Càncer és “una paraula que esgarrifa, que diem només a mitges, que associem molt sovint a patiment, a tractaments molt durs, a alopècia, al color gris, a mort…”. En el dia de la Col·lecta anual contra el Càncer, us apropem a “La festa dels crancs”.
Càncer, encara que costi de promunciar, és també una paraula que forma part de la vida de moltes persones, de molts de nosaltres, de manera directa o indirecta, i que amaga vivències i realitats molt complexes de les que no ens podem amagar ni fer veure que no les veiem.
“La festa dels crancs” de Núria Casas mira d’acostar-nos a aquesta malaltia cruel. El més important és que mira de fer-ho sense dramatismes, amb naturalitat, amb cruesa però també amb un finíssim sentit de l’humor, a través d’un recull de contes breus d’una gran qualitat literària. Quatre dones (l’Àfrica, la Mariajo, la Yolanda i l’Alícia) són les protagonistes d’aquesta “festa”. Quatre dones que compartiran amb el lector els seus sentiments i les seves vivències des de la intimitat de la malaltia. Són contes carregats de sensibilitat, que traspuen i encomanen força, profunditat i, sobretot, ganes de viure.
“La Festa dels crancs” és també un llibre realista. Càncer pot implicar vida i pot implicar, lamentablement, mort. El llibre és, per tant, una metàfora de la vida i la mort, perquè és un llibre que la seva autora no va poder acabar, que veu la llum anys gràcies a un munt de persones del seu entorn i que han finalitzat per ella el que ella no va poder. L’autora va deixar a punt l’estructura i els quatre personatges, el fil conductor, que pateixen càncer.
“La festa dels crancs” és un llibre que ens fa encarar una malaltia present en la vida de molts de nosaltres lluny de dramatismes però real com la vida mateixa.
Editorial: Alrevés
ISBN: 978-84-15098-08-9
Pàgines: 128 pags
Preu: 17 €
La Núria Casas va nèixer el 1972 a Vinyoles (Masies de Voltregà). Va anar a viure a Barcelona per estudiar
a la universitat, on va formar-se com a psicòloga clínica, i es va enamorar de la ciutat i del mar.
El diagnòstic de la seva malaltia (un càncer limfàtic), als 22 anys, va condicionar la seva trajectòria
vital i professional. Va viure dos anys a Alemanya, on sempre va mantenir llaços importants. De nou
a Barcelona, va especialitzar-se en grups d’ajuda mútua i va formar-se com a psicoterapeuta a la Escuela
Española de Terapia Reichiana (ES.TE.R), especialitzada en psicoteràpia infantil (els infants van
ser una de les seves passions). Es va caracteritzar per la seva gran capacitat de comunicació i empatia,
un optimisme vital que encomanava al seu entorn, i una saviesa profunda que li va permetre afrontar
la seva malaltia i lluitar-hi durant més de deu anys, i deixar una empremta difícil d’esborrar en les
persones que la van conèixer i estimar.
La seva mort prematura el 2004, poc després de complir 32 anys, va estroncar el projecte literari que
havia iniciat a partir d’una sèrie de contes sobre dones malaltes de càncer (La festa dels crancs), i va
marcar el punt final d’una prometedora trajectòria com a escriptora, tot just després d’iniciar-se.
Envía una resposta