Inici prometedor

El director italià Giovanni Antonini i el pianista argentí Nelson Goerner se’n van endur aquest cap de setmana uns calorosos i merescuts aplaudiments en l’enlluernador inici de temporada de l’OBC a l’Auditori, amb un arriscat i heterodox tribut al geni de Mozart

D’esplèndid cal qualificar l’inici de la temporada de concerts 2011-2012 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Abans que Pablo González –el director titular– ens ofereixi el que serà el concert inaugural el cap de setmana vinent, l’OBC va començar a escalfar motors amb la visita de Giovanni Antonini, un director especialitzat en el repertori clàssic i barroc reconegut arreu del món, que ens va mostrar una revisió del geni mozartià, amb inesperades parades en la música de la seva presumpta Nemesi, el (sovint massa) maltractat Antonio Salieri, i de Frédéric Chopin, qui va signar unes magistrals Variacions sobre “Là ci darem la mano” per a piano i orquestra.

Sens dubte, l’elecció de les 26 variacions de “La follia di Spagna” escrites per Salieri, per obrir foc, va ser una mostra simptomàtica de l’esperit de risc que impregna la nova programació teixida per González per a aquesta nova temporada. Segurament, les (potser massa) enverinades relacions de Salieri amb Mozart –que alguns van voler portar més enllà del purament metafòric– han relegat injustament la seva música a l’oblit i per això va ser especialment meritori aquest oportú rescat que va permetre apreciar el talent en l’orquestració de l’etern ignorat. Antonini, que ja havia visitat anteriorment l’Auditori –sense anar més lluny, la passada temporada ens va oferir una magistral revisió de la música de Bach i Haydn–, va trobar ràpidament el pols a l’orquestra, oferint-nos intensos diàlegs entre instruments, com el violí o l’arpa, que prometen futures nits memorables.

Giovanni Antonini

A continuació, l’aparició en escena del brillant pianista argentí Nelson Goerner ens va oferir els que van ser, sens dubte, alguns dels millors moments de la nit. La seva precisa digitació i la seva innegable expressivitat van despuntar en la versió sense màcula que va oferir del “Concert per a piano i orquestra núm. 15 en si bemoll major”, una obra especialment difícil per als pianistes, com el propi Mozart va reconèixer en el seu moment. Després del descans, Goerner va fer el que –per a mi– va ser el seu cim, amb una magistral visió de les variacions escrites a partir del tema del duetto del mateix nom del “DonGiovanni” de Mozart. La torrencial presència del piano, combinada amb les abruptes i acurades irrupcions de l’orquestra, van arrencar una justa pluja d’aplaudiments que tant Goerner com el propi Antonini van saber agrair.

Finalment, el director milanès va concloure la primera de les moltes nits memorables que de ben segur ens esperen amb una excel·lent versió de la coneguda simfonia núm. 40, una mostra del geni desbordant dels últims anys del compositor vienès. Segurament, va ser en aquest tram del concert quan l’OBC es va sentir més a gust que mai, de nou a ple rendiment, disposada a enfilar una temporada que sincerament promet, i molt.



Concert a l’Auditori. Dissabte 24 de setembre de 2011.

Antonio Salieri. XXVI variacions sobre La follia di Spagna (1815). 1ª audició.
Wolfgang Amadeus Mozart. Concert per a piano i orquestra núm. 15 en si bemoll major, KV, 450. (1784)
Frédéric Chopin. Variacions sobre Là ci darem la mano per a piano i orquestra. (1827)
Wolfgang Amadeus Mozart. Simfonia núm. 40 en sol menor, KV 550 (1788).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies