Eren un i dos i tres els famosos mosqueters, i més d’una vintena els remakes, versions i revisions que s’han fet ja de les aventures dels personatges d’Alexandre Dumas. Però ja se sap que quan cal trobar fonts per nodrir les pantalles de cinema d’aventures, els clàssics són un origen infalible. I fet i fet ja feia quasi dues dècades del film de Stephen Herek que van protagonitzar Chris O’Donell, Kiefer Sutherland, Charlie Sheen i Oliver Platt al 1993.
Així que toca de nou revisar les aventures de Athos, Portos, Aramis i D’Artagnan, posar-les al dia per les noves generacions i dotar-les de tots els efectes especials que el pas del temps ha fet possibles per augmentar-ne l’espectacularitat. I si ja des que es va saber que aquest projecte es posaria en marxa sota la tutela dels responsables de la saga ‘Resident Evil’, alguns tremolaven i altres s’emocionaven, el resultat final confirmarà tant els temor dels contraris com les expectatives dels defensors.
Aquests “Tres Mosqueteros” de nova era venen en tres dimensions i acció desmesurada per entretenir el respectable. Així que en les intencions del producte ja queda clar que no està tant el contentar els puristes del clàssic (que poden sortir del cine horroritzats) com entretenir els fans de les pel.lícules d’aventures trepidants (que sortiran de la sala més contents) amb l’excés per bandera.
Visualment el film té alguns punts destacables com l’inici que planteja la situació política i militar d’Europa amb una càmera que recorre mapes plens de soldadets de plom, el dibuix un per un dels protagonistes tal com si fossin herois de còmic, i un 3D ben utilitzat que aporta una bona profunditat de camp i magnificència als espais de batalla, els palaus o els plans aeris de ciutats com Venècia. També destaquen una bona posada en escena històrica i un bon treball de vestuari (que de pas s’aprofita per fer unes quantes bromes entre els personatges del rei i Buckingham). I aquests són bàsicament els elements en els que aquesta nova versió justifica la posada al dia, per la resta no aporta res diferent al que ja sabem de la història.
Pel què fa a la trama, el guió de Alex Litvak i Andrew Davies s’inspira en la base de la història coneguda sobre com els tres mosqueters coneixen el jove D’Artagnan i han d’intervenir en un complot per destronar el jove rei de França promogut per l’ambiciós Cardenal Richelieu. Però a partir d’aquesta base, la història s’embala al servei de l’espectacle, introduint sense complexes tota mena d’anacronismes i exageracions, inclosos moments en que la Milady de Milla Jovovich sembla l’Alice de ‘Resident Evil’ vestida amb corsé i faldilles d’època o s’abusa de l’aparició de màquines voladores suposadament ideades per Da Vinci.
Precisament al servei d’aquest espectacle desaforat, el repartiment està correcte sense ser memorable, acusant el fet que enmig de tanta desmesura quan el film intenta posar-se seriós o romàntic decau. L’encapçalen Matthew MacFadyen (el desencantat Athos), Ray Stevenson (el forçut Portos), Luke Evans (el filòsof Aramis), Milla Jovovich (una enganyosa assassina Milady), Orlando Bloom (un Buckingham de pentinat exagerat), Christoph Waltz (el malvat Richelieu), Mads Mikkelsen (l’altre dolent de la funció Rochefort) i un jove Logan Lerman en el paper d’un dels D’Artagnan més adolescents que hem vist en pantalla.
Així que ja ho sabeu, els qui disfruteu de les pelis d’acció i aventures i us importa ben poc que la clàssica història d’honor i espadaxins dels mosqueters sigui poc més que un pretext, agafeu ulleres tridimensionals i crispetes i a gaudir de l’espectacle.
Envía una resposta