Desaparecer – La Finestra Digital

Desaparecer

2011-07-05

9Valoració

Desaparecer, l’univers tenebrós d’Edgar Allan Poe

Calixto Bieito deixa la direcció artística del teatre Romea després d’11 anys de dedicació, com a regal de comiat ens obsequia una nova creació: Desaparecer, espectacle músicopoètic basat en textos d’Edgar Allan Poe (traduïts per Julio Cortázar) i defensat amb absoluta solvència i convicció per un tàndem, a priori, sorprenent: Juan Echanove, que ja havia col·laborat anteriorment amb Bieito a Plataforma, i la cantant i compositora Maika Makovski.

Emmarcat en la programació del Festival Grec 2011, l’espectacle proposa un passeig pels racons més tenebrosos de l’ànima humana. Sentiments com ara l’angoixa de la pèrdua, la idea de l’autodestrucció o l’atracció pel costat fosc serveixen de fil conductor de l’obra, que traspua el poderós alè romàntic que caracteritza l’imaginari narratiu de Poe, com palesa un fragment d’ “El demonio de la perversidad”, un dels texts que apareix.

Estamos al borde del precipicio. Miramos al abismo, sentimos malestar y vértigo. Nuestro primer impulso es retroceder ante el peligro. Inexplicablemente, nos quedamos. En lenta graduación, nuestro malestar y nuestro vértigo se confunden en una nube de sentimientos inefables…Y porque nuestra razón nos aparta violentamente del abismo, por eso nos acercamos a él con más ímpetu.

Aquesta dicotomia entre la por i l’atracció, entre el rebuig i el desig s’escenifica mitjançant una escenografia senzilla, on predomina el color blanc, matisada per jocs de llum i efectes de fum, que tenen un paper fonamental. Echanove s’apropia de l’escenari des del primer moment amb una veu potent i modulada, d’acurada dicció, i el seu talent dramàtic. Per la seva banda, Makovski esdevé una presència magnètica, que serveix de contrapunt a l’actor, suavitza la sensació de desesperança d’algun dels texts i recita també alguns fragments. La cantant, a més, interpreta (a la veu, piano i percussió) les deu peces pròpies creades expressament per a l’ocasió que conformen una banda sonora que encaixa perfectament, musical i líricament, amb el tarannà gòtic i passional de l’obra.

Combinant el castellà i l’anglès (una petita pantalla davant l’escenari va projectant els subtítols en ambdós idiomes), els fragments poètics es van succeint en un crescendo que assoleix la seva màxima expressió a “El gato negro” i, sobretot, a “El cuervo“, on es generen moments d’una gran intensitat emocional.

¡Por ese cielo que se curva sobre nuestras cabezas,
ese Dios que adoramos tú y yo,
dile a esta alma abrumada de penas si en el remoto Edén
tendrá en sus brazos a una santa doncella
llamada por los ángeles Leonora,
tendrá en sus brazos a una rara y radiante virgen
llamada por los ángeles Leonora!”
Y el cuervo dijo: “Nunca más.”

Gran i molt original espectacle, que estarà un mes en cartell (de l’1 al 31 de juliol) i que val la pena veure per gaudir d’un monstre de l’escenari com Echanove i, sobretot, per descobrir, si és que encara no la coneixeu, el talent polifacètic de Maika Makovski: cantant, compositora, guitarra, pianista, pintora i ara, a més, actriu: A star is born.