La humanitat no és conscient de l’existència d’un cos de guardians que protegeix l’univers i que respon al nom de Green Lantern. Cadascun dels membres d’aquest cos porta un anell que li dona super-poders basats en la força de voluntat. Quan el Green Lantern Abin Sur és atacat i arriba moribund a la Terra, l’anell passa per primer cop a mans d’un humà, Hal Jordan. Hal és un pilot irresponsable i temerari que no sap que fer amb les seves noves habilitat però ràpidament haurà de dominar-les per poder vèncer Parallax, una força universal que es nodreix de la por i que vol destruir l’Univers.
Seguint l’estela de Marvel, DC Comics (amb Warner com a mà executora) també vol aprofitar les seves creacions per convertir-les en rendibles franquícies cinematogràfiques. Batman està a les mans de Christopher Nolan que dirigeix la darrera part de la trilogia i Zack Snyder està preparant una nova entrega de les aventures de Superman. A banda dels seus super-herois principals, DC volia trobar altres personatges que poguessin convertir-se en èxits a la taquilla. Green Lantern era una bona opció tenint en compte les crítiques positives i les vendes dels còmics des del reinici de la seva col·lecció amb el guionista Geoff Johns. Les bones intencions per part de l’editorial i la productora estaven clares. Lamentablement, els resultats no estan a l’alçada i aquesta pel·lícula és un producte irregular, a estones avorrit i tècnicament discutible.
Els objectius de la pel·lícula són presentar el protagonista i el seu univers de ficció i establir el conflicte amb una amenaça de grans dimensions, però el guió no encerta a l’hora d’assolir aquests objectius. La sensació de l’espectador és la d’estar davant d’una introducció eterna i poc atractiva de conceptes i personatges que no resulten interessants. Tampoc ajuda que el guió repeteixi contínuament el conflicte intern que viu el protagonista davant les seves pors perquè aquest conflicte queda desposseït de tot significat i l’evolució de Hal Jordan és automàtica i poc justificada. El segon element de la història, el desenvolupament de l’amenaça, avança a salts, sense coherència i sobretot sense impressionar l’espectador. Una pel·lícula que pretén introduir una nova franquícia no pot caure en errors tan greus en els aspectes principals de la seva concepció: Green Lantern és incapaç de generar cap interès per aquest cos de guerrers i per Hal Jordan en particular.
A tot això contribueix un grup d’actors que fa una feina poc inspirada. Ryan Reynolds composa un protagonista insuportable, que fa acudits tota l’estona i que acaba cansant per la repetició contínua de les seves pors i inseguretats. Blake Lively interpreta la protagonista femenina, una dona que se suposa forta i independent però que a la pel·lícula no deixa de ser la típica noia que acaba sent salvada per l’heroi. Les escenes entre els dos no destaquen amb l’excepció de la primera trobada entre Green Lantern i la noia que conté un tractament molt divertit de la identitat secreta. La resta de personatges tampoc té aportacions destacables: els dolents són dolents sense una motivació elaborada, els personatges humans són consumibles per fer avançar la història i els altres membres del cos dels Green Lantern tenen aparicions anecdòtiques que no ajuden a millorar el conjunt.
Tècnicament la pel·lícula provoca sensacions contraposades. El món d’Oa on resideixen els Green Lantern està generat digitalment i, tot i que a estones pot quedar estrany, el resultat final és bastant acceptable i podria ser un bon escenari per més històries dels personatges. Les escenes de lluita són breus i el poder de Green Lantern, que genera diferents construccions amb l’anell, pot resultar poc creïble per un espectador que no hagi llegit els còmics. En conjunt es veu una pel·lícula amb gran pressupost però que potser ha volgut presentar moltes coses tècnicament complexes que han acabat dispersant els esforços de la producció.
En resum, Green Lantern és un intent gens encertat de portar a la pantalla un univers de super-herois que té una riquesa més que suficient per poder donar bons resultats. En aquest cas la pel·lícula no arriba als mínims que es poden exigir a una gran superproducció d’acció i aventures.
Envía una resposta