Com ja fes a “Expiación”, Joe Wright torna a transgredir els gèneres cinematogràfics amb la ja no tan nena Saoirse Ronan com a nucli i prisma de la trama. A mans de Wright la novel·la de Ian McEwan adquirí unes dimensions frenètiques, més properes al món de la publicitat i els videoclips que a la sobrietat exquisida de treballs com els del seu paisà James Ivory. A “Hanna” aquesta dimensió “wrightana” és portada a l’extrem, en una explosió vertiginosa d’acció i surrealisme.
Hanna (Saoirse Ronan) és una adolescent de 16 anys, brillant, curiosa i una filla devota. Excepcionalment, té la força i l’energia d’un soldat; i com a tal ha estat criada pel seu pare vidu, Erik (Eric Bana), un ex home de la CIA, a les salvatges terres del nord de Finlàndia. Erik ha ensenyat a Hanna a llegir, escriure, caçar i sobretot a sobreviure mitjanant un dur programa d’autodefensa. Hanna ha viscut una vida molt diferent a la de qualsevol altra adolescent; tota la seva educació i entrenament es redueix a un objectiu, convertir-la en la perfecta assassina. Amb les lliçons ben apresses és hora de que Hanna s’enfronti a la vida real i saldi els comptes pendent familiars que l’estaven esperant i pels que s’ha estat preparant tot aquest temps.
Una nena assassina interpretada magníficament per la cada vegada més sorprenent Saoirse Ronan, en un argument d’allò més hilarant per no dir estúpid, però rodat d’una manera fascinant i amb una magnífica banda sonora, obra dels Chemical Brothers, que dota al film d’un ambient molt atractiu per a cinèfils àvids de noves experiències. Cinema d’acció que fuig dels canons establerts per Vin Diesels, The Rocks, Jason Stathams i similars, i ho fa gràcies, no tant pel fil general de la trama, sinó a una col·lecció de personatges més propis d’un film Indie i a un sentit de l’humor molt anglès.
Entre a col·lecció de frikie-personatges que apareixen en el film destaquen l’amiga de viatge de Hanna (una “posh-teenager” que veu en Victoria Beckham la seva inspiració de vida), l’antagonista de Hanna (una científica potent interpretada per la sempre perfecta i polida Cate Blanchett), i el pare de Hanna (una mena de mentor i mestre tant físic com espiritual interpretat per un sovint descamisat Eric Bana). Sí, una bona col·lecció de personatges que no resta estupidesa a aquest divertiment de Joe Wright al que ens podrem sumar si no ens ho prenem molt seriosament.
Envía una resposta