Ahir a la nit, The Pretty Reckless venien a presentar-se en públic a Barcelona en la seva primera visita a España. Unes teloneres estridents i els habituals problemes acústics de la sala 2 del Razzmatazz feien temer el pitjor. Pero amb la pujada de Taylor Momsen a l’escenari es van disipar els dubtes i la jove cantant es reafirmava també aquí com una de les sorpreses de la seva generació.

A les 22:00 de la nit, i aclamada amb furor per un grup majoritariament femení que ha escollit la cantant com una de les seves noves dives insigna del rock independent, Momsen s’enfilava a la tarima del Razzmatazz vestint samarreta rockera, caçadora negra i unes ulleres de sol que només al primer tema ocultaven l’habitual excés d’ombra negra rodejant els seus ulls.

La seva llarga melena rossa, descuidadament recollida en dues trenes, li atorgava un toc d’enganyosa dolçor a aquesta noia que podria tenir-ne però que ha decidit moure’s per camins molt diferents al d’altres joves actrius aventurades en el món de la música. Pot ser que quan se la menciona sigui encara inevitable comentar la seva participació a la sèrie “Gossip Girl“, interpretant la rebel Jenny Humphrey, però Taylor Momsen té clar que per ara el seu món és la música, i en cada directe es guanya a pols un pas més cap al respecte en aquest món mentre deixa enrera la seva faceta d’actriu.

Since You’re Gone’ arrancà un setlist de nou temes que conformen el gruix del primer i per ara únic disc publicat per la banda ‘Light Me Up’. Els seus once talls són fruit d’una aventura que la model i actriu inicià al 2008 amb només 16 anys, quan va conèixer al productor Kato Khandwala i el compositor Ben Philips, que de seguida van veure potencial en ella.

En aquests escasos tres anys s’ha anat moldejant la Taylor Momsen que ahir no deixà de moure’s i serpentejar per l’escenari amb les maneres d’una jove Juliette Lewis o una precoç Courtney Love. Desgranant amb veu ronca i contundent cançons que defensa d’una manera molt personal i que parlen de temes que mostren que aquesta polifacètica  noia ha viscut de pressa als seus 17 anys.

En poc més d’una hora, va desplegar amb energia un repertori curt, ben acompanyada a la guitarra per Ben Phillips i amb l’incansable bateria Jamie Perkins. Un setlist que s’hagués pogut completar amb algún acústic que deixés lluir la versió més suau de la veu de Momsen, pero que en tot cas va sonar molt coherent, enèrgic i autèntic. Qualitats que brillaren especialment en temes com la més pausada “Light me up“, “Miss Nothing”, “Zombie” o “Make me wanna die”, amb lletres que per sorpresa del grup el públic va saber corejar de principi a final.

Per ara, la carrera de The Pretty Reckless ha avançat contra els elements i els pronòstics, rebent bones acollides per la seva música, que un a priori no s’espera de la típica historia de joveneta actriu de sèrie de moda ficada a cantant. Però això no és l’aventura esbojarrada d’un jove inconscient intentant explotar la fama aconseguida a la petita pantalla. El so, l’actitud, i la personal veu de Momsen hi són, queda per veure com evolucionará en posteriors treballs, però amb les cartes demostrades ahir al Razzmatazz s’han guanyat el vot de confiança per seguir-los d’aprop.

Setlist
1. Since You're Gone
2. Light Me Up
3. Zombie
4. Miss Nothing
5. Just Tonight
6. Goin' Down
7. My medicine
8. Make Me Wanna Die
9. Factory Girl

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies