"Chico de ojos azules" de Joanne Harris
6Valoració

L’autora de l’èxit de vendes “Chocolat” torna amb una història molt diferent, però clarament dirigida al gran públic. “Chico de ojos azules” és una novel·la epistolar 2.0 amb trets de thriller psicològic, que fa servir la sinestèsia com a fil conductor de les sensacions del personatge protagonista. Joanne Harris empra tant la figura retòrica com la particularitat neurològica de la sinestèsia per oferir una narració on els colors són la clau.

BB -blueeyed” en la versió original i “chicodeojosazules” en la traducció al castellà-,  és el creador d’una comunitat virtual anomenada badguyrock on publica els seus relats barrejant ficció i realitat. Els integrants de la comunitat són usuaris que segueixen amb diferent grau d’interès els escrits de chicodeojosazules, però amb els que mai no ha tingut contacte real tret d’Albertine, amb qui comparteix un passat truculent i de qui sembla estar enamorat.

Chico de ojos azules” és una novel·la que s’endinsa al món del ciberespai per explorar les actituds d’aquells que decideixen emprar una identitat alternativa per compartir el seu temps lliure amb persones que també s’oculten rere un nickname. Les relacions establertes, les opinions que intercanvien i els desitjos que allà expressen formen part d’una ficció que entre tots nodreixen amb mitges veritats, mentides i, sobretot, frustracions. La informació que a badguyrock es publica no és fiable i, no obstant això, la participació a aquesta comunitat és el centre de les vides dels seus integrants. Aquestes reflexions s’extrauen fàcilment amb el desenvolupament del relat epistolar que chicodeojosazules modernitza, deixant de banda el romanticisme de les cartes postals, per centrar-se completament en la comunicació on-line. Però les entrades que el protagonista publica periòdicament a la comunitat badguyrock també desvetllen, poc a poc, els detalls d’uns fets que, de sobte, capgiren tota la història, deixant al lector bocabadat.

L’autora aconsegueix teixir una història complexa, on cometre l’assassinat perfecte és un dels objectius del seu pertorbat protagonista; alhora es tracta d’una història sensorial basada en la peculiar interconnexió dels sentits del protagonista, capaç d’olorar els sabors o degustar els colors. La sinestèsia és una particularitat neurològica que es dóna a l’1% de la població mundial i que demostra, entre altres qüestions, que la percepció dels humans respecte al món és d’una individualitat rabiosa. Potser aquest sigui el motiu pel què, de vegades, resulta una mica contradictòria la lectura d’aquest llibre: les associacions sensorials del protagonista -suposem, també de l’autora- probablement no coincideixin amb les del lector, la qual cosa obliga a fer un exercici constant de replantejament perceptiu, de vegades, esgotador. Tot i això, la novel·la gaudeix d’un ritme àgil.

No sabem si a Joanne Harris li proposaran fer l’adaptació cinematogràfica de “Chico de ojos azules” com li va passar amb “Chocolat” -interpretada per Juliette Binoche i Jonhny Depp i nominada a cinc Oscars-, en qualsevol cas, els detalls perceptius d’aquesta història presenten un repte per qui s’atreveixi a fer l’adaptació de la novel·la.


Editorial: Duomo
ISBN: 9788492723836
Pàgines: 421
Preu: 21€

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies