Graeme (Simon Pegg) i Clive (Nick Frost) són dos frikis anglesos que viatgen als Estats Units per visitar la ComicCon de San Diego i fer una ruta pels llocs més emblemàtics relacionats amb el fenomen OVNI. En mig del camí es troben amb un cotxe accidentat en el que viatja Paul, un extraterrestre que porta més de trenta anys detingut en unes instal·lacions i sotmès a diversos estudis. L’objectiu de Paul és escapar dels seus captors i tornar al seu planeta.
Paul és una road-movie plena d’humor i acció que posa en escena tots els components habituals d’aquest tipus de pel·lícules però amb un toc de paròdia que la converteix en una proposta encara més interessant. El guió té un desenvolupament típic: els dos protagonistes es troben l’extraterrestre i inicien un viatge en el que es trobaran diversos acompanyats i s’hauran d’enfrontar a diferents adversaris que volen recuperar Paul. No hi ha sorpreses en aquest àmbit i la pel·lícula sap presentar un guió amb una història sòlida i ben construïda encara que segueix una estructura de manual pròpia del gènere.
Els aspectes positius de la cinta els trobem en els protagonistes, les situacions i els diàlegs. Els protagonistes són tots paròdics: els dos antiherois que troben una missió a la vida més important que obtenir la signatura del seu autor favorit, la noia profundament religiosa que es troba amb un món nou, l’extraterrestre bandarra i malcarat … Les situacions i els diàlegs són divertits i porten les claus del gènere un pas més enllà com correspon a qualsevol paròdia de certa qualitat. Frost i Pegg, que exerceixen també de guionistes, ja tenen experiència en aquestes tasques doncs les seves pel·lícules anteriors,Zombies Party i Hott Fuzz, també eren paròdies de gèneres molt establerts. Per la seva banda, Greg Mottola, el director, ha signat comèdies molt divertides com Supersalidos. Els tres aconsegueixen construir una pel·lícula que és bastant rodona en la major part del seu metratge i que només falla quan s’oblida de fer acudits políticament incorrectes i entra en el terreny de l’emotivitat més convencional. Afortunadament, aquests moments d’exploració del bon fons dels protagonistes són breus i dispersos al llarg del guió i no suposen una reducció excessiva de la qualitat mitja de la producció.
Tècnicament, l’extraterrestre Paul, creat digitalment, està molt ben integrat amb la resta de protagonistes. Els actors tenien bones referències de les localitzacions del seu company digital i les seves interaccions no resulten estranyes o antinaturals. Paul es beneficia de la veu de Seth Rogen en la versió original, un actor versàtil que crea la veu perfecta per l’extraterrestre, plena de canvis de to i d’inflexions, que converteix un ésser creat digitalment en un personatge totalment creïble i amb el que l’espectador pot connectar emocionalment.
La pel·lícula també es beneficia d’algunes aparicions sorpreses com Sigourney Weaver o la veu d’Steven Spielberg, que arrodoneixen el conjunt. Paul és una comèdia molt divertida amb bons diàlegs i situacions poc convencionals que la converteixen en una proposta excel·lent per qualsevol reunió d’amics amb ganes de passar una molt bona estona.
Envía una resposta