Larry Crowne. Nunca es tarde.
6Valoració

Una simpàtica comèdia amb Tom Hanks i Julia Roberts. Així de fàcil i ràpid podem definir “Larry Crowne. Nunca es tarde”, que s’estrena aquest divendres a les nostres sales. I és que els seus noms diuen molt i que apareguin junts sota un mateix títol pot semblar una clara garantia d’èxit. Tots dos han protagonitzat molts dels moments més divertits que habiten la nostra memòria cinematogràfica i són responsables de molts dels sospirs dels cors més sensibles. Qui no s’ha enamorat mai de “Pretty Woman” o ha tornat a la infància gràcies a “Big”? Fins i tot les ensucrades “Algo para recordar” o “Tienes un e-mail” han aconseguit calar dins de molts de nosaltres. A “Larry Crowne. Nunca es tarde” no li falten ingredients per per sumar-se a aquesta llista, però ,advertim, ni és tan romàntica ni tampoc molt divertida.

La història és senzilla, un veterà empleat d’un supermercat és acomiadat i davant la dificultat de trobar feina decideix, ja entradet en anys, tornar a estudiar. A la Universitat coneixerà noves tendències, nous amics i la seva musa motivadora, la seva professora d’expressió oral, que no només l’ensenyarà a parlar en públic sinó que… i fins aquí puc arribar.

El film està dirigit pel propi Tom Hanks, que es posa darrera la càmera per segona vegada (la primera va ser amb “The Wonders” l’any 1996). S’ha de dir que s’agraeixen els seus intents d’intentar plasmar, amb referències més o menys encertades, l’actual panorama social de crisi, que a sobre hagi aportat al film un cert tractament anys 80, tot i que malauradament es perdi a mesura que avança el film, però sobretot hem de valorar la seva valentia per atrevir-se a posar-se com a partenaire a una dona com Julia Roberts, que malgrat el pas del temps conserva la seva capacitat d’aclaparar la càmera. Tant debò ell conservés aquesta mateixa virtut.

De fet ni la trama ni el personatge fan cap favor a Tom Hanks i la seva pel·lícula. Per una banda la història evoluciona de manera molt evident i ho fa cap a una direcció que no convenç però sembla inevitable. El personatge de Larry Crowne per la seva banda sembla una barreja entre els protagonistes de “Big” i “Forrest Gump”. Éssers des-ubicats, innocents, aparentment tontos i que cauen molt simpàtics. Però hi han edats en que la innocència es perd i semblar tonto et fa perdre simpatia.

Tot i així la pel·lícula té els seus moments, i, com ja avançava, resulta una comèdia simpàtica, gràcies en bona part per la presència de Julia Roberts i Tom Hanks. Per passar l’estona és molt vàlida.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies