Rubia de verano

2011-07-26

9Valoració

Graduats, emancipats, amb noves feines, amb primers èxits,… per a molts la maduresa és tot un procés cap a endavant en el que la responsabilitat guanya terreny a l’excés i en que la perspectiva dona un cert avantatge en la forma d’afrontar la vida. Però que passa quan aquest procés no comparteix les mateixes coordenades de temps i espai que el de la resta del teus congèneres? Adrian Tomine analitza aquest desfàs relacional en una de les seves millors obres, “Rubia de Verano”, tot un glossari emocional d’obsessions en unes vides desencantades.

Habitualment molts de nosaltres en refugiem en el mon del còmic per acompanyar-nos d’herois que ens facin particips de les seves intergalàctiques aventures, o a la recerca d’aquelles rialles que ens desconnectin de la nostra sovint rutinària vida. Però de vegades no hi ha millor experiència que compartir un temps amb personatges i situacions que representen tot el contrari del que s’acostuma a relacionar amb la paraula còmic, i descobrir que aquest (el còmic) resulta un gran suport per recollir unes històries plenes d’obsessions, desencants, marginació i resignació. Una gran experiència de la que n’és directament responsable Adrian Tomine, un autor capaç de dotar d’una complexitat i profunditat tan sofisticades com aparentment senzilles, unes històries breus però molt plenes.

Potser conscients de la notorietat de l’obra de Tomine i amb la convicció de que “Rubia de verano” és mereix un lloc especial a les llibreries de l’aficionat (i no necessàriament) del còmic, Ediciones La Cúpula reedita (i ja van tres), aquest cop en format Cartoné, aquest recull amb les quatre millors històries d’Optic Nerve, el còmic de culte d’Adrian Tomine: “Alter Ego”, “Rubia de verano”, “Escapada a Hawai” i “Amenaza de bomba”.

Històries protagonitzades per frikis dels que no molen, i que malgrat divergir en sexe i edat comparteixen soledat i acumulació de misèries: un escriptor de cert èxit bloquejat emocional i creativament, un fracassat obsessionat per una rossa, una tele-operadora que perd la feina i per poc el nord, i un noi marginat a l’institut. Personatges que, com ja us avançava, no comparteixen les mateixes coordenades de temps i espai que la resta del seus congèneres, i per tant acaben desconnectant d’una la realitat a la que no pertanyen.