Todo “Los profesionales” – La Finestra Digital

Todo "Los profesionales"

2011-06-08

8Valoració

Crònica sentimental del còmic

DeBolsillo continua amb la seva exemplar tasca de recuperació de l’obra d’un dels autors fonamentals del còmic espanyol: Carlos Giménez. Després dels toms recopilatoris de “Paracuellos” i “36-39. Malos tiempos”, arriba ara l’imprescindible “Los profesionales”, una nova rodanxa d’un geni del còmic autobiogràfic que, modestament, prefereix considerar-se a si mateix un “treballador de la imatge”.

Abans que s’anomenessin còmics o novel·les gràfiques, a Espanya es va parlar sempre simplement de “tebeos”. En els anys seixanta — l’anomenada “dècada prodigiosa”; encara que això també podria considerar-se una ironia en una professió en la qual sempre han abundat els sous raquítics i el treball a preu fet — els professionals de la historieta van proliferar gràcies a les espectaculars vendes d’algunes revistes com “TBO” o “El capitán Trueno”, i també a les agències que produïen pàgines a mansalva per a països com França o Alemanya. En aquest context, es van forjar molts dibuixants i guionistes d’ofici — l’autoria semblava en aquells moments una quimera impossible – com José María Beá, Alfonso Font o el mateix Carlos Giménez fins a convertir-se en autèntics… professionals?

En una divertida entrevista, concedida a Antonio Trashorras i David Muñoz, Carlos Giménez confessava que ell no sabia que es podia “copiar” els dibuixos dels altres fins que es va convertir en dibuixant d’historietes professional. Per això, els seus relats dedicats a reviure aquells anys daurats es caracteritzen per una voluntat auto irònica, desmitificadora, gairebé càustica -i alhora sentimental- en la seva visió de la “professió”. Per poder fer-li justícia a l’època, Giménez va tenir la brillant idea de reunir entorn d’una taula, repleta de gots de whisky i un magnetòfon, als seus companys de l’època per rememorar un poderós anecdotari que acabaria per nodrir les pàgines d’aquesta obra excepcional.

Com passa amb els millors autors del comix underground nord-americà, el millor de l’obra de Giménez – quan per fi abandona l’agència “Selecciones ilustradas” i es converteix en un veritable autor de còmics – té sempre una evident voluntat autobiogràfica. La seva personal obra –justament reconeguda en el panorama internacional, com evidencia el premi del Patrimoni del Festival de Angoulême concedit el passat any a la monumental “Paracuellos” – es converteix en un doble testimoniatge: de la seva història personal, íntima, i també de la Història d’Espanya. Així, dels hospicis del franquisme als bulliciosos carrers de l’Espanya de la transició, els seus relats es converteixen en esplèndids exemplars de “docuficció” gràfica que ens serveixen per comprendre les transformacions que ha sofert aquest país des del angoixant paisatge – més negre que gris – del franquisme fins a l’incert i confús panorama d’avui.

“Los profesionales” probablement sigui una de les seves obres més aparentment lleugeres, menys amarga i obertament humorística. Però la successió d’anècdotes en principi més o menys costumistes – les “gamberrades” en la redacció, els lliuraments a última hora, la precarietat econòmica, els mestres del “sablazo” a la Vázquez – conviuen exemplarment amb altres temes de més calat – les desventures amoroses, l’actitud intimidatòria de la policia, en definitiva, tot el rerefons social i polític – formant un fresc magistral sobre les vides d’un grup de joves amb alguns somnis i cert esperit desencantat, sospitosament semblats als d’avui. Una obra major, amb més de 600 pàgines que es consumeixen amb voracitat; una mostra esplèndida de que a Espanya també va haver-hi professionals del còmic d’altura, i alhora autors com Carlos Giménez capaços d’igualar en qualitat a reconeguts mestres de la “novel·la gràfica del jo” internacional, com ara Robert Crumb o Peter Bagge. Jo de vostès, no m’ho perdria!