Per fi arriba el sol a San Sebastián després de dos dies de pluja i per fi també uns quants riure entre els molt drames que s’estan veient al Festival. Avui la secció oficial ens ha permès també tornar a ser una mica nens, amb una tornada a la infantesa dels 80 i un viatge d’aventures i somnis amb dos jovenets japonesos.

Amb  “Le Skylab”, Julie Delpy es converteix en actriu i directora per portar-nos una reunió familiar nombrosa amb la que més d’un o dos han -hem- recordat les nostres reunions familiars dient tonteries, confessant coses que no s’han de confessar o discutint de política amb el consegüent disgust de la matriarca de la família. Una comèdia que no és que tingui res de nou però quan ha fet riure al festival amb un guió fresc i bona falta que feia.

Julie Delpy, director de "Le Skylab"

L’actriu, ara directora, rememora el final dels setanta, quan l’optimisme havia pres posicions en les files de l’esquerra francesa i el 68 estava encara en l’ambient. També té temps de parlar de les seqüeles de Vietnam, dels traumes d’Algèria, de la pena de mort i fer bona tria de la música de l’época.  Delpy es reserva en aquest film un paper que és també un homenatge a la seva mare, l’actriu Marie Pillet  i aporta una bona part dels seus records que ens arriben a través de la mirada de la petita Albertine.

Le Skylab” és una comèdia agradable i lleugera on és fàcil sentir-se identificat amb aquestes reunions familiars entre entranyables i tortura. Un film amb personatges tendres, com el del tiet sonat o la mateixa Albertine. Amb tot, la pel.lícula es queda una mica massa a prop de la superfície de tot plegat, dels conflictes, dels personatges, amb el que no aconsegueix passar a alguna cosa més que agradable i lleugera.

També de somnis de juventud, però amb un estil diferent ens parla Hirokazu Kore-eda , que torna a San Sebastián amb aquell posat educat i tímid de tot bon japonès. És la quarta vegada que visita la ciutat on diu que s’hi menja molt bé. L’acompanyen dos dels protagonistes de la seva última pel•lícula “Kiseki (I wish)”, Koki Maeda i Oshiro Maeda, dos germans en la realitat i en la ficció i que, malgrat la seva joventut, són dos còmics molt reconeguts en el seu país.

Kore-Eda i els protagonistes de "Kiseki"

Kiseki” és una història commovedora sobre dos germans que viuen separats pel divorci dels seus pares i que volen aprofitar la inauguració d’un tren bala per a veure’s en un punt intermedi i demanar el desig de tornar a estar junts.

El cinema de Kore-eda és meticulós, detallat i alguns poden dir que cursi, però curiosament totes les propostes que presenta a San Sebastián acaben sent favorites per tothom per guanyar premis. “La gent entén les meves pel•lícules i és una mica difícil perquè cal entendre-les des del cor“, ha afirmat el realitzador en la roda de premsa acompanyat dels dos joves protagonistes.

Kiseki” no és precisament la pel•lícula que volia Kore-eda. “Podia ser més dramàtica. Tal vegada sigui pels nens“, especula. I el cert és que el film té un to més de comèdia que no de drama. Kore-eda va decidir no donar-los el text als dos germans. “Només els deia el que havien de fer“, assenyalava el realitzador japonès. I la naturalitat dels nens que actuen, no només dels dos germans, és més que evident i el que atreu més del film que és també un cant a la família i a la forma que tenen de superar els obstacles els nens. “És la cosa més propera i la més misteriosa“, asseguren ells mateixos.

I passant als somnis de juventud més esclafats tancava jornada la sueca ‘Happy End‘ de Björn Runge, una història sobre personatges atrapats en un moment autodestructiu de la seva vida: una professora d’autoescola, el seu fill pintor, la noia de fer feines i el nòvio d’aquesta, un maltractador depressiu. Una pel.lícula crua on posa llum i color un bon treball de fotografia que intenta aportar esperança a uns personatges que semblen condemnats a no sortir de l’atzucac en què es troben.

"Happy End" de Björn Runge

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies