Pina 3D
7Valoració

Des de l’aparició del 3D en el cinema comercial ens hem acostumat a veure aquesta tecnologia aplicada a l’acció i el terror. Ara Wim Wenders ens proposa el que s’ha etiquetat com “la primera pel·lícula d’autor en 3D” per fer-nos partícips de l’art de la ballarina i coreògrafa Pina Bausch.

Ja feia dues dècades que Wenders i Bausch parlaven de fer una pel·lícula sobre la dansa contemporània, però al 2009, quan estaven a punt de començar a rodar, ella va morir. Wenders va decidir tirar endavant el projecte, dedicar-li el film, i mostrar per una banda les coreografies que havien triat entre els dos i, per altra, unes pinzellades de com era a través dels breus testimonis dels membres de la companyia Tanztheater Wuppertal.

Així, “Pina 3D” no és un documental a l’ús que segueix la trajectòria vital de l’artista sino que ens permet fer-nos una imatge de tota la seva dimensió a través de la seva obra i d’inserts amb  declaracions molt curtes, en primer pla davant la càmera, d’aquells que hi van conviure i aprendre’n dia a dia. És un film a estones divertit, a estones trist, a estones pertorbador i a estones sensual però sempre una experiència cinematogràfica intensa, retratant les emocions humanes a través de la dansa. Una dansa que aquí es dona la mà amb els avenços tecnològics per mostrar-se magnificant els moviments, ampliant els espais interiors o exteriors on la companyia balla, intensificant els colors i augmentant el poder dels elements que intervenen en les coreografies, des d’aigua a sorra, arbres, cadires o pedres.

I sobretot, en aquest cas, Wim Wenders utilitza les tres dimensions per carregar-se directament l’espai que normalment separa els que són dalt i els que són a baix de l’escenari d’un teatre. I així ens introdueix al mig de les coreografies i el seu joc de l’espai escènic.

El “però” que se li pot posar a la pel·lícula és que no sigui un plat per tothom. La manera d’entendre la dansa i la vida de Pina Bausch era peculiar i trencadora i a qui no li interessi aquesta forma de dansa i la seva forma d’expressió d’emocions en moviment, el film se li podrà fer repetitiu, pesat i fins i tot incomprensible. Però ni tan sols així, se li pot negar el poder visual que té i la lliçó que imparteix en el fons i en la forma sobre la manera de fer de la persona que l’ha inspirada i l’empremta que va deixar en els seus companys.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies