Isabel Allende té una llarga carrera literària plena d’èxits com La casa de los espíritus, De amor y de sombra o Retrato en sepia. Algunes de les seves novel·les han estat portades al cinema i cada nova obra de l’autora genera una enorme expectació. Quines són les raons que justifiquen aquest èxit? Què es pot dir per convidar a descobrir les seves obres? En aquest article destaquem algunes de les característiques que serveixen per recomanar la lectura de les seves novel·les. A partir d’aquí només queda entrar en una llibreria o en una biblioteca i gaudir dels particulars universos d’Allende.
Temàtica i estil
Diversos llibres han nascut de cartes o reflexions personals i La casa de los espiritus i Paula en són dos bons exemples. L’humor forma part de la seva prosa, ja siguin obres periodístiques o literàries. Els seus llibres porten rere seu una forta reflexió i base històrica, però després d’uns quants llibres d’aquest estil, va decidir apropar-se al públic més jove amb l’obra La Ciudad de las bestias, un llibre on plasma la seva imaginació d’una manera més lliure. La seva obra ha sigut classificada en el moviment literari Post-Boom o Novísima literatura, és a dir, una literatura realista, una prosa senzilla on el que importa és la història, la cultura local i els personatges.
La seva obra clau
Destacaré dues obres ben diferents. D’un banda La casa de los espiritus (1982), una història màgica, que comença i acaba amb la mateixa frase: “Barrabás llegó a la família por via marítima”. Personalment, m’agrada aquesta obra, ja que esta formada per anotacions de tres personatges de la mateixa família: l’Esteban, la Clara i l’Alba. Per això el punt de vista del narrador varia amb freqüència i sense avisar. A més hi afegeix una trama sobrenatural, que li dona un toc màgic. Es comenta que l’autora la va començar com una carta al seu avi, quan aquest s’estava morint i va acabar com una de les novel·les clàssiques de la literatura llatinoamericana.
En segon lloc també m’agrada l’obra Retrato en sepia (2000), una novel·la biogràfica, històrica i romàntica. Aquesta obra és una bona mostra del sentit de l’humor de l’autora, de la ironia i fins i tot del cinisme. La novel·la tracta la Guerra del Pacífic amb descripcions molt dures i realistes, que tenen l’objectiu últim de mostrar el caràcter pacifista de l’autora i l’absurditat de qualsevol guerra.
Els sentiments que transmet
En totes les seves obres, l’autora té presents la situació xilena, el paper de la dona i les seves experiències vitals. És una autora molt propera que obre el seu cor i la seva ànima, compartint amb el lector part dels seus ideals i les seves reflexions. Per aquest mateix motiu, ha rebut moltes crítiques situant-la com a mera transcriptora dels esdeveniments històrics del seu país. A la meva modesta manera de veure, és una dona valenta en un país poc preparat per segons quines temàtiques.
Són novel·les fàcils de llegir, molt planeres però amb molt de sentiment. Són estones agraïdes i compartides, encara que alguns llibres com Paula (1994) són durs. Ara podem trobar a les llibreries el seu últim llibre El cuaderno de Maya i, per estrany que sembli i amb lo totxo que és, la història atrapa des del principi i alleugereix la carrega de braç de dur-lo d’un lloc a un d’altre.
Isabel Allende va néixer l'any 1942 a Lima on el seu pare exercia el càrrec d'ambaixador de Xile. És neboda del president xilè Salvador Allende. Va treballar com a periodista a mitjans escrits i també a la televisió i en l'actualitat es dedica principalment a l'escriptura. La seva primera novel·la, La casa de los espíritus, la va convertir en una de les principals escriptores de la narrativa llatinoamericana. Les seves obres han estat traduïdes a nombrosos idiomes i fins i tot adaptades al cinema. Actualment viu a California.
Bibliografia destacada
La casa de los espíritus (1982)
De amor y de sombra (1984)
Eva Luna (1987)
Paula (1994)
Retrato en sepia (2000)
La ciudad de las bestias (2002)
El Zorro: comienza la leyenda (2005)
La isla bajo el mar (2009)
El cuaderno de maya (2011)
Envía una resposta