El passat dimarts 12 de juliol la petita del clan Jackson clausurava la seva escala europea de la gira “Number Ones: Up Close & Personal” en el Poble Espanyol de Barcelona. Un espai petit però més que suficient per les 3.500 persones que hi van acudir. Un fracàs en les ventes que contrasta amb l’èxit de la Janet sobre l’escenari. I és que, als seus 45 anys, la cantant està en plena forma, molt més que algunes “poperes” més de moda als que els hi dobla l’edat i que de seguida recorren al playback quan s’han de moure un miqueta. A veure si aprenen de Janet, que no va parar de ballar sense perdre el ritme ni abandonar el so directe durant gairebé l’hora i mitja que va durar l’espectacle.
Tot semblava indicar que aquell no seria un concert digne del cognom Jackson. Un espai petit, poc públic, un escenari on segur no hi haurien focs d’artifici, ni grans posades en escena, i en el que fins i tot es podia dubtar que hi cabessin ballarins, i per més inri una tempesta amenaçant amb llampecs i plugim (recordem que el concert es celebrava a l’aire lliure). Res ens feia intuir que estàvem a punt de viure un dels concerts més emocionants que segurament ha presenciat el Poble Espanyol.
Janet no necessitava més. En poc espai ben distribuït duia la seva banda, tres coristes i sis ballarins (en una curiosa i fructífera combinació de 5 nois i una noia). El videoclip de “Love Will Never Do (Without You)” va ser l’escollit per calentar motors a l’espera de la gran aparició. Finalment, i amb permís i compassió del temps, Janet irrompia sobre l’escenari entre boira artificial embotida en una ajustada i encuirada combinació de blanc perfecte i sivelles, i ho feia amb els temés més agressius dels seus números u, des de “Nasty” fins a “Feedback”. Frenètica entrada amb la que ens va quedar clar el domini que Jackson i companyia tenien de l’escenari.
Posteriorment, i després d’una videocopilació del treballs de Janet com a actriu, la cantant va oferir una selecció de les seves balades, des de la més recent i poc coneguda “Tonight” fins la molt corejada “Again”. Una baixada de ritme amb dues funcions: a) acabar d’assimilar que teníem a la Jackson en plan intim a pocs metres i, b) instaurar la calma que acostuma a precedir la tempesta.
Uns texans i una samarreta de tirants (canviant el blanc pel negre) van aportar a Janet la comoditat necessària per desplegar tot el seu arsenal. De sobte els ballarins semblaven no existir, Janet, amb una força magnètica magna, aclaparava totes les mirades. El seu somriure perfecte transmitia tant com la seva mirada, tant com el seus balls, tant com les seves cançons ben “interpretades”. Janet es va guanyar el públic gràcies a la seva desbordant naturalitat i una amorosa proximitat que va resultar recíproca. Amb aquest nivell de connexió abanderà temes com “Alright”, “Love Will Never Do”, “All for You”, “You Want This”, “If”, “Doesn’t Really Matter” o “Escapade”.
Amb una jaqueta militar com a única incorporació en el vestuari va protagonitzar potser el moment més intens de la nit, amb un medley de “Scream” i “Rhythm Nation”, amb el perfecte i gens ensucrat homenatge al seu germà Michael. Homenatge que va continuar dedicant-li el darrer tema de la nit, “Together Again”, acabant de donar el toc de vareta definitiu per convertir aquella en una nit màgica.
Envía una resposta