Ja sabeu, tot principi té el seu final i el nostre Harry s’ha fet gran. El vam conèixer que tot just era un nen que acabava de descobrir que estava destinat a convertir-se en un gran mag. En aquesta aventura final hi ha poc espai pels jocs de nens. Arriba el moment de la veritat, en Harry Potter s’ha d’enfrontar al seu etern enemic, Lord Voldermort i podria costar-li la vida…la seva i la de molts amics i coneguts.
Han estat 10 anys de compartir les aventures cinematogràfiques d’aquest aprenent a mag. Vuit films que han adaptat els set llibres supervendes de J.K.Rowling. Hem compartit molt amb ell. L’hem vist créixer, madurar a la força, patir, enamorar-se, perdre gent estimada, fer el primer petó i ara, toca acomiadar-nos d’ell.
“Harry Potter i les relíquies de la mort – Part 2” és l’aventura final de la saga de pel·lícules del jove mag. Arriba el moment de la batalla definitiva entre les forces del bé i del mal del món màgic. Tothom és abocat a una guerra on no és possible mostrar-se indiferent, hi ha que decidir-se per un dels bàndols. Mai hi ha hagut tant en joc i ningú està fora de perill. Però és Harry Potter qui pot ser que hagi de fer l’últim sacrifici quan s’acosta el seu enfrontament definitiu amb Lord Voldemort. Tot acaba aquí.
“Harry Potter i les relíquies de la mort – Part 1” era el principi del final, posar fil a l’agulla del que havia de venir. Aquesta segona part suposa el remat definitiu, lligar caps i tancar tot -que no és poc- el que queda per tancar. A la primera part vam deixar els nostres tres protagonistes en l’inici de la recerca dels Horcruxes, la destrucció dels quals conduiria a la mort definitiva de Lord Voldemort. Aquest segon film comença en el punt que vam deixar el primer, continuant la tasca de recerca. En el procés els nostres protagonistes hauran de tornar a Gringotts, el banc dels mags i finalment, a Hogwarts on tindrà lloc la gran batalla final entre les dues forces antagonistes.
El film de Yates queda molt lluny d’aquell primer film infantil on Potter era protagonista. És un film fosc, tenebrós, amb molt poc lloc per bromes o somriures i amb escenes plenes d’espectacle com la fugida del banc dels mags o trepidants com la batalla entre els dos bàndols. Hi ha mort, desolació, crueltat. Harry Potter ja és un home i el film no és per criatures. El film però també pateix d’una certa falta de ritme. És fàcil trobar-se amb algun temps mort entre les escenes de més acció i sembla que en certs moments li costa d’avançar, com si li fes pena arribar al final i acabar-se de manera definitiva.
Daniel Radcliffe -que no és un prodigi d’expressivitat tot s’ha de dir- és el gran protagonista d’aquest film en posar-se de nou a la pell de Harry Potter, sobre ell cau bona part del pes de l’ultima de la saga. És un just protagonista, perquè seva és LA HISTÒRIA a tancar però aquest fet sacrifica i deixa una mica de banda un munt de secundaris. D’ells se n’acaba parlant com de passada per no deixar d’explicar de quin ha estat el seu destí -bo, dolent o fatal- durant la batalla però sense entretenir-se en excés. Aquest fet pot deixar una mica de sensació de fredor en algun moment del film perquè aquests secundaris també s’han guanyat al llarg dels anys el seu raconet en el nostre cor. Només Hermione i Ron en certs moments aconsegueixen treure el cap i reclamar el seu espai, o Neville en un reafirmament especial de la seva persona o Severus Snape qui per fi ens deixa veure la realitat i el sacrifici de la seva persona (i el bon actor que és Alan Rickman).
Amb tot, i malgrat alguns defectes “Harry Potter i les relíquies de la mort – Part 2” conté prou acció, prou èpica i prous escenes espectaculars -després de set films està clar que saben com fer espectacle del vol d’un drac o de la lluita amb varetes- per no decebre a aquell qui espera amb ànsia aquest desenllaç cinematogràfic. Amb un 3D mesurat que no atabala i que confereix a la imatge una profunditat de camp efectiva, el film deixa passar les seves 2 hores i déu de manera eficient, mentre la banda sonora marca clarament que allò és un adéu per sempre. Adéu a Harry Potter, Ron i Hermione i el cert és que trobarem a faltar la nostra cita anual amb tots ells perquè en el fons som uns nostàlgics a qui els agrada la màgia.
Envía una resposta