Super 8
9Valoració

Estiu de 1979 a una petita ciutat d’Ohio. Un grup d’amics comença les seves vacances amb la intenció de rodar una pel·lícula en Super 8 i presentar-la a un concurs. Durant el rodatge són testimonis de l’accident d’un tren. Poc després, el poble comença a patir misterioses desaparicions i els militars arriben a la zona per recuperar el que hi havia dins del tren. La pel·lícula que estan rodant els nens podria tenir la clau del que està passant en realitat.

J.J. Abrams i Steven Spielberg s’han aliat per posar en escena una de les produccions més fantàstiques d’aquest 2011, una revisitació d’aquell cinema que es feia durant els anys 80 i que va enganxar a tota una generació d’espectadors. Així, Super 8 es podria definir, sense massa complicacions, com una mescla (en esperit) de Los Goonies, ET i també Exploradores, però també és un fet que aquesta definició és una gran simplificació donat que Super 8 té molta entitat per ella mateixa i una màgia inèdita en moltes de les pel·lícules actuals.

Super 8

El guió presenta un grup de nens compacte i creïble amb bones converses que diverteixen i ens porten als temps de la nostra infantesa. Amb els personatges ben caracteritzats es posa en marxa una acció contínua però sense massa estridències que va desenvolupant la història. Sense caure en molts excessos, Abrams busca més que l’espectador revisqui un desenvolupament més clàssic, ja vist per suposat, però que resulta un d’aquells llocs on val la pena tornar. No hi ha gaires sorpreses i sí algunes coses previsibles, però això no li resta encant a un conjunt que es nodreix d’una bona història, d’uns bons diàlegs i d’un gènere que pràcticament es va quedar en la dècada que va aparèixer.

Les veritables estrelles de la pel·lícula són els nens protagonistes, els que ens expliquen la història i amb els que ens identifiquem molt fàcilment. Joel Courtney (que debuta en aquesta producció) i Elle Fanning donen vida a la “parelleta” protagonista, que amb l’encant propi d’uns nens dels 80 van desenvolupant la seva relació mentre intenten resoldre el problema que tenen entre mans. Els altres nens (Riley Griffiths, Ryan Lee, Gabriel Basso i Zack Mills) donen vida a personatges diferenciats, amb entitat pròpia i un paper clar dintre del grup i dels diferents moments de l’acció. La principal virtut del guió d’Abrams és que ha donat vida a nens de veritat d’aquella època, o a les aproximacions idealitzades que les nostres ments recorden d’aquell temps. Els tres adults amb paper important, Kyle Chandler, Ron Eldard i Noah Emmerich, són el contrapunt perfecte pels nens; tenen papers ben definits tot i que sense massa evolució i serveixen principalment per facilitar o posar entrebancs al grup protagonista.

Super 8

Tècnicament la pel·lícula està molt ben resolta. Des de l’accident del tren fins al combat final, els efectes especials no generen confusió i tenen la mida justa: no es queden curts però tampoc resulten excessius, permeten imaginar i viure a parts iguals i estan fets de tal manera que no perjudiquen al to clàssic que es vol presentar. També vull destacar la extraordinària banda sonora de Michael Giacchino que amb una partitura amb tocs d’aventura i misteri ajuda a crear l’atmosfera necessària per acabar atrapant l’espectador.

Super 8 és una de les grans pel·lícules que ens deixarà aquest any: esperit clàssic, realització moderna, que busca la nostàlgia però que sap jugar bé les seves cartes i no quedar-se només en això.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies