Isaki Lacuesta és un vell conegut del Festival de San Sebastián. Després de “Los condenados”, torna dos anys després per partida doble: una proposta/experiment en que es dedica juntament amb el pintor Miquel Barceló a seguir la pista a l’artista francès François Augiéras a “Los pasos dobles” i també en la secció Zabaltegi amb “El cuaderno de barro”.

El mite del búnquer que Augiéras (1925-1971) va cobrir de frescos enmig del desert per a després deixar que fos cobert per la sorra i poder ser descobert pels “homes del segle XXI” serveix de motor per a la pel•lícula, que posa en paral•lel al pintor i escriptor francès amb Miquel Barceló.  Augiéras és l’excusa per Lacuesta per mostrar imatges africanes, ja que l’acció passa a Malí, a Barceló treballant i parlant de les seves influències africanes.

Isaki Lacuesta i "Los pasos dobles"

Definida pel seu director com “una caixa de sorpreses. No es pot resumir amb un tema o un estil. En cada seqüència hi ha una aventura. Et permet entrar en molts estils. L’he definit habitualment com una pel•lícula d’aventures i li afegeixo excèntriques perquè la gent no m’acusi de frau perquè no segueix el gènere tal com s’entén en la forma clàssica. Té referents clars com “La princesa promesa” o molts contes tipus “Les mil i una nits””.

Estranya i criticada, “Los pasos dobles” porta ja l’etiqueta de pel.lícula polèmica de la secció oficial amb alguns defensors i un bon grapat de detractors que no combreguen amb l’estil de Lacuesta.

De tall més clàssic era l’altre film a competició d’avui. Basada en l’obra de teatre de Sir Terence Ratting de 1952, “The deep blue sea” és una reflexió sobre la naturalesa de la passió a través d’un triangle amorós que interpreten Rachel Weisz, Tom Hiddleston i Simon Russel Beale. En el Londres de la postguerra, Weisz és una dona casada amb un jutge del suprem, però enamorada d’un jove expilot de la RAF.

El director Terence Davies i "The Deep Blue Sea"

Per a convertir al cel•luloide el material escènic, Davis potencia, la música i la fotografia per expressar-se i no repetir el mateix que havia fet al teatre.  La música de Samuel Barber i el seu Violin concerto, repetida insistentment -per tortura de molts dels que hem assistit als passis d’aquest film i que voliem assassinar al violinista- estableix una constant oposició amb els interiors foscos i opressius. “Hem triat elements que contrasten per a transmetre dolor”, explica Davies, “la pel•lícula s’ha de veure i sentir-se amb l’ull i la veu interior”.

Potser són aquests interiors foscos opressius o no entendre les raons de la protagonista per molt que el director afirmi que “l’amor de la pel•lícula ho consumeix tot”, però “The Deep Blue Sea” – que és una expressió marítima que vol dir “entre l’espasa i la paret”- és un film amb el que s’hi connecta o no. Si un ho fa segurament gaudeix molt de la muntanya russa amorosa de Rachel Weisz, sinó i malgrat ser conscient de què fa un gran paper, la pel•lícula pot deixar tant fred com un bany al mar en ple hivern.

Fora de la secció oficial aquesta era la jornada dels documentals artístics. “Pina” és el llargmetratge amb el qual Wim Wenders s’ha estrenat en el 3D i amb el que ret homenatge a la ballarina Pina Bausch morta fa dos anys. Wenders s’endinsa en la Tanztheater Wuppertal, la companyia d’aquesta ballarina en un projecte que havia iniciat conjuntament amb ella i que després de la seva mort, va decidir continuar tot sol com a homenatge.

"Pina 3D" de Wim Wenders

El 3D permet viure la funció, permet que l’espectador s’endinsi en ella per experimentar la passió, la subtilesa i la força impressionant dels ballarins d’aquesta prestigiosa companyia, a la qual el director de “París, Texas” ha tret als carrers de Wuppertal. El documental ha estat rodat en la seva integritat en espais urbans i naturals d’aquesta ciutat alemanya, on Pina Bausch va crear la seva companyia al 1973. Coreografies de gran força visual que s’intercalen en els records sobre Pina que van verbalitzant els diferents components de la companyia i que ofereixen un retrat de la ballarina.

Un impressionant espectacle que tot amant de la dansa no s’hauria de perdre. Com tampoc s’hauria de perdre cap amant de la música l’altra documental del dia, “George Harrison: Living in the material world” la mirada de Martin Scorsese a la vida i obra del més desconegut dels Beatles.

Scorsese i el seu equip han fet un gran treball recopilant material inèdit per poder elaborar aquest document que segueix la vida de George Harrison, des del seu naixement al 1943 fins la seva mort al 2001. En aquest sentit el film és narrativament lineal i bastant classic, s’exposa cronològicament sense trampes narratives ni girs ni judicis. Però a la vegada és un documental que aposta per anar més enllà de l’evident i ja conegut.

George Harrison, living in the material world

George Harrison: Living in the material world’ ens mostra la importancia de la seva època com a membre dels Beatles, pero també inserta aquest com un moment més dintre d’una trajectòria personal que té moltes altres etapes. Així, hi podem veure com es va introduir en el món de la música, com va conèixer a la resta de Beatles, com es sentia com a membre d’aquell grup on Lennon i McCartney portaven la veu cantant, com va emprendre una carrera no sempre fàcil en solitari, el què van significar per ell els viatges a la India i la seva relació amb Ravi Shankar, la seva passió per la jardineria, com va fer posible que ‘La vida de Brian’ es pogués rodar, com va viure l’enfermetat, les seves relacions sentimentals i d’amistat o l’atac que va patir a casa seva a mans d’un pertorbat.

3 hores i 40 minuts per descobrir una persona de la que molts sabiem ben poc i que resulta interessant, un músic amb talent, discret però apassionat per les coses que el movien, un home amb valors que va ser conseqüent amb les seves creences al llarg de la seva vida i fins a la seva obsessió per com deixaria aquest món.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies