Des del passat divendres Barcelona torna a sacsejar-se al ritme del jazz amb l’arribada a la ciutat d’un dels grans musicals de la historia, “Chicago”, en la versió que fa 14 anys que es representa a Broadway.
Amb un escenari i vestuari minimalista, que mantenen la versió més austera de les diverses versions de “Chicago” a Nova York i Londres, en aquesta representació del musical tot passa davant dels ulls de l’espectador i es dóna protagonisme a l’orquestra sempre present sobre les taules darrera de l’acció. Així, aquesta és una obra on cobra especial importancia el treball físic dels actors, sempre en primer pla. La seva capacitat per atrapar l’espectador amb bona veu, moviments sensuals i coreografíes ben coordinades són l’element que té la clau de l’èxit o el fracàs d’una representació de “Chicago”, i en aquest cas tot el cast està a l’alçada.
La historia ja la coneixem, la Roxie Hart és una jove casada amb un mecànic que ansia convertir-se en estrella de cabaret. Un dia mata a trets al seu amant després que aquest intenti abandonar-la sense cumplir la promesa de convertir-la en una estrella. A la presó, Roxie compartirà condemna amb Velma Kelly, una altra assassina i estrella del musical. Les dues intenten guanyar-se el favor de l’advocat Billy Flynn, de la premsa i del públic per aconseguir ser exculpades del seu crim i poder fer realitat els seus somnis de triomfar als escenaris.
Una historia explicada en dos actes i al llarg de 21 cançons que tots tenim assimilades d’altres representacions o de la versió cinematogràfica del 2002 i que inclou els ja clàssics del teatre musical com “All that jazz”, “Nowadays” o “Cell block tango”.
Aquí, la opció d’interpretar l’espectacle sobre un reduit espai de l’escenari del Tivoli pot restar una mica d’espectacularitat a alguns dels números respecte als “Chicago” en espais més grans, però en tots els temes d’aquest “Chicago” el conjunt d’intèrprets i l’orquestra sonen com una sola veu i es mou amb sensualitat al servei d’aquest text ple de passió, ambició, crims, judicis, manipulació de la prensa i l’esbojarrat ambient dels cabarets dels anys 20.
Cantar, ballar i interpretar a l’hora no és tasca fácil i aquí cal destacar la bona feina en aquestes facetes dels actors, un repartiment que inclou a Marta Ribera en el paper de Velma, Manuel Rodríguez com a Billy Flynn o Fedor de Pablos com l’invisible Amos. I sobretot a María Blanco que composa una Roxie Hart divertida fent gala a l’hora d’una expressiva vis còmica i de l’experiència que porta acumulada com a cantant i ballarina en musicals com “Grease”, “We will rock you” o “La tienda de los horrores”.
Fins i tot els que hagueu vist el musical en anglès i temeu com poden sonar els temes en castellà podeu estar tranquils, perquè la barcelonina Alicia Serrat i Victor Conde han fet una bona feina adaptant les cançons i el text del llibret de Fred Ebb i Bob Fosse, permetent-se unes poques llicències però mantenint tota la força i sentit dels originals.
Teniu set setmanes per ocupar butaca i gaudir de 21 números musicals i dues hores i vint minuts d’espectacle ben produit que us faran descobrir o redescobrir un dels millors musicals i sortir de la sala tararejant al so del jazz.
Es pot veure a: Teatre Tívoli
Text: Bob Fosse, Fred Ebb
Intèrprets: Marta Ribera (Velma), María Blanco (Roxie), Fedor de Pablos (Amos), Manuel Rodríguez (Billy Flynn), Marta Valverde (Mama Morton)
Envía una resposta