El origen del planeta de los simios
8Valoració

Són moltes les ocasions en que pensem que un determinat remake o seqüela és completament innecessari. La necessitat de revifar una franquícia cinematogràfica o tornar a treure rendiment del que és considerat un producte de culte porta a les grans productores a aprovar projectes que tenen, a priori, un interès discutible. Podríem dir que aquest és el cas de El origen del planeta de los simios, un intent d’explicar com es va arribar a la situació amb la que s’enfrontava Charlton Heston a la mítica (i mitificada) pel·lícula de 1968. Però com que tota norma té les seves excepcions, afortunadament aquesta producció protagonitzada per James Franco és una de les sorpreses més agradables d’aquesta temporada.

L’argument de la pel·lícula es pot resumir en poques línies: Will Rodman (James Franco) és un investigador que tracta de trobar una cura per l’Alzheimer. Treballa amb ximpanzés als qui injecta un virus que ajudi a recuperar l’activitat cerebral. En el procés de la seva investigació, Will s’emporta un ximpanzé a casa, César, que ben aviat començarà a demostrar una gran intel·ligència i una ràpida evolució. El tema bàsic que s’explora en la pel·lícula és la relació de l’home amb el món animal i l’ús indiscriminat i poc ètic que es fa d’ells en investigació. No obstant, la producció en cap cas es proposa un veritable debat ètic sobre el tema, és simplement l’excusa per poder mostrar la rebel·lió dels simis. Tot aquest argument gens complex està acompanyat d’un guió que sap donar les dosis necessàries de profunditat, dramatisme i emoció que fan, d’una banda, que la pel·lícula pugui trobar un lloc en el record de l’espectador i, de l’altre, que no caigui en el ridícul ni en la inconsistència.

El origen del planeta de los simios

La història es pot dividir en dues parts ben diferenciades: la primera amb l’evolució de César i el procés d’investigació estableix les bases que donaran forma a la segona, l’evolució dels simis i com cerquen la seva llibertat. Ambdues parts constitueixen un trencaclosques que funciona bé, amb consistència, amb relacions ben establertes entre personatges i esdeveniments i amb una evolució dels protagonistes, especialment de César però també de Will, que sorprèn perquè és raonable i no cau en exageracions pròpies de personatges d’opereta.

La gran estrella és sens dubte César, a qui dona vida Andy Serkis en la que és possiblement la seva creació més inspirada. L’evolució de la intel·ligència del ximpanzé queda perfectament representada en la humanització dels seus actes, gestos i comportaments. La cara reflecteix sentiments que progressivament es van fent més complexos i la feina d’Andy Serkis és excel·lent a l’hora de saber fins a quin punt podia arribar en cada moment i quina era la forma més adient de reflectir cada estadi en l’evolució del personatge. La resta de simis amb cert protagonisme també estan basats en la captura de moviments d’actors i de la mateixa manera sorprenen per la qualitat d’un treball que és molt complex. Igualment, la feina del departament tècnic que havia de fusionar aquestes interpretacions amb les maneres i moviments provis d’un simi és admirable ja que l’aspecte final és creïble i no dona peu a assenyalar grans errades. Per últim, el treball dels actors humans és menys destacable perquè tenen menys a aportar a la història, però tant James Franco com John Lithgow estan molt convincents i arrodoneixen el conjunt.

El origen del planeta de los simios

Aquesta pel·lícula és només una de les possibles explicacions sobre l’origen del futur que planteja El planeta de los simios. De ben segur que podríem trobar moltes altres, més fantàstiques o ambientades en un futur més llunyà. Les virtuts d’aquesta producció són una història sòlida i coherent que es desenvolupa amb consistència i conté les dosis justes d’acció i dramatisme per emocionar i no fer riure. No sé si estarem davant d’un clàssic modern (això ho ha de dir el temps) però sí que puc dir que El origen del planeta de los simios és la producció d’acció i aventures més emocionant i divertida que podeu trobar ara mateix a la cartellera. I, per un projecte que era a priori innecessari, és una demostració palpable d’una feina molt ben feta.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies