Començant per la música de la careta cantada per Dani Martin, passant pels riures enllaunats i acabant amb els acudits que no fan gràcia, l’adaptació de “Cheers” per part de Telecinco acumula més errades que encerts. Amb l’audiència en caiguda lliure, els crítics no han tingut pietat amb ella. Nosaltres no serem menys.

No puc evitar que en sentir la paraula remake automàticament el meu cervell formuli la pregunta: “cal?”. Hi ha casos excepcionals en que la resposta pot arribar a ser “potser sí”, però en la gran majoria de casos la resposta és un NO gran i en majúscules. En el cas concret de Telecinco volent fer el remake de “Cheers“, a més, el NO tindria associats uns llums intermitents i una sirena antiaèria com a senyal d’alerta.

La “Cheers” original va ser una sitcom mítica dels vuitanta, guanyadora de 26 Emmys (quasi res) i ambientada en un bar de Boston. El bar, de nom Cheers, estava regentat per Sam Malone (Ted Danson) i es va mantenir en antena durant 11 temporades, amb un total de 275 capítols. D’aquesta sèrie i d’un habitual del bar, el psiquiatra Frasier (Kelsey Grammer), va sorgir un spin-off  “Frasier” de gran èxit.

La “Cheers” espanyola té un Alberto San Juan que recita, més que interpreta, les seves línies de guió en comptes d’un Ted Danson, un Resines en comptes d’un Frasier, un Mister amb veu de Woody Allen en comptes de l’entrenador Pantusso i criden “Blaaaaaas” en comptes de “Nooooooooorm”

La “Cheers” de Telecinco és el tot el que ens temíem: poc original, guions fluixos, acudits previsibles, infantils i d’aquest humor “cañí” amb el que personalment no combrego (com excitar a una dona recitant el “porompompero” o “soy minero”), situacions tòpiques (l’escena dels culs i els tatuatges per nombrar només una), personatges que recorden els vistos en altres sèries (el Blas de Pepón Nieto és el Mariano de “Los hombre de Paco” sens dubte), artistes convidats que passen com un pop en un garatge i acaben fent pena (exemple, Coronado i els pigmeus) i uns riures enllaunats bastant molestos.

Aquest “Cheers” es diu “Cheers” pel bar, però podria dir-se de qualsevol altra manera “Diego Serrano ha despertado en un bar”, per exemple. Si la sèrie no es digués “Cheers” i no comptéssim amb el seu referent, les crítiques rebudes probablement haguessin estat menys sagnants. Però les comparacions són odioses i si t’arrisques fent remakes de clàssics passen aquestes coses.

Que fos precisament Antonio Resines qui agafés tant de pes en el primer capítol emès ha estat la pitjor errada de totes. Catalogat com el Frasier patrio (segons la web de Telecinco), la realitat és que és Diego Serrano que ha despertat del seu somni, es creu psiquiatra, ha demanat una cervesa i ja no ha tornat a sortir del bar. En canvi es va notar la falta de protagonisme i de major desenvolupament dels personatges d’Alberto San Juan (Nico a Espanya, Sam Malone a Estats Units), a qui se li nota que no es creu ni un segon el seu paper i Alexandra Jiménez (la Rebeca espanyola que és una barreja de Shelley Long i Kirstie Alley) que en la sèrie original eren els pilars de “Cheers“, sobretot Sam Malone.

No tot són queixes sobre la sèrie, per sort dura poc. Dura just per evitar que la contradicció entre els riures enllaunats i que a tu no et fa cap gràcia provoqui embòlies cerebrals en l’audiència. En aquest sentit la “Cheers” espanyola és una sitcom a l’ús, curteta. Clar que si després es programen dos capítols seguits per sorpresa es perd l’únic punt positiu que li vèiem a la sèrie.

La sèrie no va aconseguir un mal resultat en la seva estrena: un 15,6% de share en el primer episodi i un 16,6% en el següent. La ficció no va aconseguir liderar la nit, quedant-se per sota de La Pel·lícula de la Setmana de La 1, però per sobre del film d’Antena 3. Després del primer dia d’emissió, l’audiència “Cheers” ha passat a caure de manera constant, el tercer capítol va baixar a 11.2% i l’últim emès, es va quedar en un 8.8%.

Les crítiques a twitter, van ser encara més ferotges que les de la premsa al dia següent amb comentaris de l’estil “S’han carregat el feliç record que tenia de la sèrie original. No esperava que fos tan dolenta

Si bé la sèrie original va ser cancel·lada abans d’acabar la seva primera temporada i es va convertir en un èxit d’audiència posteriorment quan es va decidir continuar emetent-la, sembla difícil que la versió de Telecinco pugui aconseguir aquesta fita.

Resines deia en una entrevista: “Jo crec que feia falta aquesta adaptació perquè la gent no se’n recorda de les històries. La sèrie es va deixar d’emetre en el 91, fa ja vint anys“. “El problema immediat és l’audiència. Jo crec que el que hem fet està molt bé i s’oblidaran del “Cheers” anterior” ….tot un visionari, sí senyor.

En resum i sé que no hauria de dir-ho perquè queda repel·lent però això és veia venir i, segurament, aquesta frase l’ha repetit un munt de gent més. El tema és: si tothom ho veia perquè no Telecinco?



CHEERS

Creadors:Carlos Martín
Guió: Carlos Martín, David Mataró, Earl Pomerantz i Bill Steinkellner
Director: Manuel Gómez Pereira
Intèrprets: Alberto San Juan, Antonio Resines, Alexandra Jiménez, Chiqui Fernández, Joan Pera, Pepón Nieto, Luis Bermejo I Adam Jezierski
Durada dels capítols: 25 minuts
Data d'estrena:11 de setembre de 2011

Web oficial


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies