Insidious
5Valoració

Sembla que estaven decidits a crear el Poltergeist del nou mil·lenni. Són els creadors de la saga “Saw”, James Wan i Leigh Whannell, que han rebuscat ens els arxius del cinema de terror per agafar d’aquí i d’allà. El resultat aquest “Insidious”.

Josh i la seva esposa Reani, es traslladen amb els seus tres fills a una casa nova. Ben aviat comencen els fenòmens estranys, petits sorolls i coses que cauen. Els nens es mostren especialment intranquils en la seva nova llar llar. Quan un dels nens tingui un accident i entri en coma de manera sobtada; els fenòmens estranys es descontrolen i la família es veu envoltada per tot de fets i presències que no saben com interpretar.

Insidious” és un camí més o menys terrorífic ple de bifurcacions, girs i canvis de sentit. En certa manera és també un viatge per la nostra memòria història del cinema de terror, amb un inici en el record per les cases maleïdes com seria el cas“Terror en Amityville”, passant per “Polstergeist”, amb la intervenció d’una mena de “Caçafantasmes” i referències a cinema més actual com “Activitat paranormal” o “Saw”(evidentment Wan s’autoreferencia). James Wan i Leigh Whannell han agafat d’aquí i d’allà per fer un poti-poti on tot ens recorda alguna altra cosa però sense que hagi sensació de copiada massa descarada de res concret.

Com tot recorregut un comença esperançat, es cansa i tensa si hi ha massa bifurcacions per triar i li acaba fent mal el cul si el camí és massa llarg i estrany. Doncs precisament tot això passa amb “Insidious”. Un comença amb l’esperança d’un bon ensurt i la pel·lícula, sobretot gràcies al bon fer de la càmera, aconsegueix una atmosfera certament inquietant en els primers compassos. Però a mesura que avança el metratge, es van produint girs de trama desconcertants fins acabar amb el desplaçament del protagonisme inicial a un altre personatge diferent, en aquest punt és quan la cinta perd el nord de manera definitiva i comença a cansar. Costa que arribi la resolució i l’aparició de certs personatges com una mena de dimoni frega el ridícul.

En resum “Insidious” és un viatge que promet salts a les butaques de cinema, acaba marejant de tant gir i no acaba de resultar el producte rodó que un podria desitjar. Malgrat tot els desitjosos d’ensurts probablement trobaran en “Insidious” una bona opció a triar encara que no podran mostrar-se excessivament exigents.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies