Flujo. Predilección por Tina.

2011-07-11

8Valoració

Un artista en hores baixes, molt baixes, decideix documentar cada sòrdid detall d’una relació tortuosa per tractar de superar el trauma de la ruptura. Això és el que ens explica “Flujo, predilección por Tina”, una agosarada i excel·lent novel·la gràfica de Dave Cooper, un dels pocs guionistes i dibuixants de còmics al qual resulta pertinent aplicar l’adjectiu de “pertorbador”.

Si alguna vegada els hi dóna per tafanejar als arxius de la revista d’art i cultura contemporània Juxtapoz, potser acabin per topar-se amb una fotografia de Dave Cooper especialment reveladora. En ella, aquest il·lustrador i multi-premiat autor de còmics canadenc apareix al costat de cinc models en roba interior clarament allunyades dels cànons estètics de Victoria’s Secret. El retaule que composen les dones de formes alguna cosa més que barroques no resulta cap obstacle perquè Cooper les contempli embadalit, amb devoció gairebé sacramental. Segurament, per a ell, simbolitzen aquesta “eròtica de la senzillesa” que persegueix John DeSerres, el seu alter-ego a “Flujo, predilección por Tina”, la seva última novel·la gràfica que ara presenta aquí Ediciones La Cúpula en una exquisida edició en tapa dura.

Amb un embogiment semblant al del pintor Frenhofer a “L’obra mestra desconeguda”, DeSerres – un tipus encara més “raret” que el seu creador, que sobreviu en un pis atrotinat il·lustrant històries per a nens – tracta d’accedir, a través de l’elaboració d’una successió de retrats, a la bellesa amagada darrera la imperfecció. El propi artista, en un dels seus nombrosos moments de desvari, ho expressa amb rotunditat: “Les taques del meu apartament em conformen… He crescut abraçant les imperfeccions”. Per això, decideix evitar la temptació de recórrer a models professionals per la seva feina, per buscar a dones “reals, segures de si mateixes i deliciosament imperfectes” a les quals retratar. Al final, acaba per quedar-se amb Tina, l’única que accepta la seva proposta, una noia molt més jove que ell, amb els ullals del Dents de Sabre dels còmics de la Marvel i amb unes formes tan desmesuradament exuberants que haurien fet girar el cap de rebuig fins i tot a Francis Bacon; però, al cap i a la fi, una dona capaç de provocar algun tipus de catàlisi sexual – i també amorosa- en l’endormiscat cervell del protagonista.

“Flujo” documenta les diferents sessions de treball de John i Tina, que ben aviat donaran lloc a confidències, jocs sexuals, discussions malaltisses i altres excessos emocionals de tot tipus. El dibuix de Cooper -qui es serveix de diversos estils que s’alternen al llarg de les il·lustracions que acompanyen la història – ens mostra amb rotunditat els excessos càrnics del cos de Tina, les seves postures desfermades que freguen la deformitat, la seva intimitat sexual sens dubte inquietant i la inesperada brutalitat d’un caràcter tan poc adaptable com el seu cos. Tina és una musa ultra-realista convertida en una deessa per DeSerres, o potser pel propi Cooper. El seu cos cel·lulític es converteix en l’objecte d’estudi, en el mèdium que permet que l’autor ens lliuri un còmic-experiència deliberadament brutal, replet de greix, suor, flux i altres secrecions corporals; i també de taques en la moqueta, és clar. No resulta casual que David Cronemberg prologués l’edició original d’aquesta novel·la gràfica. “Flujo” és una experiència gairebé intensa i emocionalment desmesurada com ho són també les pel·lícules del cineasta canadenc.

Amb “Flujo”, Cooper culmina una espècie de trilogia – completada pels seus anteriors lliuraments, “Succión” i “Escombros” -, dedicada a la construcció d’una poètica de l’imaginari femení que insisteix en la degradació del cos i en la morbidesa sexual. Sens dubte, en la seva desmesura s’hi amaga una notable forma d’art. I és que, amb “Flujo”, Cooper aconsegueix alguna cosa realment insòlita i certament meritòria: inesperadament, en la malaltissa relació entre John i Tina, brollen moments de deliciosa placidesa, de inextricable bellesa, de colpidora sensibilitat. Si no em creuen, llegeixin aquesta petita joia, tan ben escrita e il·lustrada que es llegeix de principi a fi, i al final descobriran que no es tracta d’una altra cosa que …d’una història d’amor.