Molts són els grups que any rere any surten sota l’etiqueta de la nova “revelació del brit pop” o que es converteixen en el nou grup de moda entre els moderns, però també son molts els que després d’un primer disc d’ èxit no son capaços de satisfer l’expectació creada en el seu segon treball i s’han de conformar amb quedar-se en un segon pla, en el millor dels casos, de l’escena musical.
L’any 2006, el grup sobre el que requeia el títol de grup revelació eren els Artic Monkeys, la formació que havia de succeir als Franz Ferdinad i els Kaiser Chiefs.
Els cas dels Artic Monkeys és curiós. D’ells es pot dir que son el primer grup en aprofitar tot el potencial de les xarxes socials per a donar a conèixer el seu treball i els que van fer que una part de l’industria es plantegés si no era hora de canviar el model de negoci, encara que fos per casualitat.
Els membres del grup acostumaven a gravar unes quantes còpies de les seves cançons en uns cd’s que ells mateixos repartien als seus concerts però els seus seguidors van anar més enllà, el compartien a la xarxa i els hi van crear un perfil a Myspace. Aquest marketing no-professional va acabar provocant que els concerts d’Artic Monkeys estiguessin plens de seguidors que coneixien i cantaven les cançons de la banda i que la premsa comencés a mostrar un cert interès per allò que tan de moda estava entre els joves anglesos.
Així abans de que el seu àlbum “Whatever people say I am, That’s what i’m not“, es publiqués ja tenien un bon grapat de seguidors i bones crítiques. De fet, es pot considerar que va ser l’èxit a MySpace i el boca-orella el que els hi va acabar aconseguint el seu primer contracte discogràfic.
A dia d’avui, la banda de Sheffileld (Anglaterra) ha publicat 4 treballs:
- Whatever People Say I Am, That’s What I’m Not (2006)
- Favourite Worst Nightmare (2007)
- Humbug (2009)
- Suck it and see (2011)
Al llarg d’aquest 4 treballs, el grup encapçalat per Alex Turner s’ha fet gran. El so del grup ha sofert una evolució, en un primer moment era característic el seu so enèrgic i descontrolat, a dia d’avui, el so dels Artics Monkeys s’ha anat tornant més madur, rotund, proper al pop-rock i a certs grups i artistes de dècades enrere.
En el seu darrer treball “Suck it and see” està ple de melodies pop amb cert regust a anys enrera. No és un disc per saltar i cridar als concerts, és un treball per escoltar amb certa tranquil·litat i gaudir de la bateria i les guitarres.
Hi destaquen cançons com “Brick by brick” i “Don’t Sit Down ‘Cause I’ve Moved Your Chair“, on les guitarres s’hi fan ben presents o “That’s where you’re wrong” i “She’s thunderstorms” cançons amb ritmes migtemps amb regust a anys 50. Menció especial cal fer a “Library pictures“, la sisena cançó de l’àlbum i que és més proper als ritmes del inicis dels Artics Monkeys que a qualsevol altra cançó continguda al disc.
Qualsevol podria pensar que es tracta d’una reivindicació de la banda per a que no oblidem a qui estem escoltant.
La de “Suck it and see” podria ser una música perfecta per acompanyar-nos mentre conduïm per llargues carreteres envoltades de camps de blat madur mentre el sol es pon o per caminar pel mig d’una ciutat estressada aïllats en el nostre món al ritme de les cançons.
Setlist
1. She's Thunderstorms
2. Black Treacle
3. Brick by brick
4. The Hellcat Spangled Shalalala
5. Don't Sit Down 'Cause I've Moved Your Chair
6. Library Pictures
7. All my own stunts
8. Reckless Serenade
9. Piledriver waltz
10. Love is a laserquest
11. Suck it and see
12. That's where you're wrong
Envía una resposta