Sí, si, ja sé que us penseu que m’he begut l’enteniment. Cinc raons per estimar un assassí en sèrie? Potser m’oblido d’aquest lleig costum, sobretot si n’ets la víctima, que tenen de matar a gent? No us preocupeu parlarem d’un assassí en concret, un de ficció. Tots el coneixeu i segur, que una mica, també l’estimeu. Es diu Dexter Morgan. Sembla un tipus molt pacífic, familiar, bon jan però no us deixeu enganyar. Té un currículum assassí on acumula més de 270 víctimes, la seva arma preferida és el ganivet, però tampoc no fa lleigs a la corda a l’hora d’escanyar. Això sí és net i polit i després, ho deixat tot com si res amb el mar com a cementeri. Si no el coneixeu, aquí us donem cinc raons per iniciar-hi relacions.

1.- Per Dexter, un gran personatge

Dexter Morgan és un gran personatge que té el seu origen en les novel·les de Jeff Lindsay. La primera novel·la El oscuro pasajero (2004), presenta aquest personatge en la que es basaria la sèrie de Showtime.

Dexter, és un Morgan per adopció. Acollit per Harry Morgan el policia de la brigada d’homicidis que el va trobar en l’escena del crim de la seva mare, Dexter demostra a la ja més tendre infantesa certs instints assassins iniciàticament en animalons i que, per sort, detecta i redirigeix el seu pare cap a terrenys controlats de mort. A Dexter li costa sentir alguna cosa pels demés. Amb ell sempre viatja un estrany passatger que li requereix, li demana i l’obliga a què mati. Necessita fer-ho. Harry li ensenyarà a canalitzar aquest fosc passatger que l’acompanya, li ensenya un codi i Dexter aprendrà a matar només individus que pels seus actes són prescindibles i indesitjables per la societat.

La seva feina com el forense especialista en sang de Dexter a la policia de Miami li facilitarà les coses a l’hora de trobar les víctimes adients, però com anirem veient a les diferents temporades ella tampoc no és infalible. Dexter no és cap un justicier, ell és plenament conscient de què és tant monstre com els que mata, però recondueix de la millor manera les seves ànsies de matar seguint el “codi d’en Harry”. Tampoc no és considera un humà, com si fos una espècie diferent a tots els que l’envolten. Dexter és l’assassí dels assassins en sèrie. Les seves víctimes són éssers que acumulen diverses morts truculentes a les seves esquenes.

2.- Per un gran actor: Michael C. Hall

Gran part de l’èxit d’aquesta sèrie i d’aquest personatge recau en la magnifica interpretació que fa Michael C. Hall. Una sola mirada seva ens fa passar del Dexter inofensiu al Dexter assassí que traspua perill. La seva veu en off, ens condueix per la sèrie, capítol a capítol, mostrant-nos els pensaments d’aquest personatge complex i aconsegueix que l’entenguem i, fins i tot, perdonem i apreciem. La seva veu ho aconsegueix i cap doblatge té el mateix efecte.

Michael Carlisle Hall va néixer el 1 de febrer de 1971, en Raleigh, Carolina del Nord, Estats Units. Amb 11 anys va perdre el seu pare i aquest fet el va marcar durant molts anys. Es diu que va ser precisament la interpretació el que va ajudar a superar la pèrdua del seu pare.. En 1999 va tenir la seva primera oportunitat, va ser a Broadway amb “Cabaret” (sí, Dexter podria cantar i ballar si volgués) .

L’estrena televisiva de Michael va arribar amb “Bereft”, però va ser en l’any 2001 i amb el seu paper de David Fisher l’enterramorts que ha de sortir de l’armari en la magnífica “A dos metros bajo tierra”(“Six Feet Under”) durant 5 temporades i 63 episodis que el va convertir en un rostre conegut i en un actor valorat. En l’any 2006 s’inicia com protagonista i productor de la sèrie “Dexter” (Showtime), interpretant a un forense expert en sang de la Policia de Miami, rere el qual s’amaga la personalitat d’un assassí en sèrie.

El 17 de gener de 2010, va ser guardonat amb el Globus d’Or a millor actor en una sèrie dramàtica pel seu paper en “Dexter” i set dies més tard va ser guardonat amb el premi del sindicat d’actors nord-americans a millor actor. Curiosament els premis que fins llavors semblaven negar-se-li per una certa reticència a donar-li un premi per aquest personatge tant políticament incorrecte, van arribar poc temps després de l’anunci que estava en lluita contra un càncer limfàtic. Un any després sembla completament refet de la seva malaltia i enceta amb “Dexter” la sisena temporada.

