Jaz
9.5Valoració

Aquests dies la Sala Atrium estrena nou espectacle en el marc del Festival Grec 2011. “Jaz” de Koffi Kwahulé, un autor d’origen africà, establert a França, ens situa en un món minúscul, on el nom de la protagonista, Jaz, forma part de l’escena des del primer moment.

Dirigida per Raimon Molins, “Jaz” ens endinsa en la vida d’una noia de bellesa incomparable, puresa i innocència que viu aliena a la maldat humana en un racó petit i envoltada de la immundícia del món. Jaz no sap per què es diu així, però la seva vida és com una bella improvisació musical, acords d’una mateixa melodia interpretats de diferents maneres, amb notes comuns en ocasions, i connexions amb el present i el passat. La seva puresa sembla intocable, però la brutícia humana ho vol abraçar tot, i Jaz s’hi trobarà endinsada sense voler-ho.

La Sala Atrium des del seu recent inici en la cartellera barcelonina, ha incorporat propostes arriscades, de petit format, però amb gran contingut. Així ho fan també amb “Jaz”, interpretat per Mireia Trias, Meritxell Manyoses, i el violinista Roger Jonyent (qui forma part del Atrium Ensemble junt amb Cecília Clares). Aposten per un text que sembla complex inicialment en estructura, potser, però senzill i pròxim en contingut. Un text contemporani i universal. La posada en escena també és propera, i hi destaca el joc de llums i l’escenografia, que potencien la bellesa de la protagonista i la cruesa dels esdeveniments vitals de la mateixa.

Jaz és interpretada equitativament per Trias i Manyoses, que formen un continu d’un sol personatge molt aconseguit, intercalant altres personatges que són un apèndix de la protagonista. Caps rapats i mirades potents que donen cos a una bella protagonista que es mou pel seu petit món, oferint al públic en tot moment emocions de veritat.

I cal deixar-se portar per aquesta mena de trencaclosques de text que forma una melodia jazzística melancòlica, i que dóna lloc, conforme ens anem endinsant en l’obra, a un cúmul d’emocions que transporten l’espectador cap a aquell lotus blanc que és Jaz, de qui un voldria tenir cura i admirar, però que s’esquitxa de brutícia humana i no pot tornar a ser el mateix.

Una bona aposta de teatre intel·lectualment assortit que no deixa indiferent ni per la dramatúrgia ni per la interpretació i posada en escena. Esquitxos de bellesa pura, un moment per admirar les petites coses que la vida ens porta i que tan poques vegades ens aturem a admirar. Un teatre nu que despulla  també l’espectador disposat a deixar oberta una escletxa a la vulnerabilitat.


Es pot veure a: Sala Atrium
Text: Koffi Kwahulé
Intèrprets: Mireia Trias, Meritxell Manyoses, i Roger Jonyent (violinista) .

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies