Algo prestado
2.5Valoració

Arriba divendres i toca comèdia romántica a la cartellera, una més i d’aquelles que no fan ni l’intent d’aportar res de nou al gènere. El títol, “Algo prestado”, tot i que pretén fer referencia a una altra cosa, resulta del tot definitori, perquè el film ho agafa tot prestat d’altres coses ja vistes abans.

Algo prestado”, dirigida per Luke Greenfield, adapta una novela d’Emily Giffin que gira al voltant de quatre personatges. La Rachel (Ginnifer Goodwin) és una advocada que té en Ethan (John Krasinski) el seu millor amic i confessor. En els seus anys a la facultat de dret, ella va conèixer i enamorar-se de Dex (Colin Egglesfield). Però com mai va confesar-li els seus sentiments obertament, aquest va acabar sortint amb la millor amiga de la Rachel, la Darcy (Kate Hudson). Ara la parella és a punt de casar-se, però poc abans de la boda en una conversa en un bar, el Dex acaba sabent el què la Rachel havia sentit per ell. ¿Serà massa tard perquè els dos tinguin la seva oportunitat d’estar junts?

Si la resposta a aquesta pregunta us genera interés, sou el públic ideal d’un film que no va més enllà del què s’espera del més bàsic del gènere. 

Per desgracia ni en complir amb el bàsic se’n surt gaire bé. El film té un plantejament insuls que avança avorridament cap a un final previsible, passant per etapes que no provoquen res més que un constant deja vu. Kate Hudson, ja convertida quasi en una caricatura de personatges histèrics i insofribles de comèdia romántica (¿què queda de la seva lluminosa Penny Lane a “Casi Famosos”?), fa que sigui incomprensible per l’espectador perquè carai la protagonista la considera la seva millor amiga fins al punt de renunciar al seu gran amor. I el galant de la funció esdevé un noi indecís fins l’exasperació, intentant prendre la gran decisió de la seva vida entre situacions força mal resoltes, que un tampoc acaba d’entendre què té de tant especial perquè les dues protagonistes sospirin per ell.

Només Goodwin i Krasinski aporten una mica de dinamisme al conjunt i alguna broma, però amb tal material entre mans, poc poden fer per donar-li ganxo a una historia buida. I així, entre tòpics, la típica rosa esbojarrada i la morena llesta i discreta, més un parell de nois girant al seu voltant, van passant els 100 minuts que conformen aquesta nova comèdia romántica que un oblida només sortir per la porta de la sala de cinema.

Una resposta

  1. Noelia Martínez

    Molt bona crítica! M’ha agradat molt la forma i el contingut! Seguiu així!

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies