La undècima edició del Primavera Sound ja ha acabat. Ahir el protagonisme tornava al Poble Espanyol, on tot havia començat el dimecres passat. No hi va haver el ple del primer dia, i la gent venia més continguda i sense excessos. Una tarda tranquila amb la majoria dels assistents asseguts a la platea, evidenciant que el pes dels últims intensos dies pasava factura.
My Teenage Stride es van presentar a l’escenari quan encara era de dia. Arribaven al Primavera amb el seu nou àlbum “Ears Like Golden Bats”, ple de cançons curtes que aconsegueixen un equilibri perfecte entre la distorsió, la melodia i la passió per la foscor. Exemple d’això va ser el single “To live and die in the airport lounge”, un troç de tema que va sonar ahir com una suau corrent d’aire.
BMX Bandits tocaren just després, una formació de cinc amb un pop apassionat i fermes tendències dels setanta, cançons radiants el resultat de les quals fou un so entranyable que va conquistar tots els presents. Douglas T. Stewart, un tipus molt còmic dalt de l’escenari, no va parar de dedicar cançins a amics i coneguts, demostrant de nou que és una persona que es mou molt bé en aquests escenaris (no podem oblidar que ha estat un dels inspiradors de Belle & Sebastian). L’escocès va deixar ben clar ahir que la seva vida musical ha donat molt al pop en general.
Arribat el moment esperat, la nit havia caigut ja sobre l’escenari i per tant només quedaven per tancar aquesta edició els Mercury Rev perform Deserter’s Songs. L’escenari estava il.luminat, com si fos el cel estrellat d’una nit d’estiu, mentre esperavem a un dels grups més fora d’òbita, el space-rock de finals dels noranta.
Foto: Primavera Sound – Dani Canto
La banda de New York, encapçalada per Jonathan Donahue, va mostrar en directe un rock psicodèlico experimental molt melancòlic. Les seves cançons, molt treballades i composades, van deixar al públic del Poble Espanyol molt atent, com si estigués contenint la respiració perquè no deixés d’escoltar el que sortia dels altaveus. Van tocar cançons de l’àlbum “Deserter’s Songs”, publicat el 1998, entre elles la més aclamada, “Goddess on a Highway”. Però tampoc van faltar “Hudson Line” o “The Funny Bird”. El de Mercury Rev va ser un directe ple de llum i misteri, que deixà al públic tranquil i va permetre tancar aquesta edició del Primavera Sound a lo gran.
Enrera queden ja un nou récord de més de 120.000 persones, una mitja de 40.000 assistents cada dia, un divendres en que la xifra va arribar als 43.800, 221 grups i 73.800 metres quadrats de recinte. Xifres que demostren el gran que pot ser un festival urbà, una referència a nivell europeu que ha servit, com és habitual, per confirmar a noves estrelles en formació. Dades de les què es va parlar en la roda de premsa del dissabte passat, on l’organización es mostrava orgullosa de la seva actuació i del resultat que ha tingut aquesta undècima edició.
Foto: Primavera Sound – Inma Varandela
Un festival que parlava quatre idiomes principals entre el públic: català, castellà, anglès i alemany, reflexant exactament fins on pot arribar el potencial del Primavera Sound. Un aparador per la música independent, un refugi per als veritables artistes que no es deixen corrompre pel pes del marketing i de la industria musical. Hem assistit a un èxit més del Primavera. Segurament aquest any servirà per plantejar la capacitat en la divulgació del contingut artístic, com també la capacitat de creació de noves tendències. Veurem què hi haurà en la propera edició, l’únic que podem fer fins aleshores es seguir escoltant bona música.
Envía una resposta