12 de Septiembre

2011-09-11

9Valoració

Tots podem recordar el que estàvem fent quan les imatges de la tragèdia van començar a passar per les nostres televisions. Els moments d’impacte ens ajuden a emmagatzemar de manera clara els més petits detalls. Per exemple, jo mai podré oblidar que mentre els fets que van canviar el món estaven passant jo estava al cinema amb els meus pares veient Los Otros d’Alejandro Amenábar. En tornar a casa es produïa l’atac a la segona torre i després moments de bogeria, de connectar-me a Internet i de buscar informació sobre el que estava passant.

Deu anys després tot són homenatges i reflexions, anàlisis de les repercussions de la tragèdia: com va canviar el món, com ens vàrem ficar en una guerra interminable i com (d’alguna manera estranya) tot allò connecta amb la situació econòmica actual, perquè als homes (i dones) ens agrada comprimir el temps, extreure els esdeveniments claus d’una època en particular i connectar-los en un gran trencaclosques viu.

Entre aquests homenatges es troba l’obra que ens ocupa en aquesta crítica, un recull de textos, còmics i vinyetes que reflexionen sobre les conseqüències dels esdeveniments de l’11 de Setembre i sobre el paper dels Estats Units en el món. Autors de còmic com Joe Sacco, José Muñoz, Carlos Sampayo, Miles Hyman i Jerome Charyn ens presenten historietes sobre un món futur o sobre l’opinió que tenen els immigrants d’Amèrica. Altres com Art Spiegelman, Lorenzo Mattotti, Charlélie Couture o l’arquitecte Jacques Ferrier ens parlen de la seva visió de Nova York, del seu paper en el futur proper i llunyà i de la ciutat que vindrà a substituir-la. Escriptors com Roger Cohen i Jean-Luc Hees donen punts de vista contraposats sobre les virtuts i defectes dels Estats Units, la manera d’afrontar la crisi econòmica i l’atac indiscriminat a les minories. Daryl Cagle i Plantu, dibuixants de vinyetes de premsa, fan exactament el mateix però utilitzant el seu particular llenguatge i recuperant alguns dels dibuixos que van incloure en MSNBC i Le Monde respectivament en aquests darrers anys. Per acabar, obren i tanquen l’obra textos de Russell Banks, Sophia Aram, Barbara Hendricks i Fabienne Sintes on trobem les seves visions personals del tema. La qualitat de totes les intervencions no és la mateixa però el nivell general és notable i no estem davant d’una obra en el que l’important sigui criticar de manera detallada cada una de les seves parts.

12 de Septiembre. La América de después ens ofereix un conjunt heterogeni però extremadament interessant de punts de vista que ens permet analitzar el que ha passat i treure les nostres pròpies conclusions. És ben cert que, en general, hi ha un to de crítica a la reacció dels Estats Units als fets que ara commemorem però molts dels participants no obliden que la resta del món Occidental els va acompanyar en algunes de les guerres que van venir a continuació. L’obra és també un homenatge a Nova York, ciutat que representa el segle XX, que està en contínua evolució durant el XXI i que vol mantenir el seu rol mentre altres estan intentant fer-se amb el seu títol. Trobem a l’obra reflexions sobre la crisi econòmica i sobre el món que deixem a les generacions futures, amb el pessimisme propi de l’època en què ens trobem.

Durant la lectura del volum no estarem d’acord amb les opinions dels dinou participants, per suposat. Són visions diferents d’un mateix fet i de les seves conseqüències però trobem aquí la riquesa de l’obra: la possibilitat de llegir diferents punts de vista, de caure en el pessimisme però a la vegada trobar raons per l’esperança, de veure els Estats Units com un país d’opressió però també d’oportunitats, de criticar el paper d’Europa i les possibilitats de Xina. En definitiva, de recórrer el món que va quedar després de l’11 de Setembre.

A 12 de Septiembre. La América de después trobem, darrera de la portada d’Enki Bilal, una mescla de mitjans d’expressió i visions que discuteixen sobre uns fets que estan a la nostra memòria i que marquen un punt d’inflexió en la nostra història. El conjunt és una obra interessant i sorprenent, un collage de pensaments i opinions que ens porten a discutir i reflexionar i que a la vegada suposen un homenatge a un món en el que vam viure i que, en alguns dels seus aspectes, va desaparèixer.