Crítica “Matrícula de error”

Gabriel Garcia De Oro ens porta aquesta “Matrícula de error”. S’aprèn molt llegint-lo. S’aprèn que si un cau s’ha d’aixecar, i encara algunes idees semblin utòpiques,  s’ha de reconèixer que ajuda a veure la vida amb una perspectiva diferent.

Espero que estiguis preparat per a un breu qüestionari, on està permès l’ús de la creativitat i és impossible suspendre. En una societat on es valora ser el millor, com se’t va ocórrer el títol?

Fa temps que faig servir aquest joc de paraules que, a poc a poc, ha anat deixant de ser joc i alliberant aquesta veritat oculta que tenen les paraules. Al final, s’ha convertit en el títol d’un llibre, espero, suggeridor.
Si vaig optar per aquest títol va ser perquè representa el canvi de mentalitat que hauria de portar a condemnar els èxits mediocres i premiar els fracassos excel·lents, són ells els que ens portaran a aquest tipus d’èxits que realment importen a la vida, ja siguin personals ja siguin professionals , si és que es pot distingir entre els dos.

Hi va haver algun anterior descartat com a error donant lloc a un encert magistral?

La veritat és que no, sempre vaig tenir clar que “Matrícula d’error” era el títol encertat.

El pròleg està escrit per Francesc Miralles, autor que vaig conèixer per sort aquest Sant Jordi.  Vas ser tu qui el va convidar a col·laborar al pròleg o va ser el resultat d’una xerrada informal entre amics?

Francesc és un gran amic i company de molt diverses i peculiars aventures literàries. Des del principi del projecte va estar ajudant-me a donar-li forma i estructura al discurs. Que ell no hagués fet el pròleg, aquest sí hagués estat un error imperdonable. Perquè una cosa és equivocar-se i l’altra és ser injust.

Has pensat que es podria utilitzar aquesta “”Matrícula d’error””, per motivar les generacions futures, en una aula, on prevalguin Samantha i lliures pensadors?

M’encantaria. Però si no és amb una “Matrícula d’error”, que sigui amb la seva essència. Ja som moltes les veus que criden en contra d’un sistema educatiu que no valora ni fomenta la creativitat i l’únic que sap fer és omplir d’informació els caps dels alumnes. No obstant això la informació, sense les eines crítiques i creatives necessàries, no serveix per res. Estem en l’era de la informació i hauríem d’anar ara cap a l’era de la creativitat. Començarem a veure la llum quan canviem això de “informació és poder” per “creativitat és poder”.

Què et motiva a escriure sobre l’error i la necessitat de la creativitat?

En aquests moments sóc Director Creatiu Executiu d’OgilvyOne. Això vol dir que el meu treball consisteix a gestionar l’error com a font de la creativitat. Amb els equips parlem molt d’aquests temes i dia a dia el portem a la pràctica. Però també és veritat que a més de part essencial d’un negoci, la creativitat és una manera de viure i sentir una vida més plena i rica. I si hi ha por a l’error no hi ha creativitat.

En un brainstorming, tan típic del món de la publicitat, són els errors i els disbarats el camí a la idea genial. Si els participants tenen por a equivocar-se, el brainstorming no serveix per res. Així que al final vaig pensar que si l’error i el disbarat, ben encarrilat i focalitzat, serveix per solucionar problemes de comunicació, també hauria de servir en els problemes diaris. D’aquí va néixer la idea de “Matrícula d’error“. I una vegada més, la paraula (en aquest cas ERROR) amagava un tresor. Tres Erres. Com els tres grans etapes del procés que ens ha de portar l’error a l’oportunitat:

• RECONEIXEMENT que s’ha produït un error.
• RESPONSABILITAT que aquest error és teu i no “culpa” de ningú.
• REVOLUCIÓ per transformar l’error en la base del teu següent èxit.
I tot, clar, només és possible trencant el binomi error-terror.

Com podríem conviure en un món on cada Samantha és diferent?

És just al contrari. Avui dia, amb la falta de gent d’esperit lliure, crític i creatiu, és més difícil conviure. El món ho demostra.

Per cert, parlant de Samantha, quan ens convides a dibuixar el cargol, creus que alguns ho faran?

Sí, i ho dic perquè hi ha diversos lectors que m’han escrit per dir-me: “Ei, jo vaig dibuixar el cargol“.

Si aquest no fos el teu llibre i lleis aquesta instrucció, l’hauries dibuixat?

Espero que sí. I si no, com a mínim, segur que en acabar el llibre hagués pres llapis i paper per dibuixar un.

Ens parles de Aristoteles, de Nietzsche, d’Einstein, de Arquimedes, de Huxley, de Csikszentmihalyi, de Colom, del naixement de Facebook, de Dickens, de Punset i de Rodari entre molts altres. Perquè la majoria dels exemples del llibre són contes o històries infantils?

Abans t’he comentat la meva professió, ara t’explicaré una mica de la meva vocació. Jo escric contes per a nens. He tingut la sort d’anar publicant alguns d’ells. I he après que el món infantil està íntimament lligat amb el món de la creativitat i de l’error. I, és clar, els contes, com diu Andersen, serveixen per dormir als nens i despertar a la gent gran.

No és casualitat, perquè a més les casualitats no existeixen, que els atributs psicològics d’un creatiu són molt similars als d’un nen: Curiositat, entusiasme, capacitat de joc, atreviment, intuïció, instint …

Si hagués de triar un personatge històric per un error que el teu consideressis clau per comprendre el desenvolupament lineal de la història, quin seria i per què?

Suposo que el personatge seria Jesús de Natzaret i l’error, si em permet la reflexió límit, va ser pensar que els humans entendríem una mica del que ens va venir a explicar. No obstant això, sí que és cert que la revolució que va iniciar calar en els cors de gent bona, atrevida i sense fronteres mentals, professin la religió que professin.

I si l’elecció fos una frase que definís el llibre en la seva globalitat, quin seria?

Si rebutges els teus errors, rebutges als teus mestres. Amb la crisi econòmica actual, la necessitat aguditza l’enginy,

Això vol dir que tots els èxits de la humanitat que l’ajuden a evolucionar amb més comoditat, ens fa menys creatius?

Ens relaxen. La creativitat és un múscul. A l’edat de pedra ningú necessitava anar al gimnàs, ja estaven bastant en forma, amb els músculs ben treballats. Ara, sense mamuts que caçar, anem al gimnàs per mantenir-nos en forma i combatre aquesta vida sedentària. Amb la creativitat passa el mateix. Tenim una vida creativament sedentària. No hi ha mamuts als quals donar caça. Potser hauríem inventar gimnasos on s’exerceixi la creativitat.

Al teu llibre ens parles de la idea, de l’espurna que sorgeix en un moment i de la possibilitat que ens acompanyi un quadern per no perdre’ns la creativitat del moment, encara que aquesta espurna pugui ser un error.  Portes un quadern amb tu? Des de quan?

Sí, sempre i si m’ho oblit, a punt al telèfon mòbil i em va enviar un mail.
En definitiva, podríem dir que per aprendre cal equivocar-se, que si tenim por d’equivocar-nos ja ens estem equivocant i que si tenim por de perdre ja estem vençuts.

Et definiries optimista?

Lleugerament.

Creus que amb aquest llibre has aconseguit trencar el motlle?

Si aconsegueixo que una sola persona surti dels seus motlles, em donaré per més que satisfet.

Per finalitzar m’agradaria que pensessis en quina és la pregunta que ningú t’ha fet fins ara i creus important incloure en aquesta entrevista.

Quan aquest projecte començava a prendre forma, Francesc Miralles va escriure una article a El País sobre la creativitat. A ell sempre li va agradar la meva definició de Surf Creatiu. Així que crec que una bona pregunta seria:
Què és el surf creatiu?

I una bona resposta seria la mateixa que va sortir en l’article de Francesc:
«La creativitat és un com un truc de màgia. Per pura casualitat tots podem endevinar la carta que ha escollit el públic. No obstant això, si volem encertar sempre, es necessita un entrenament, uns coneixements i unes eines. Els creatius treballen amb el cap. Els mags amb les mans. Per tant, el creatiu ha de tenir el cap tan àgil com les mans d’un mag. La nostra baralla són els conceptes. Petites idees, de qualsevol àmbit, de qualsevol sector. El creatiu ha d’estar sempre disposat a aprendre coses. Sense renunciar a res. Ha de saber molt de poc, i poc de molt. No aprofundeix en el mar del coneixement, fa surf. Això li permetrà tenir conceptes que unir, transformar i utilitzar al seu favor. La connexió de conceptes existents per generar alguna cosa nova, original, sorprenent i cridaner. »

Una resposta

  1. Joana Tamarit

    Molt interessant!!!!!!. El dilluns vaig a comprar-me el llibre: “Matrícula d’error”

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies