Quasi nou anys després de tocar a la sala Razzmatazz, la banda de rock Foo Fighters ha tornat a Espanya per presentar el seu setè treball ‘Wasting Light’. Un àlbum gravat al garatge de Dave Grohl (qui fou bateria de Nirvana) i que ha estat reconegut tant per la crítica especialitzada com pels fans.
Les entrades estaven esgotades des de feia setmanes i, encara que fos un dimecres laborable i a Madrid la temperatura superés els 30 graus, la gent arribada de tota Espanya (Barcelona, Màlaga, Asturies,…) esperava pacientment fent cua des de primeres hores del matí, expectants per veure a Dave Grohl i els Foo Fighters reaparèixer en un escenari español, el del Palacio de Deportes de la Comunidad de Madrid.
Entrada en mà a les sis de la tarda, vaig intentar avançar amb èxit fins al pit, sabent que aquesta era la meva gran oportunitat de veure d’aprop a Grohl, un dels meus mites musicals. Si abans d’entrar estaba content d’assistir al concert, en aquell momento ja em trobava en estat d’eufòria.
Després de dues bones actuacions dels grups teloners (els espanyols Dinero i el grup de punk rock nordamericà The Gaslight Anthem), arribaven les 22 i 2 minuts de la nit quan Grohl i els seus companys (Chris Shiflett – Primera guitarra, Nate Mendel – Baix, Taylor Hawkins – Bateria i Pat Smear – Tercera guitarra) finalment van interrompre la llarga espera. I ho van fer amb una actuació memorable.
“Serà una llarga llarga nit “, va cridar Dave Grohl corrent per l’escenari… ¡¡i així va ser!! El so era bo i també el feeling amb el públic, que aviat es va acostumar a la taquicardia gràcies a un inici d’infart: “Bridge Burning“, “Rope“, “The Pretender” i “My Hero!“.
Dave Grohl és un crack, el líder indiscutible de la banda, parla amb el públic en repetides ocasions, juga, corre, crida, beu… i escup. També va demanar disculpes per quasi 10 anys d’absència, que no obstant s’oblidaren molt ràpidament. La resta d’integrants del grup són quasi figurants convidats, excepte el batería Taylor Hawkins. Ell també és animal d’escenari que, a més de tocar, canta dues cançons (“Cold Day in the Sun” i la cover de Queen “Tie Your Mother Down”), i Chris Shiflett que després d’un duel de solos de guitarra amb Grohl es llençà sobre la multitud. La resta fou pur Rock & Grohl.
En quasi tres hores d’espectacle, Foo Fighters van donar un repàs complet a la seva discografía, caient com bombes sobre el públic, tocant un èxit rera l’altre: des del seu primer sencill “This is a Call“, fins a “Learn to Fly“, “All My Life“, “Times Like These”, “Best of You“, i els últims temes “Dear Rosemary” i “Walk“. Al final serien 26 les cançons (20 la primera part, i 6 més als bisos) que ens van fer cridar, saltar i emocionar sense parar.
Un dels moments més especials de la llarga nit de rock el va marcar la reaparició de Dave Grohl a l’escenari, només amb la seva Gibson blava i una Coronita. Va parlar amb els fans, els mirà quasi un a un i, prometent tornar aviat, els va dedicar una versió acústica de “Wheels“, seguida de “Times Like These” amb els seus companys que començaren a unir-se a ell amb una música sempre creixent. Un final del concert carregat d’energia i una emoció que no es pot explicar en paraules… en tot cas amb la lletra d’una cançó: ¡Everlong!
Setlist
1. Bridge Burning
2. Rope
3. The Pretender
4. My Hero
5. Learn to Fly
6. White Limo
7. Arlandria
8. Breakout
9. Cold Day in the Sun
10. Long Road to Ruin
11. Stacked Actors
12. Walk
13. Dear Rosemary
14. Monkey Wrench
15. Let It Die
16. These Days
17. Generator
18. Best of You
19. Skin and Bones
20. All My Life
Bisos:
21. Wheels
22. Times Like These
23. Young Man Blues
24. This is a Call
25. Tie Your Mother Down
26. Everlong
Envía una resposta