Un dels “avantatges” de ser convertit en vampir és poder mantenir la bellesa eternament, veure passar els anys sense que les arrugues apareixin a la cara ni el cos defalleixi. Però ser convertit en vampir abans d’acabar el període natural de creixement comporta, com a mínim, uns quants problemes psicològics per aquells que es veuen atrapats en un cos infantil que mai més evolucionarà, mentre que la personalitat de qui l’habita veu passar segles i segles davant dels seus ulls.
Potser per aquesta connotació, unes bones dosis de frustració i l’inherent caràcter infantil, els nens i nenes vampirs solen ser una espècie bastant donada a les malifetes, i a voler compensar amb geni i caràcter la seva eterna curta estatura i rostre angelical.
ORIGEN
Els nens vampir poden néixer de dues maneres. Per una banda hi ha els vampirs infantils, o nens humans que són transformats per la mossegada d’un altre vampir, tot i que entre els vampirs hi ha la norma no escrita de que això no s’ha de fer mai. Per altra banda hi ha els dhampirs, que en el folklore gitano, a Romania, Albània i en general a la regió dels Balcans, és una criatura híbrida producte de la concepció d’un vampir amb una dona humana. També sel’s coneix pels noms de Dampiro, Damp, Dhampyr o Dampil.
Als dhampirs se’ls atribueixen certes característiques pròpies dels vampirs heretades del seu progenitor, però no les seves debilitats, i tindrien la capacitat de detectar els vampirs fins i tot quan són invisibles, així com de destruir-los o detenir-los, per la qual cosa solien ser contractats com a caçadors de vampirs.
Pocs casos s’han reflexat amb aquesta visió infantil, ja que és un element que trenca amb l’harmonia sensual i sexual que molts autors volen donar als vampirs, però tot i així se n’han donat uns quants a la literatura, el cinema i la televisió.
ASPECTES FÍSICS I PSICOLÒGICS
El que més crida l’atenció és l’evolució d’aquest tipus de personatge, encara que molt limitats en el panorama vampiric, són a la nostra manera de veure els més complexos de tots, potser en aquest fet rau la mancança de documentació folklòrica sobre ells.
En un primer moment al ser convertits, no deixen de ser nens, són els fills perfectes dels vampirs que els han transformat. No tenen conciència del bé ni del mal i és per això que no tenen conflictes morals. La vida simplement ha canviat de diurna a nocturna i acaben oblidant els pocs anys que han viscut com a humans.
Però els anys passen, i el que era un nen passa a ser un adolescent amb necesitats frustades i atrapades en un cos d’infant. Una de les caracteristiques dels vampirs és la sed de sang i la sexualitat envers el poder que poden exercir sobre les seves preses.
La cosa es complica creant uns vampirs molt violents i agressius.
Si aquest tipus de vampirs aconsegueix sobreviure amb el seu aspecte, cosa dificil degut al físic caracteristic d’un nen, és una cruel condemna el anar madurant psicologicament, el anar vivint i sent história però seguir sent als ulls del món un ésser no acabat. Per això sovint Són retratats com uns personatges miserablement condemnats amb les seves formes.
Fisicament segueixen el prototip d’un vampir o d’una vampiressa en quant a bellesa, la pell pàlida i freda,els ulls vidriosos i fulgents, uns cabells llargs i un poder hipnòtic sobre les seves preses. Però tot això tancat en un cos d’un nen o una nena.
CINEMA
“Grave of the vampire” (1974, USA)
En aquesta visió modernista del vampirisme dirigida per John Haynes, se’ns presentava el llegendari vampir Kroft. Aquest, després de despertar d’un llarg son en un cementiri, atacava una parella, violant la dona. Dels fets neixía un bebè amb sed de sang a qui sa mare alimentava amb la seva propia. Anys més tard el petit creixia i emprenia la búsqueda del seu pare per matar-lo. Tot i que el film era del tot oblidable i ple de defectes va servir de precursor per altres històries que més tard explorarien el món de les criatures nascudes de la unió de vampirs i humanes.
“El pequeño vampiro” (2000, USA)
A la pel.lícula de Ulrich Edel que adaptava els llibres de Angela Sommer-Bodenburg, trobavem no un sino dos petits vampirs, els germans Rudolph i Anna Sackville-Bagg. Rudolph i Anna es topaven amb el petit Tony, un nen que té problemes per adaptar-se a la seva nova vida després de trasladar-se a Escòcia amb els seus pares. Perseguit per un caçavampirs, en Rudolph confonia a Tony amb un dels seus després de veure’l amb uns ullals falsos i entrava a la seva habitació per amagar-se. Gràcies a la confusió, els dos petits acabaven essent amics i Tony s’oferia a ajudar al Rudolph i la seva germana Anna. Els tres emprenien l’aventura de trobar un antic amulet que guarda el secret per trencar la maledicció dels vampirs i retornar-los al món dels humans.
Amb un to marcadament infantil, la historia capgirava els papers, amb vampirs que volen ser humans i on els caçavampirs són els dolents. Els joves actors Rollo Weeks i Anna Popplewell foren els encarregats d’interpretar Rudolph i Anna per la gran pantalla.
“Entrevista amb un vampir” (2000, USA)
En l’adaptació de la novel·la d’Anne Rice, se’ns presenta el personatge de la Claudia (interpretada per Kirsten Dunst), una nena nascuda el 26 de desembre de 1789. Un dels personatges de vampir infantil més memorables i que més aprofundia en els conflictes interns d’una noia atrapada en el cos d’una nena per més que passin els anys.
Durant una epidèmia que afecta la ciutat de Nova Orleans, el vampir Louis pateix una crisi de consciència. Impulsat per la culpa entra en una de les cases afectades per la plaga a prop del port, on l’epidèmia ha colpejat amb més força. Louis troba sola a la petita Claudia intentant despertar la seva mare que ha mort a causa de l’epidèmia.
Louis sent llàstima per la nena i intenta portar-la a un orfenat. No obstant això, en estar assedegat de sang comença a alimentar-se d’ella, convençut que posarà fi al seu patiment. Però abans de matar- la Lestat, el company vampir de Louis, els troba i li ofereix a la Claudis la seva pròpia sang, convertint-la en un vampir.
Els tres vampirs formaven una espècie de “família” i durant els anys següents, Claudia adoptava l’amor de Louis pels llibres, però també l’afició de Lestat per jugar amb les seves víctimes abans de matar-les.
Però durant dècades, la ment de Claudia seguía madurant, encara que físicament seguía sent una nena de rínxols daurats que acumulava nines regalades pels seus “progenitors”. El adonar-se que mai podría tenir el cos d’una dona sensual la portava a començar a resentir-se per la seva inmortalitat i a enfrontar-se a Lestat, a qui acusava de la seva condició. Finalment decidia matar-lo i fugir a Europa amb Louis, a la recerca d’altres vampirs dels que aprendre sobre la seva veritable naturalesa.
A París, descobrien a un grup de vampirs que es fan passar per actors en obres teatrals decadents. Però Armand, el líder d’aquest grup, considera l’existència de la Clàudia una abominació i acabava sentenciant-la a morir en descobrir el que li havia fet a Lestat. Així la Claudia acabava tancada, exposada al sol i convertida en cendra, deixant un terrible sentiment de culpa a Louis per sempre més.
“Dawn” (2003)
La petita Kacie Young interpretà al 2003 a Dawn en el film independent homònim, una nena especial filla d’una vampiresa que morí en el part. La noia heredava certes qualitats de sa mare, però donant un nou gir a l’aproximació als vampirs, la Dawn no tenia superpoders, ni era inmortal ni la molestava la llum del sol. Però sí que tenia sed de sang i la capacitat de sentir el dolor d’altres persones. Així acompanyada i protegida pel seu pare, la noia decidia alimentar-se només d’aquells que estaven patint o malalts.
Però les coses canviaven per la Dawn quan assolia la pubertat i començava a sentir la frustració d’una nena que voldria ser normal però se sent envellir com a persona mentre segueix amb una aparença de nena de 10 anys.
“Let me in” (2008 i 2011)
Més recentment i per partida doble, ens ha arribat al cinema una altra adpatació literaria, la de la novel.la de John Ajvide Lindqvist ‘Déjame entrar’. Tant el llibre com les pel.lícules plantejaven una visió diferent del món dels vampirs que va sorprendre lectors i espectadors de tot el món i que ens presentava una jove vampiresa alhora tendra i salvatge, i sense cap vampir adult guiant-la pel món.