3.- Per fer-nos ballar el cap i estimar al dolent

No és fàcil convertir a un assassí en sèrie en una mena d’heroi. No és fàcil aconseguir que l’espectador tingui consciència de què aquell personatge és dels dolents, i malgrat tot aconseguir que l’entenguem, que simpatitzem i patim per ell. Ser un fan de Dexter té aquestes coses, aquesta dualitat. Fredament tots sabem que tant assassí és el nostre estimat Dexter com ho era l’assassí del camió de gel, Miguel Prado o el demolidor Trinity i malgrat saber-ho, ens cau bé. Volem que atrapin els altres, que paguin pels seus crims, però no, si us plau, que no atrapin al nostre Dexter.

Per sobre de tot s’ha de valorar als guionistes que s’han encarregat de manera molt hàbil de donar-li temporada a temporada més humanitat al personatge. Cada temporada descobrim un Dexter una mica diferent: el germà, l’espòs, el pare de família, el vidu desolat. Així va guanyant-se la nostra simpatia i convertint-lo cada com en una mica menys monstre i més ser humà.

4.- Pels antagonistes de Dexter

Dexter és un gran personatge encarnat per un gran actor, però per si sol no aconseguiria omplir tota la sèrie, seria tot massa repetitiu. No oblidem que Dexter és un caçador, un assassí d’assassins i els seus contrincants, els seus antagonistes són importants a l’hora del desenvolupament de la sèrie.
Quasi cada una de les temporades de Dexter han tingut com a fil conductor la cacera d’un assassí en sèrie. Cadascun d’aquests assassins, contrincants o com els vogueu anomenar han aportat alguna cosa nova al personatge de Dexter, l’han fet evolucionar i ens l’han apropat. La primera temporada va ser la de l’Ice Truck Killer (l’assassí del camió de gel), un assassí que talla les seves víctimes i els treu tota la sang. Aquest assassí jugarà amb Dexter de manera molt especial, molt familiar i la seva cacera durà a Dexter a descobrir coses importants del seu passat.
Miguel Prado va ser l’assassí de la tercera temporada. La seva relació estarà molt propera a la de mestre-aprenent on Dexter n’és el mestre. Amb Miguel, Dexter té el seu primer amic, algú a qui podrà mostrar la seva veritable cara.
Trinity ha estat el seu contrincant més enorme, el més difícil i el més impressionant. Trinity és com Dexter, i ell el veu com una mena de model a seguir ja que combina els seus crims amb una vida familiar modèlica. Trinity aconsegueix fascinar Dexter, fins que s’adona que és un monstre molt més cruel que ell. L’enfrontament de Dexter i Trinity va donar pas a la millor temporada de la sèrie, la quarta. Una temporada amb un final brutal que va canviar la vida de Dexter com pocs ens esperàvem.

5.- Per les trames i el més difícil encara.

Dexter segueix amb la seva clàssica estructura d’episodis autoconclusius que evolucionen juntament amb la trama principal, una línia argumental de temporada que es retorça i es complica per a mostrar-nos les àrees més negres de l’ànima de Dexter. Perquè “Dexter “ va sobre Dexter. Que hagi crims, trames policials i investigacions és una excusa per donar-nos a conèixer aquest home complex. Però per molt que sigui Dexter el motor de tot, la resta de trames han de ser prou bones, prou mil·limètriques i atraients per no espatllar el tot i per ara no hi ha cap queixa, la sèrie manté el mateix interès que al principi i , fins i tot, ha millorat.

Temporada a temporada no han tingut cap problema de complicar-li molt la vida amb la família, la paternitat, la viudetat…totes les coses habituals una vida normal a “Dexter” sempre les acabem veient des de la perspectiva de la doble personalitat de Dexter. Com s’ho fa un pare que cuida d’una criatura ell sol per combinar-s’ho amb la feina? I si a més necessites temps per trobar víctimes i ofegar la teva necessitat de sang?

La vida no és fàcil, i la d’un assassí en sèrie com Dexter tampoc ho és i els guionistes sempre busquen el més difícil encara. Esperem a veure que ens han preparat per la sisena. “Dexter” torna el 2 d’octubre amb els ganivets ben esmolats.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies