Dinero fácil és una pel·lícula sueca que s’allunya d’altre estrenes més convencionals, tot i que igualment meritòries, d’aquest estiu, com Super 8 o El Regreso del Planeta de los Simios, i està orientada a aquells que busquen un cinema més directe i cru. Està basada en l’obra del mateix títol de l’escriptor Jens Lapidus.
En Johan Westlund (Joel Kinnaman) és un universitari que intenta sobreviure a Estocolm portant dues vides paral·leles: per una banda és un bon estudiant d’econòmiques que es relaciona amb la gent rica de la ciutat i, per una altra, més realista, ha de sobreviure fent de taxista i, fins i tot, duent a terme petites feines per delinqüents de la ciutat. Un encàrrec que sembla que ha de solucionar la seva situació econòmica consisteix en buscar el Javier (Matías Padín Varela), que acaba de fugir de la presó. La situació es complica i acaben entrant a escena el dur Mrado (Dragomir Mrsic) i el perillós món dels traficants de drogues de la ciutat.
La pel·lícula es centra, fonamentalment, en la vida d’aquests tres personatges, afegint potser un altre, la pròpia ciutat d’Estocolm, en la seva cara més obscura. En tots els casos es tracta d’una vida gens senzilla, amb diferents cares i mostrant personatges profunds, ambigus i molt creïbles. La vergonya del Johan per les seves arrels, l’amor de la Javier per la seva germana o la incapacitat del Mrado per cuidar la seva filla són el contrapunt dramàtic a la part de la trama més convencional. Tot i així, les històries dels tres personatges són bastant senzilles, cosa que es pot entendre com una petita crítica.
El seu director, Jorge Daniel Espinosa, fa una bona feina, amb un cinema molt directe, que es va assentant a mesura que avança la pel·lícula, ja que la primera part de la mateixa presenta un muntatge potser massa directe, a salts, que no deixa començar a disfrutar. La part final, que potser pot semblar menys innovadora, és en canvi emocionant, trepidant, i et té amb l’ai al cor durant mitja hora on es succeeixen situacions límit i moments realment durs. La feina del director ha estat reconeguda i ja ha donat el salt a Hollywood i prepara la pel·lícula Safe House, amb Ryan Reynolds, amb estrena el 2012 (on també comptarà amb el Joel Kinnaman).
Els actors fan una feina més que meritòria. L’actor principal, Joel Kinnaman, resultat imponent a la pantalla, passant de l’elegància al patetisme d’aquell que es troba en un món que li ve realment gran (també ha donat el salt als EEUU sent co-protagonista de la sèrie The Killing que s’estrenarà properament al nostre país). Matías Padín Varela també fa un bon paper, i només cal destacar, com a anècdota, la dificultat per entendre las seva part del guió en castellà. Per últim voldria destacar el paper Dragomir Mrsic, el dur iugoslau, que amb un paper en un principi amb menys matisos, aconsegueix transmetre por, llàstima, tendressa o fàstic amb una naturalitat sorprenent.
Es tracta, doncs, d’una pel·lícula interessant, dramàtica i crua, que suposa una novetat interessant a la cartellera per aquells que busquin un producte diferent, tot i que ben presentat i molt disfrutable.
Envía una resposta