“No obris els ulls” de John Verdon

"No obris els ulls" de John Verdon

2011-09-23

7Valoració

L’estrena en la literatura de John Verdon va ser un dels fenòmens, no només literari, sinó també mediàtic, de l’any passat. I quan el seu “Sé lo que estás pensando” encara aguanta a les prestatgeries de les llibreries amb la seva inquietant portada plena de números tacats de sang, presenta la seva revàlida, “No obris els ulls”.

A la seva segona novel·la, Verdon reprèn el protagonista de l’anterior, l’inspector de policia retirat David Gurney, que poc després de resoldre el cas del psicòpata que semblava endevinar els pensaments de les seves víctimes, s’enfronta a un nou repte.

Aquest cop, l’assassinat que arranca la trama és el d’una noia que el dia del seu casament amb un reconegut psiquiatre apareix decapitada a la caseta del jardí. Mentre es produïa la seva mort hi havia càmeres de vídeo filmant tot el que passava abans, durant i després de l’enllaç, però en les imatges no hi ha rastre de l’assassí. Tot i així tothom té clar que es tracta de l’Héctor, el jardiner mexicà que ha desaparegut després dels fets. La seva caça i captura dóna el tret de sortida a un altre crim que desembocarà en molt més del què semblava a l’inici.

Verdon aprofita aquest segon misteri per tornar a presentar-nos el seu personatge principal. Aquest Gurney que tot i estar jubilat no sap desprendre’s de la seva feina com a professor i investigador de casos d’assassinat que l’atrapen i omplen la seva vida per desesperació de la seva esposa Madeleine que anhela una vida reposada al camp. Verdon es pren el seu temps per tornar a aprofundir en el caràcter de Gurney, les seves motivacions i contradiccions, que el porten a implicar-se fins al fons en casos que sap que li portaran problemes a casa, però que alimenten el seu ego i l’omplen de manera addictiva. Aquesta reintroducció farà que els qui ja van llegir el primer llibre puguin trobar l’inici una mica més lent, però al final aporta una complexitat i profunditat al llibre que fa d’aquest un escrit que cuida molt més els personatges sense descuidar l’acció.

“No obris els ulls” no té la constant immediatesa visual de la seva predecessora, no busca tant l’impacte al final de cada capítol, tot i que sap mantenir la intriga al llarg de les pàgines. Per contra, es nota que Verdon es sent més a gust en el mitjà escrit, que hi té ara més experiència. I en aquesta novel·la fa un pas molt més enllà en el desenvolupament dels personatges i les situacions.

Aquest nou thriller segueix jugant amb pistes errònies, amb el perquè els lectors assumim com a certes determinades coses, i amb els girs en el curs de la resolució del cas. Però en el què suposa un pas endavant respecte a “Sé lo que estás pensando” aquí Verdon expandeix el número de personatges, caràcters, situacions i la complexitat en la trama que toca temes espinosos com els abusos sexuals, la validesa de la psicologia, les addicions, les rivalitats professionals, els problemes de comunicació en el sí de la família o l’egolatria del poder.

Així amb tot plegat, Verdon sap atrapar-nos de nou amb un llibre intrigant, una resolució ben plantejada i uns personatges més rics que possiblement seguirán poblant la seva bibliografia en el futur.