Puntual i elegantment vestit de negre absolut combinat amb unes inseparables ulleres fosques. Així apareixia ahir George Michael sobre l’escenari del Palau Sant Jordi de Barcelona en la parada catalana de la seva gira “Symphonica: The Orchestral Tour” . Una orquestra de 41 músics i quatre veus l’acompanyaven. Estàvem a punt de conèixer un nou George Michael, molt lluny del que molts teníem en ment, més formal. Potser massa.
Sembla que George Michael busca la respectabilitat que creu no tenir i que el Pop més desenfadat sembla no oferir-li. Així que no se li ha ocorregut altra cosa que treure del seu repertori tots els seus èxits, rescatar els seus temes més orquestrables i donar protagonisme a la música i la seva veu. De fet de seguida ens ho va deixar clar, amb la primera cançó, “Trouhg”, del seu darrer disc Patience (2004), cantada gairebé sencera encara amb el teló abaixat.
Un “bona nit Barcelona”, una versió de “My Baby Just Care for Me” de Nina Simone i l’elecció del seu “Cowboy and Angels” de l’àlbum Listen Without Prejudice (1990) – l’únic senzill de l’artista que s’ha quedat fora del Top 40 de les llistes britàniques -, juntament amb el fet de que (tret d’alguns moments puntuals a la central) cap pantalla reproduïa plans propers del cantant sobre l’escenari, deixaven clares les intencions posades en el show.
Tot i no gaudir dels seus èxits, la veritat és que la nit es va convertir en una ocasió ideal per gaudir de la treballada veu de Goerge Michael i d’una magnífica orquestra que va inundar de subtileses cada un dels temes cantats per Michael.
La primera de les dues parts de que consta el show va incloure temes com “Let Her Down Easy”, “Going To A Town” (revisións dels respectius temes de Terence Trent D’Arby i Rufus Wainwright), “Undestand”, “Idol” (tema poc conegut d’Elthon John), “Brother, can you spare a dime” (original de Bring Crosby) o una de les més sentides “You Have Been Loved”, del seu gran disc Older (1996), que va dedicar a la seva mare.
Després de 20 minuts de descans la segona part va començar amb la interpretació d’un altre dels temes extrets del Patience (2004) “John And Elvis Are Dead”. Aquesta part va donar cabuda als millors moments de la nit. Per una banda dues versions de dues dives actuals, el “Love Is A Losing Game” en forma d’homentage a Amy Whinehouse, i “Russian Roulette” de Rihanna, una de les més festejades i aplaudides de la nit, com també ho van ser les interpretacions de “A different Corner” (el seu segon senzill en solitari) i “You’ve Changed”, quina veu!
Molt d’entusiasme va generar la interpretació de la sempre efectiva “Roxanne”, clàssic immortal de The Police. No tan ben rebudes van ser les propostes més modernes de la nit, la presentació del seu nou tema “Where IHope You Are”, i “True Faith”, versió dels New Order, ambdues amb la veu de George Michael filtrada amb un efecte vocoder que fa mal als més puristes però que de fet augura un nou horitzó per un George Michael que mira i assimila l’actual panorama musical (només diré un nom: Kanye West).
“Praying For Time” i “Feeling Good” van posar fi a un recital aclamat per un públic volcat que fins i tot va entonar un “Moltes Felicitats!” (en català, en demanda de George) al guitarrista de l’orquestra. De fet un fals final que precediria dos bisos d’autèntica eufòria. El primer va incloure un del seus hits més recents, “Amazing”, i un medley de “I’m You Man”, “Freedom!”, i la gent es va tornar boja, finalment podíem ballar i cantar, “soltarnos la melena con George” com diria algun, cosa que estàvem desitjant fer des de bon començament. Tot just que ara acabava tots estàvem animats, però George Michael va rematar la feina amb un virtuós cop d’efecte, un segon bis amb un baladot de posar els pels de punta, “I Remeber You”, acompanyat només d’un arpa. Nosaltres sí que el recordarem.
Envía una resposta