Malgrat la xafogor barcelonina, aquella era una nit en la que la munió de gent desplegada en l’esplanada del Palau de Sant Jordi reclamava un únic plat, Sopa, Sopa de Cabra. 17.000 omplien el Sant Jordi en el que va ser el primer concert dels tres que oferirà a Barcelona la banda de rock català per celebrar els seu 25è aniversari.

En la meva època de rock català, al matí següent després d’un d’aquells concerts , mig afònica i amb les oïdes ensordides del so de les guitarres, el primer que feia al matí era llençar-me sobre el diari i llegir la crònica del concert que havia viscut. Els temps canvien, les lletres de les cançons que conservo a la memòria no i aquest matí el que he fet primer és posar-me a escriure la meva crònica de concert.

17.000 persones omplien el Palau Sant Jordi encetant el primer dels tres concerts que oferirà Sopa de cabra en aquest recinte. 20 anys després de compartir aquell mateix escenari amb Els Pets, Sangtraït i Sau, els Sopa s’han retrobat amb un públic d’edats diverses. Gent que els havia seguit des del principi, amb d’altres pels qui era el primer cop que els veia en directe, que havien heretat, i fins i tot compartien aquell concert, la música de la banda dels seus pares.

Va ser, com seran tots els altres, un concert de retrobament per una gran majoria, reivindicatiu per d’altres amb crits d’”Independència, independència” però en global era un gran karaoke de goles que volien tornar a cantar el més fort possible totes aquelles cançons.

El crit de Gerard Quintana de “Bona nit, malparits” -que avançada a nit va evolucionar en “Bona nit, benparits”- sota les notes del “Boig de la ciutat” tenia regust de retorn a casa i aquelles primeres notes van seguir les de “Tot queda igual” i “Dies de carretera”.

Durant les 2 hores i 40 minuts que va durar el concert, aquells set – amb tres potents guitarres ensordidores que en moments molt puntuals amenaçaven d’ofegar la veu d’en Gerard Quintana- de l’escenari van fer cantar i ballar a un públic del Sant Jordi absolutament entregat. Va dedicar el “No vull canviar de pell” al futur amb “molta barba” que pronostica en política. Van sonar “Sota una estrella”, “Lletania” o “Per no dir res” al crit d’”Això és una festa!” i “La balada de Dicky Deeming”. El grup es va apropar al públic amb les notes de “Seguirem somniant”, dedicada a un absent molt sentit, “No som els Stones ni de lluny, però ell era tan gran com Keith Richards”. Aquest ELL era en Joan Cardona, Ninyín, guitarrista mort el 2002 de càncer.  va reivindicar el cantant.

El carrer dels torrats”, “Bloquejats”, “Mala sang” o “Instants del temps” van omplir el nucli central del concert per donar pas a “Guerra” -versió de War, de Bob Marley- una peça amb la que habitualment el cantant gironí carregava contra els polítics i que ara dedica a les grans corporacions “que han fet d’aquest planeta la seva joguina”.

No tinguis pressa” i “El far del sud” van precedir el primer comiat fals de la banda. Ningú es va moure, fins que no sonés “L’empordà” d’allà no es movia ni Déu. La primera tanda de bisos va donar un toc reggae a”Si et quedes amb mi”, va portar la Sopa més rockera amb el medley de “Blujins” i “El sexo” (única cançó en castellà de la nit), el “Mai trobaràs” va fer esclatar els cants del públic i “Camins” va conduir al segon comiat de ficció. “Nits de glòria” obria la segona tanda de bisos, la que contenia la que segons un irònic Quintana era una cançó d’estrena, “L’Empordà”, el precedent del melancòlic “Podré tornar enrere” que era el comiat definitiu d’aquell primer concert.

Potser només era un viatge en el temps nostàlgic però gran part dels assistents d’ahir nit realment van tornar al passat gràcies a un bon plat de sopa calenta.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Setlist
1. El boig de la ciutat
2. Tot queda igual
3. Dies de carretera
4. Si et va bé
5. Sota una estrella
6. Plou i fa sol
7. Lletania
8. Per no dir res
9. La balada de D.D.
10. No vull canviar de pell
11. El carrer dels torrats
12. Seguirem somniant
13. Bloquejats
14. Hores bruixes
15. Mala sang
16. Instant del temps
17. La llum
18. Guerra
19. Els teus somnis
20. No tinguis pressa
21. El far del sud
22. Si et quedes amb mi
23. Blujins/El sexo
24. No hi ha camí
25. Mai trobaràs
26. Camins
27. Nits de glòria
28. Ninyins mine
29. L'Empordà
30. Podré tornar enrera

Una resposta

  1. Joan

    Quina nit i quins records! gràcies per aquesta crònica que després d’un any llegeixo encara com si fos ahir..

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies