Julieta y Romeo
7Valoració

Es presenta en cartellera al Teatre Coliseum “Julieta & Romeo”, clàssic de William Shakespeare revisat per Marc Martínez i dins el festival Grec 2011. Un text molt conegut pel públic que ha causat moltes expectatives. Així ho demostrava el dia de l’estrena, amb el teatre ple de gom a gom.

De tots és coneguda la tragèdia de Romeo i Julieta, els amors adolescents que perden la vida a causa de l’odi que existeix entre les dues famílies respectives, els Montesco i els Capuleto. Marc Martínez ha volgut oferir una versió on Julieta té més protagonisme, d’aquí la raó del canvi en el títol de la obra. Aquest fet es constata també a partir de la fotografia del cartell d’aquesta versió, on apareix un símil amb “la pietà” de Miquel Àngel, amb Julieta (Carlota Olcina) amb posat maternal, recollint en els seus braços a un infant Romeo (Marcel Borràs).

L’espectacle és en castellà i després de l’estada al Coliseum continuarà al Teatro Español de Madrid. Martínez aposta per una posada en escena interessant, amb una escenografia que sorprèn, basada en dues estructures enormes i articulables que són mogudes pels mateixos actors en escena, creant els diversos ambients on es desenvolupa l’acció. Podria ser una paret de nínxols buits, o finestres a diferents bàndols, o murs inexpugnables, però està clar que gairebé és un actor més en escena. I el color de tot plegat, un blanc o negre, com la ment radical de l’enemistat entre Montesco i Capuleto, amanit per uns blaus nocturns i de matinada molt poètics que contrasten amb la tragèdia en tot moment present.

Tretze actors en escena, un Romeo i una Julieta, però actors que es desdoblen en altres personatges, ben traçats en general, amb una línia contínua que no els desvincula del tot dels anteriors. Una Julieta fermament interpretada per Carlota Olcina, que li dóna innocència d’infant-adolescent en un inici i potència de dona quan les coses van mal dades. Un Romeo amb menys contundència, potser, tot i que la revisió demanava que la balança es decantés cap a la fèmina. Increïble Nao Albet, que és Mercutio i el que vulguis, un actor versàtil i molt jove que no deixa indiferent mai. I un elenc d’actors amb solera que creen una atmosfera creïble en escena, tot i que en ocasions una mica desequilibrada. Menció especial a Carles Martínez també, en el paper de Fra Llorenç i de Manel Barceló com a pare de Julieta, pas ferm de l’experiència.

El teatre Coliseum, no obstant no acompanyava gaire en quant a la sonoritat, que es perdia en ocasions. Segurament en un espai més reduït l’obra guanyaria en força, ja que no només el so es perdia, sinó que la potència interpretativa es quedava petita en ocasions. Comentar que la primera part d’uns noranta minuts té més intensitat que la segona, fins que arriba l’escena del mausoleu Capulet, on torna a agafar embranzida. Això marca certa intermitència que és de preveure que amb el rodatge de l’obra a partir de l’estrena es difumini per anar afiançant-se i agafant més cos. Una revisió interessant en molts moments, però amb punts febles ocasionals i amb ganes potser d’una volta de rosca més que marqués la diferència amb el clàssic de Shakespeare -que apareix- però amb menys contundència de l’esperada.


Es pot veure a: Teatre Coliseum
Text: William Shakespeare (adaptació de Marc Martínez i Martí Torras)
Intèrprets: Carlota Olcina, Marcel Borràs, Nao Albet, Bernat Quintana, Pol López, Carles Martinez, Manel Barceló, Amparo Fernández, Miriam Alemany, Ivan Morales, Carles Gilabert i Xavi Sáez

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies