Qualsevol dia de festival et permet trobar-te amb pel·lícules ben interessants però també amb unes quantes que no mereixen ni cinc minuts del teu temps. Ja me va passar ahir amb The Divide, totalment prescindible, però avui ho hem empitjorat amb Saint, una pel·lícula de terror que prometia entreteniment però que ha resultat un despropòsit. Afortunadament Mientras Duermes i Jane Eyre han equilibrat la balança.

Mentrestant, el públic abarrotava les sessions d’avui aprofitant el bon temps a Sitges i una programació plena de títols prometedors. A més no cal oblidar l’allau de nenes per veure un dels secundaris de la saga Crepúsculo, l’actor Booboo Stewart (qui va pel món amb aquest nom?), en la presentació de la nova entrega, Amanecer.

Sitges 2011 Booboo Stewart Crepúsculo Twilight

Mientras duermes

Jaume Balagueró ens porta un thriller bastant rodó que aconsegueix mantenir la tensió de principi a fi i que t’acaba deixant una sensació incòmoda tant pel tema com per la resolució de la trama. Marta Etura i Luis Tosar són la parella protagonista d’aquesta pel·lícula que transcorre majoritàriament en l’apartament de Clara, el personatge interpretat per Etura. No vull explicar res de l’argument perquè és interessant anar descobrint-lo a mesura que el director el presenta. Mientras duermes s’estrena el 14 d’octubre i és una pel·lícula recomanable gràcies a un guió ben construït (encara que hi ha un parell de detallets no massa creïbles) i uns actors que ens fan sentir tot el que està passant pel cap dels seus personatges.

Jane Eyre

Sitges 2011 Jane Eyre Michael Fassbender Mia Wasikowska

Cary Joji Fukunaga ens porta una nova versió del clàssic de Charlotte Brontë amb Mia Wasikowska i Michael Fassbender en els papers protagonistes. La història, més que coneguda, ens presenta a Jane Eyre, una noia que s’instal·la a la mansió del senyor Roschester per a treballar com a institutriu i inicia una complexa relació amb l’amo de la casa. La pel·lícula agradarà a tots aquells que s’estimin una bona història plena de romanticisme, magnificat en aquest cas per la posada en escena del director, gairebé màgica. El seu principal problema és que resulta lleugerament esgotadora la contínua pretensió de mostrar els sentiments elevats a la màxima potència, acompanyats també per un excessiu nombre d’escenes contemplatives. En la part positiva tenim la força de la història i el treball d’uns actors que viuen els personatges i tenen la química necessària per fer creïble aquest tipus d’amor. Jane Eyre arribarà el 2 de desembre i, tot i els punts foscos mencionats, és una pel·lícula interessant, especialment en versió original.

Saint

Sitges 2011 Saint

No passa un dia que no trobem una proposta ridícula, poc divertida i gairebé vergonyosa i aquest dissabte la pel·lícula de Dick Maas es porta aquesta dubtós honor. Aquesta producció holandesa de pseudo-terror adolescent té com a assassí a Sant Nicolàs, que segons la tradició d’aquell país arriba el 5 de desembre des d’Espanya per portar regals als nens bons i segrestar (i portar de retorn a Espanya!!) als que no s’han comportat. Això és una excusa per acabar presentant-nos una avorrida pel·lícula amb un Sant Nicolàs assassí, uns protagonistes gens carismàtics i uns quants ensurts de manual. El que podria haver estat un festival de morts divertit i salvatge queda en una successió de diàlegs sense sentit i una contínua repetició d’esquemes. No val la pena dedicar més temps a una pel·lícula que no té data d’estrena confirmada al nostre país i que si s’estrena més valdria obviar en benefici d’algun slasher d’aquells clàssics.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies