Primer dia de Sitges que comença relativament tranquil si tenim en compte la quantitat de pel·lícules que hi ha previstes pels propers dies. Stands a mig muntar, la catifa vermella en procés, coses encara a mig coure però les pel·lícules preparades, que en realitat és el que importa. Després d’un breu passeig per la sala de premsa per recollir l’acreditació i el material, en dirigíem al cinema a veure dues de les pel·lícules més esperades de les properes setmanes: Eva i Contagio.
La primera és l’òpera prima de Kike Maíllo, una producció de ciència-ficció “realista” que s’aproxima al tema de la vida artificial i com s’integra en el nostre món. Ambientada en un futur no massa llunyà, el protagonista és Alex, un brillant dissenyador de màquines que retorna a la ciutat on va créixer. El seu objectiu és acabar el projecte de crear un nen robot, però allà es trobarà amb el seu antic amor, Lana, que es va casar amb el seu germà David. La filla de David i Lana, Eva, captivarà a Alex, que la prendrà com a model per al seu projecte. Maíllo ens presenta una pel·lícula que sorprèn i no avorreix però que provoca certa sensació d’indefinició. El guió va avançant amb bon ritme quan de sobte tota l’acció es precipita generant la impressió de que hi ha coses que no han estat ben explicades o no acaben de fluir de la manera que seria desitjable. El treball de les actrius femenines (Marta Etura i Claudia Vega) és esplèndid, precís i emocionant mentre que els actors masculins (Daniel Brühl i Alberto Amman) no resulten tan decisius i tenen uns personatges menys definits. Cal destacar el bon treball de Lluís Homar amb un personatge que no deixa indiferent. Tot i el canvi de ritme del guió, alguns diàlegs massa forçats i petits problemes d’ambientació, Eva és un proposta interessant, intrigant i sorprenent que demostra que un altre tipus de cinema és possible i que cal obrir el ventall de gèneres a tractar. A Sitges han vingut a presentar la pel·lícula el director i els actors Daniel Brühl, Marta Etura, Claudia Vega i Lluís Homar. La data prevista d’estrena és el 28 d’octubre.
La premissa darrera de Contagio és ben senzilla: una epidèmia d’una malaltia desconeguda es comença a estendre per tot el món, provocant milions de morts. La pel·lícula és un relat asèptic i gairebé periodístic de com evoluciona tota la crisi, des dels primers casos fins al procés per trobar una cura, intentant mostrar diferents aspectes. La història ens presenta els esforços dels CDC (Centers for Disease Control)americans o la OMS, els avenços d’investigadors individuals, la opinió d’un blogger que s’erigeix com l’única veu en contra de l’oficialitat o com afecta la malaltia a famílies normals. Destaca el treball de Steven Soderbergh, elegant, precís i neutre, que va presentant l’acció sense fer judicis de valor i deixant que l’espectador vagi composant la història en la seva ment. Els actors (un gran repartiment que inclou a Jude Law, Matt Damon, Kate Winslet o Gwyneth Paltrow entre altres) també fan un treball molt destacable al servei de la pel·lícula executant les diferents peces del guió que construeixen el conjunt de la història. En resum, una pel·lícula intensa, plena de dades i d’històries creuades que es beneficia de les grans qualitats de Soderbergh com a cineasta i del fet d’apropar-se a una història de catàstrofes des d’una perspectiva gens emocional. Per veure Contagio no caldrà esperar molt ja que arriba a les pantalles el proper 14 d’octubre.
El dia ha continuat a Sitges amb altres pel·lícules com Inteligencia Articial de Spielberg, Attack the Block o Bullhead. Per demà el programa comença a omplir-se de propostes interessants i aquí us parlarem de títols com Lobos de Arga o Guilty of Romance.
Envía una resposta