La historia es centrava en Oskar, un nen solitari assetjat pels companys d’escola. La seva vida canvia el dia que coneix la Eli, una nena de 12 anys que es trasllada al seu bloc d’apartaments junt amb un home. Mentre a la zona es succeixen una sèrie d’assassinats, l’Oskar se sent cada cop més fascinat per la seva nova veïna, misteriosa, però que aviat es convertirà en la seva única amiga. I és que el noi no trigarà a descubrir que la Eli no és com les altres nenes, és una vampir ferotge que mata per satisfer la sed de sang i viatja acompanyada d’un guardià que procura la seva seguretat. Entre els dos petits s’estableix una relació molt especial fins que l’Oskar i la Eli emprenen un viatge junts lluny de casa i ell es converteix en el seu nou guardià.
A l’adaptació sueca dirigida per Tomas Alfredson, la Eli era interpretada per Lina Leandersson.
En la versió americana dirigida per Matt Reeves, la nena vampir es deia Abby i la interpretava Chloe Moretz.
TELEVISIÓ
‘Barri Sesam’ – The Count (1972)
No un nen vampir, però si un vampir per nens es va fer famós a la dècada dels 70. El 1972 el programa per a nens “Sesame Street” va introduir un vampir entre els seus titelles, l’anomenat Count von Count, Comte Drake o Comte Comptar, que utilitzava un vestit similar al de Bela Lugosi.
Al tractar-se d’un programa infantil el Comte no estava obsessionat per la sang, sinó pels números i es passava els programes cantant i explicant com comptar ratpenats, el que irònicament no deixa d’estar relacionat amb un dels mites vampírics del folklore, segons el qual si un vampir es troba un munt de grans en el seu camí es veurà impulsat a aturar-se i comptar-los un per un.
De totes maneres, a banda de ser educatiu, a més d’un li va acabar provocant malsons.
“Salem’s Lot” (1975, USA)
A l’any 1979 es va produir una miniserie que adaptava per a televisió la novela homónima de Stephen King. La historia girava entorn d’un escriptor que tornava al seu poble natal, Salem’s Lot, per descubrir que els seus habitants estan sent convertits en vampirs. Entre ells hi ha Ralphie Glick, un nen que era sacrificat pel servent d’un centenari mestre vampir com a regal pel seu amo. Ralphie, convertit en un no-mort, es dedicava a visitar el seu germà Danny, qui després de començar a patir un extrany mal que els metges identificaren com a tuberculosi, acabava també convertit en vampir.
En aquesta miniserie que tractava sense ambigüitats els vampirs com un mal a erradicar, els dos germans Glick sembraven el terror al poble de Salem’s Lot. I la imatge de Ralphie flotant i gratant els vidres del dormitori del seu germà demanant-li que el deixi entrar, forma part de l’imaginari audiovisual de nens terrorífics amb ullals. Els petits Glick eren interpretats per Ronnie Scribner i Brad Savage. Anys més tard, al 2004, se’n va fer un remake protagonitzat per Rob Lowe, on Zac Richmond i Andre de Vanny van reprendre els papers de Ralphie i Danny.
Angel (1999-2004)
A la sèrie Angel, el protagonista i Darla concebien un vampir quan els dos també ho eren, un fet considerat imposible ja que en teoría dos no-morts no podrien procrear. Però el resultat fou Connor, un noi amb la força i la velocitat d’un vampir, però amb ànima i sense la debilitat de la sed de sang. A la sèrie no feien referencia a ell com un dhampir sino només com un mig-domini.
De petit, Connor era separat del seu pare i criat en una dimensió infern, perseguit per diferents personatges que el busquen per diversos motius i aprenent a odiar el seu progenitor. Ja d’adolescent, el Connor mantenía una relació més que tensa amb Angel, a qui arribava a tancar en un taüt i llençant-lo al fons de l’oceà. Però la vida de Connor transcorria en diferents entorns i realitats i al final acabaven reconciliant-se amb el seu pare.
A Connor l’interpretava Vincent Kartheiser, qui anys després s’ha fet més famós com un dels publicistes de ‘Mad Men’.
Blade (2006)
Una altra nena vampir amb molt de caràcter i poder fou la Charlotte (interpretada per Emily Hirst), personatge introduït a l’adaptació televisiva de les novel.les gràfiques i les pel.lícules de “Blade”. Quan Blade es trobava en plena guerra entre els purasangs (el qui havien nascut vampirs) i aquells que havien estat convertits, coneixiem la Charlotte, una purasang de 200 anys però amb aparença de nena de 12, que liderava la Casa de Cthon.
La Charlotte, tot i haver nascut ja així, és un altre cas de dona molt antiga atrapada en un cos de nena. I el personatge donava mostres contínuament de, tot i el seu aspecte lànguid i infantil, creure’s part de la reialesa en el món vampíric i exercir el seu poder sobre els altres sense complexes.
Blood + (2005-2006)
De la mà de Junichi Fujisaku, la televisió nipona va realitzar un anime centrat en Saya i Diva, dues petites vampirs nascudes al 1833 d’una espècie de càpsules extretes d’una mòmia. Les dues criatures eren separades al néixer i, mentre Saya era tractada com una filla per un humà i portava una vida normal, l’altra era confinada en una torre. Al cap d’uns anys s’acabaven retrobant i Saya descobria que la seva germana s’havia convertit en un monstre, pertanyent a una raça anomenada Chiropterans, éssers que poden canviar de forma i s’alimenten de sang.
Ignorant el seu propi passat, Saya per fi veia desvetllat el seu origen i el seu destí quan un home li explicava la veritat i li donava una katana que es convertiria en la seva arma per emprendre la cacera dels chiropterans, de la seva propia germana i tots els monstres que han anat creant pel camí. Així s’oposava dos personatges d’igual naixement i espècie però amb caràcters i vides diferents determinades per la forma en que cadascuna havia crescut.
LITERATURA
‘El petit vampir’
El petit vampir (en alemany original: Der kleine Vampir) és un personatge creat per l’autora alemanya Angela Sommer-Bodenburg el 1979.
L’obra tracta de l’amistat entre el nen humà Anton i el nen vampir Rüdiger. Anton viu inquietants aventures entre els vampirs, acompanyat per Rüdiger, que sol visitar-lo apareixent inesperadament a l’ampit de la seva finestra. Una de les dificultats a les quals s’enfronten és la de tractar d’evitar que els pares d’Anton arribin a assabentar-se que en Rüdiger és un vampir.
Anton aviat es familiaritza amb els problemes que han d’afrontar els vampirs: l’all, el haver de fer la mudança amb un taüt o el patir la persecució del caçador de vampirs.
El 2007, els llibres del petit vampir havien venut més de deu milions de còpies a tot el món i s’havien traduït a més de trenta idiomes.
‘Crepúsculo’, Renesmee Carlie Cullen
A la popular saga literaria de ‘Crepúsculo’, després del matrimoni entre el vampir Edward i la humana Bella, la parella va tenir una filla, la Renesmee. Al cinema també la podrem veure quan arribi l’entrega “Breaking Dawn, Part2”, però de moment ja sabem l’actriu que la interpretarà, Mackenzie Foy, i per tant l’aspecte que tindrà aquest híbrid d’humà i vampir a la gran pantalla.
La Renesmee té la fortalesa dels vampirs i el poder especial de mostrar els seus pensaments a la gent, tocant-los la cara. I a més creix a un ritme sobrenatural, essent capaç de parlar només una setmana després de néixer i assolint l’aspecte d’una jove de 17 anys quan només en té 7. Com tot el que envolta la saga Crepúsculo, la Renesmee desperta passions entre els lectors i té el seu propi club de fans.
‘Mi hermana la vampiro’ (2007)
Amb el títol original de “My sister the vampire“, Sienna Mercer ha creat una saga de per ara set llibres, però ja amb un vuitè en camí.
La història arrenca quan la Olivia Abbott es canvia de ciutat. Les seves ilusions són fer nous amics a l’institut i entrar a l’equip d’animadores. Aleshores coneixerà a la Ivy Vega, una noia pàlida i vestida de negra que sota el maquillatge i la roba gòtica amaga un aspecte clavat al de l’Olivia. Resulta que les dues són bessones, però no ben bé iguals. La Ivy és una vampiresa i no és la única a la ciutat.
Així Mercer, pensant en un públic molt jove, trasllada també les aventures dels vampirs a l’institut i amb les aventures de les seves dues petites protagonistes aborda temes universals com l’amistat i els llaços familiars.
“Bruno Dhampir” (2008)
Bruno Dhampir, protagonista de la novel·la (2008) de Rosa Gil, és un nen orfe que descobreix que en realitat és un semivampir i que té poders excepcionals. El problema és, que qui li proporciona aquesta informació és el seu pare adoptiu, un vampir que pretén utilitzar les habilitats de Bruno per convertir-lo en el seu esclau i utilitzar-lo en la guerra que vol emprendre contra els humans.
