El passat 19 de juliol, Juanes tornava a Barcelona per presentar el seu darrer disc, “P.A.R.C.E”, una excusa perfecta per convertir el Sant Jordi Club en una gran festa en la que gaudir, ballar i cantar els millors temes del cantant colombià.

De fet Juanes comptava amb molt elements que gairebé l’asseguraven l’èxit aquella nit. Per una banda l’escenari. 160 metres quadrats ocupats per Juanes, la seva banda i una impressionant pantalla de LEDs que contínuament oferia mosaics, vídeos i imatges del directe, espectacular tant per les seves dimensions i definició com per l’excel·lent ús que els tècnics en van fer. Tan excel·lent com la feina de l’equip d’il·luminació, capaç d’aconseguir el que el ritme de Juanes calés profundament també per via ocular. I d’altra banda la pròpia banda: un baixista, dos bateries, un percussionista i dos guitarristes (tres si incloem la de Juanes, que va tenir més d’una oportunitat de demostrar la seva habilitat “digital” durant la nit).

Malgrat el gran recolzament amb el que comptava, Juanes no va baixar en cap moment la guàrdia. Puntual com pocs, a les 21.00h. Juanes apareixia sobre l’escenari, amb texans i jaqueta de cuir negre, entonant un dels èxits del seu nou disc, “Yerbatero”. Tal va ser la intensitat de la seva entrada que ben aviat va haver-se de treure la jaqueta i lluir (molt bé) una samarreta amb tisores impreses que va acabar ben xopa. I no és per menys, i és que Juanes va fer tot el concert d’una tacada, amb l’únic descans dels ni deu minuts entre el fals final (del que parlaré més endavant) i el real, i això va ser després d’interpretar una vintena de temes.

En tot moment Juanes va centrar el seu show en la seva música, sense més efectes d’entreteniment (a banda dels ja comentats efectes tècnics) que el de dirigir-se al públic amb missatges de caire espiritual o d’agraïment, amb una mirada còmplice, o simplement capgirant el seu micro a la recerca de les clamoroses veus que sota l’escenari corejaven tots els temes (recurs que Juanes va fer servir també -molt professionalment- per ocultar algun i poc important problema de so o evitar alguna que d’altra nota alta, “Es por tí…”).

S’ha de dir que el públic de Barcelona, més colombià que de costum, compost per unes 5.000 persones segons els organitzadors (3.000 segons altres fonts), va ser un gran públic. Cantant, ballant i fent bots sobretot en els temes més coneguts com “Nada Valgo Sin Tu Amor”, “La Camisa Negra”, “Volverte a Ver” o “La Vida es un Ratico”. Fins i tot va fer tremolar tot el Sant Jordi Club repicant amb els peus quan, després de festejar “Me Enamora”, Juanes els volia fer creure que donava per finalitzat el concert. Quan semblava que entre tots gastarien el nom al cantant de tant cridar-lo, un Juanes gegant, vermell i pixelat apareixia (tal Milikito) en les grans pantalles de LEDs entonant un “¿Cómo están pasándolo esta noche? ¡Que siga la fiesta!”.

Fins a cinc cançons va interpretar en un bis d’èxtasi, amb viatge a la seva època a Ekhymosis i homenatge al salser Joe Arroyo inclòs, que va acabar amb “A Dios le Pido”, mentre molts, més que demanar, li donaven les gràcies per una nit tan bona.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada