En aquesta segona part poc convencional, Cars 2 s’allunya de les aventures presentades en l’anterior pel·lícula per portar-nos una història d’espies al més pur estil James Bond acompanyada, això sí, d’algunes carreres per allò de mantenir una mica l’esperit original. La història comença quan Rayo McQueen és convidat a participar en el primer Grand Prix Mundial, una competició formada per tres carreres que se celebraran al Japó, a Itàlia i al Regne Unit. McQueen decidirà córrer i demanarà al seu amic Mate que l’acompanyi. Aquest sense saber-ho es veurà involucrat en una aventura d’espionatge internacional.
A partir d’aquí la pel·lícula es mostra fidel a la seva idea inicial: persecucions, baralles, explosions, i una important dosi d’humor. Les carreres també són presents però són molt menys importants que a la primera part. I és que Rayo McQueen no és el protagonista d’aquesta segona part, només una peça que completa el trencaclosques. El protagonista recau en Mate, acompanyat per dos agents secrets que ràpidament roben els millors moments al veloç McQueen. Mate es converteix en involuntari agent secret i acaba ficat en terribles embolics molts d’ells provocats per la seva pròpia inconsciència.
El guió és senzill i clàssic, típic d’aquest tipus de produccions però la història va creixent a poc a poc, afegint elements i resultant emocionant i sobretot divertida. No hi ha girs de guió espectaculars i el final pot resultar previsible, perquè la intenció de Pixar ha estat fer, a diferència d’Up i de Toy Story 3, una pel·lícula clarament destinada pels seus seguidors mes joves. Ja a la primera part no hi havia un subtext tant adult com en altres pel·lícules de la companyia i aquí tampoc han buscat fer concessions. No hi ha reflexions sobre les relacions adultes o la fi de la infantesa, només alguns tocs d’humor que resulten incomprensibles pels nens. Però no per això Cars 2 és pitjor o menys recomanable pels adults perquè es tan frenètica, està tan plena de grans moments que qualsevol la pot gaudir.
Tècnicament és impressionant. Curiosament el fet d’haver d’humanitzar cotxes no suposa cap impediment per a Pixar i acaben fent un treball excel·lent. Poden sortir milers de vehicles i tots són diferents i tots semblen tenir una personalitat definida i això dona una mesura de les capacitats de la companyia. Colors, llums, textures, milers de nous gadgets i uns escenaris que deixen bocabadat són un motiu més que suficient per passar per taquilla. De principi a fi és un espectacle i els milers de detalls presents faran necessària una revisió quan s’editi el DVD o Blu-Ray.
La pel·lícula ha tingut unes crítiques poc positives, pitjors que les seves anteriors produccions i, tot i que ho puc entendre, no estic gens d’acord. És admirable que Pixar hagi decidit fer una pel·lícula d’acció sense complexos, adreçada als nens i a tots aquells que es puguin deixar els prejudicis a la porta del cinema. Admirable i arriscat, com s’ha comprovat. En el risc es troba la possibilitat de derrota i, tot i que per a molts Cars 2 és un entrebanc, jo crec que és una nova pedra en el camí ple d’èxits que estan construint Lasseter i la seva gent. Sens dubte una de les propostes més rodones d’aquest estiu.
Envía una resposta