El director d’un cor infantil és trobat mort en una església en estranyes circumstàncies. L’única pista amb el seu cadàver és l’empremta de la trepitjada d’un nen.
Són nens.
Tenen la puresa dels diamants més perfectes.
Sense ombres. Sense talls. Sense defectes.
Però la seva puresa és la mateixa que la del Mal
El cadàver del director d’un cor infantil ha aparegut en estranyes circumstàncies i ningú és capaç de determinar les causes de la seva mort. L’única pista de què disposa la policia és una empremta trobada prop del cos. És l’empremta d’una petjada petita, molt petita … Una investigació sembrada d’indicis inquietants que es submergeix en el costat més fosc de la ment humana, que gaudeix amb el dolor.
Wilhelm Goetz, d’origen alemany, era el director del cor infantil a la parròquia ortodoxa de la petita localitat francesa on vivia. Ara, el seu cos reposa inert al mig de L’església on ensenyava. El dolor que ha patit ha sigut tant intens que el seu cor ha deixat de bategar, però per què? El comandant retirat Karkan, d’origen armeni i membre de la parròquia on ha tingut lloc el succés, i el jove capità Volodine agafen les regnes del cas.
Però la investigació, centrada en descobrir les causes de la mort, es compliquen quan el cas es relaciona amb les recents desaparicions de nens a la regió, tots ells membres d’algun cor infantil. D’aquesta manera se’ns presenta el tenebrós passat de Goetz: la seva afiliació nazi, la seva col·laboració amb l’antic règim militar xilè i el seu paper en els camps de tortura, on era conegut amb el sobrenom de “El director d’orquestra”.
Una història diabòlica de ritme frenètic. Una veritable espiral de terror amb la que l’autor, Jean-Christophe Grangé, ens arrossega i ens obliga a escoltar allò que ningú s’atreveix a escoltar. La major part de la novel·la el lector està amb l’ai al cor degut a la filigrana que aconsegueix fer l’autor amb les pistes i les idees que passen com guspires petites però capaces d’il·luminar una ment desperta. Tant és així que costa deixar-lo de llegir. Quan sembla que arribem a una resposta es plantegen noves preguntes i hem d’anar desfent el cabdell de la història per poder arribar al seu final.
Com la mateixa obra reflecteix, els nens poden ser acupuntura de l’ànima i bàlsam del cor, o éssers assassins, cruels, trastocats i piròmans. Uns petits cavallets de Troia en mans de dèspotes i malvats.
La novel·la està formada per tres parts: L’assassí, Els botxins i La colònia. 83 capítols on trobem un llenguatge ràpid i dinàmic. Una obra fosca, angoixant, trepidant, en definitiva un thriller amb totes les lletres. Amb mes de 4.000.000 d’exemplars venuts, que es diu ràpid però és quelcom difícil avui en dia, un autor francès es “cola” entre els best-sellers del moment.
Editorial: Grijalbo
ISBN: 9788425344411
Pàgines: 528
Preu: 19,90€
Jean-Christophe Grangé (1961) és el gran mestre del thriller francès que ha triomfat a tot el món amb més de 4 milions d'exemplars venuts. "Miserere" és la seva setena novel·la d'èxit a França, i les seves vendes són com sempre espectaculars.
És llicenciat en Lletres, ha exercit com a redactor publicitari, i des de 1989 va exercir com a periodista i reporter recorrent tot el món per mitjans com Paris-Match, National Geographic, Sunday Times, i després va crear la seva pròpia agència de premsa. Ha rebut el premi Reuter i el premi World Express. Des de 1994 s'ha dedicat a la novel·la, aconseguint grans èxits de venda amb els seus thrillers als quals dóna profunditat gràcies a les temàtiques d'actualitat que tracta en ells combinada amb un ritme trepidant. Diverses d'elles han estat portades a la gran pantalla: "Els rius de color porpra" i "L'imperi dels llops".
A Grijalbo han publicat d'aquest autor: L'imperi dels llops (2004), La línia negra (2005) i Esclaus de la foscor (2009).
"El meu objectiu és explicar per què l'espècie humana és l'única espècie cruel amb ella mateixa, l'única que troba plaer en el mal ..." Jean-Christophe Grangé, Le Quotidien.
Envía una resposta