Madame Melville

2011-06-11

8Valoració

Madame Melville és una obra on els sentiments són tan presents, que pots olorar-los asseguda a la butaca des de l’inici de la funció. El text de Richard Nelson tracta un tema trencador per la època en la què es va escriure: l’amor entre una dona madura i un jove de quinze anys. Tot i que els temps han canviat i molts tabús han quedat enrere, aquest plantejament encara desperta certa sorpresa. Pot ser aquest sigui un dels punts forts que conviden a veure l’obra, l’altre és, sens dubte, la meravellosa interpretació de Clara Segura, capaç d’enamorar a qualsevol amb un personatge tan ben portat.

L’obra se situa al París de l’any 1966, època d’agitació social i reivindicacions de llibertat prèvies al conegut maig del ’68. Es tracta d’un moment històric on el clamor del canvi hi era latent, context més que encertat per mostrar una manera diferent d’entendre l’aprenentatge, l’educació, l’art, les relacions, la vida i l’amor.

L’obra que dirigeix l’Àngel Llàcer ens presenta uns personatges que busquen respostes i que les acaben per trobar unint-se. Madame Melville ho fa desatenent les convencions socials i el jove Karl desobeint els pares per viure, sense reserves, la primera gran aventura que la vida li presenta.

L’acció transcorre en un sol dia; comença amb la nit i acaba abans que arribi la nit següent. Aquestes 24 hores ens mostren un joc sublim de dobles intencions al qual no hi ha cap objectiu pervers, mes bé tot el contrari. El jove Karl es fa el despistat després d’haver compartit una tertúlia cinematogràfica amb els seus companys de classe, per poder quedar-se a soles amb la seva professora de literatura. Madame Melville troba irresistible l’actitud del seu alumne, alhora que és incapaç de controlar l’atracció que sent cap a ell. Tots dos es fiquen en una espiral de flirteig adolescent on el desig acaba imposant-se. Resulta meravellós veure com el poder de l’enamorament és capaç de convertir qualsevol persona en un adolescent de nou. Clara Segura interpreta d’una manera brillant la vulnerabilitat a la què ens exposem quan ens enamorem i aconsegueix que ens oblidem que tenim al davant a una dona de quaranta anys i un noi de quinze a punt d’anar-se’n junts al llit.

La innocència de Karl és un dels plats forts de l’obra. És quasi màgic veure la il·lusió que hi posa per agradar a la seva professora i per no fer el ridícul davant d’ella. El seu despertar adult combina molt bé amb la crisi que Claudie Melville pateix fruit de les voltes que, fins llavors, la seva vida ha donat. La interpretació que Carlos Cuevas fa d’aquest noi desorientat millora cada minut que passa a sobre de l’escenari, fregant moments molt emotius, com l’apoteòsic final, que va deixar a tots els espectadors del Teatre Borràs amb ganes de que l’obra no acabés.

Els tocs de comèdia estan reforçats per la interpretació que Montse Vellvehí fa del personatge de la Ruth. Dues dones atípiques per l’època que fascinen a un noi amb ànsies per fer-se gran. Quan els tres actors són a escena, la compenetració és total i el públic riu sense adonar-se que està rient, degut a la naturalitat de tot allò que fan els actors.

Per últim m’agradaria destacar el petit ball que Karl i Madame Melville tenen en la intimitat del menjador de la professora. En aquest moment, el somriure de Clara Segura sembla tan sincer que arribes a pensar que aquest dos actors estan fets l’un per l’altre.

Veure aquesta versió de Madame Melville significa gaudir d’una hora i mitja plena d’intensitat i d’humor. Una combinació perfecta.