Anglaterra, 1583, segle XVI: una sèrie de cruels assassinats han convertit la tranquil·la Universitat d’Oxford en un lloc molt perillós.
A finals del segle XVI, la ciutat universitària d’Oxford és un formiguer de secrets, enigmes i conspiracions. En un ambient claustrofòbic, i amb un rerefons de lluites religioses entre protestants i catòlics, el cèlebre filòsof i científic Giordano Bruno s’instal·la al Lincoln College i inicia la recerca d’un perillós llibre prohibit. Alhora es veu immers en la investigació d’una sèrie de crims atroços.
Giordiano Bruno, monjo, poeta, científic i mag, porta anys peregrinant per Europa després de ser excomulgat pel Papa degut a les seves idees revolucionaries. La seva fugida el porta fins a la Anglaterra anglicana d’Isabel I i a instal·lar-se a la Universitat d’Oxford, on espera trobar un llegendari manuscrit que, segons es diu, contè les claus per controlar la pròpia ment.
Però, al poc temps de la seva arribada, els cadàvers de dos membres de la comunitat universitària apareixen en horribles circumstàncies. Bruno, està convençut de que algú està castigant a aquells que considera heretges, en la seva majoria catòlics partidaris de donar el poder sobirà a Maria Estuard, aplicant-los tortures llegendàries. Comença la seva investigació mostrant-nos el brillant investigador que hi ha dins seu i que es troba envoltat d’una intriga intel·ligent i poderosa.
Una d’aquestes morts és la del vice-rector, i Giordano Bruno és nega a acceptar-la com a accidental, aquesta opció no li cap al cap. La seva ment analítica no li permet. Les seves perquisicions demostren aviat que la universitat amaga un niu de catòlics encoberts contraris a la Reina, però que també existeixen, com en d’altres llocs, enveges i ambicions que poc tenen a veure amb la fe i si amb d’altres pasions més mundanes. Advertint que potser s’està convertint en la propera víctima.
“Los herejes de Oxford” és una novel·la a l’alçada dels best-seller de Dan Brown, i que consti que no ho dic per dir, ni sense sospesar les meves paraules. És una novel·la completa, molt recreada en els detalls i en els aspectes més col·loquials de l’època.
El millor de tot és el contrapunt on es consideren heretges als catòlics seguidors de Maria Estuard, però la Reina Isabel I es val de Bruno per obtenir informacions. Realment el fet de ser un pensador marcava als homes i dones d’heretges o era el fet de no combregar amb l’Església? El poder de l’Església queda molt remarcat en aquesta història.
“Los Herejes de Oxford” és una intriga històrica de primer ordre que combina amb mestria el suspens, el coneixement i el fidel retrat d’una època en la qual el simple fet de pensar ja era considerat heretgia.
Molt recomanable als amants de les novel·les històriques i aquelles on la intel·ligència demostra que tot té la seva lògica, encara que vista des de diversos punts pot resultar molt il·lògica. Tot i les seves 512 pàgines és una novel·la dinàmica i que no es fa pesada ni avorrida en cap moment. Dinàmica i plausible. En poques paraules, brillant.
Editorial: Grijalbo
ISBN: 9788425346026
Pàgines: 512
Preu: 22,90€
S.J. Parris, és el pseudónim de Stephanie Merritt. Nascuda el 1974, ha desenvolupat tasques de crítica i participat en multitud de diaris i revistes, així com en ràdio i televisió.
La seva primera novel·la, "Gaveston" (2002), va obtenir el Society of Author's Betty Task Award al millor debut literari de l'any.
Envía una resposta