Heart / It Happened Today / Every Day Is Yours to Win / Mine Smell Like Honey / Alligator Aviator Autopilot Antimatter /That Someone Is You / Me, Marlon Brando, Marlon Brando and I / Blue
Els números de R.E.M.
En 31 anys de trajectòria, els R.E.M. deixen un llegat de 15 discos d’estudi, 10 recopilatoris, 2 enregistraments en directe, 65 singles, 56 videoclips,16 gires (inclosa la participació a la gira per recaptar fons pels demòcrates americans) i 1 banda sonora.
Envía una resposta